Cimeres mundials sobre el canvi climàtic: algunes consideracions sobre el concepte de sostenibilitat.

Desenvolupament sostenible (creixement sostenible): és aquell que satisfà les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures. ( Informe Bruntland. 1987). Però aquest concepte porta implícit un problema, si admetem que vivim en un sistema -planeta – finit, haurem d’admetre que aquest sistema no creix en termes materials, i per tant “la significació històrica i pràctica del desenvolupament (…) és fonamentalment contrària a la sostenibilitat” (Oliva, Antoni. “L’arribada de la sostenibilitat”. La sostenibilitat. Barcelona, Editorial UOC, 2008, pp 45.)

És per això que el concepte comença a canviar a partir de principis del s. XXI, la definició del professor Jiménez Herrero, director de l‘Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (organismes tancat el 31 de maig de 2013 per manca de finançament), ens servirà com a punt de sortida.

Sostenibilitat: partint de la següent definició “El desenvolupament sostenible es presenta com un procés de canvi i transició cap a noves formes de produir, consumir i distribuir, però també cap a noves formes de ser, estar i conèixer” (Jiménez Herrero).

Als darrers anys, ha quedat clar, per un ampli sector de la comunitat científica, que l’efecte antròpic sobre el planeta està canviant el clima. En tenim evidències i símptomes clars: augment de la concentració atmosfèrica amb efecte hivernacle, escassetat de recursos hídrics, contaminació dels oceans, desaparició d’espècies animals, reducció de les masses selvàtiques més antigues. Però amb tot el problema a escala planetària més important és l’efecte hivernacle.

Per això s’han realitzat tot un seguit de reunions a nivell internacional amb l’objectiu d’elaborar una fulla de ruta que permeti en el curt i mig termini trobar alternatives a la situació existent.

Veiem quin ha estat el recorregut històric de les diferents Cimeres de la Terra fins als nostres dies i quin és l’estat de la qüestió.

Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Humà. Estocolm. Suècia. 1972

Cimera de la Terra Rio. Brasil. 1992

COP 1. Berlín. Alemanya. 1995 / COP 2, Ginebra, Suïssa, 1996

COP 3, Kioto, Japó, 1997

Cimera de la Terra (Nova York) + 5  EEUU 1997 / COP 4, Buenos Aires. Argentina. 1998

COP 5, BONN. Alemanya. 1998 / COP 6, La Haia, Holanda. 2000

COP 7, Marrakech. Marroc. 2001 / COP 8, Nova Delhi. Índia. 2002.

Cimera de la Terra Johannesburg + 10. Sudàfrica. 2002

COP 9, Milà. Itàlia. 2003 / COP 10. Buenos Aires. Argentina. 2004.

COP 11. Montreal. EEUU. 2005 / COP 12, Nairobi. Kenia. 2006

COP 13, Bali, Indonesia, 2007 / COP 14, Poznan, Polonia, 2008

COP 15, Copenhague, Dinamarca, 2009 / COP 16, de Cancún, México, 2010

COP 17, Durban, Sudàfrica, 2011

Cimera de la Terra Rio+20, Brasil, 2012 / Conclusions de la Cimera.

COP 19, Varsòvia. Polònia 2013

Cimera de París. Desembre 2015

En el llistat anterior teniu enllaços a aquelles cimeres que considero fonamentals per entendre l’evolució del tema en els darrers anys.

Quan parlem de sostenibilitat al segle XXI, cal tenir en compte: medi ambient, societat i desenvolupament econòmic (veure esquema pàg. 33, llibre de text Barcanova).

En el llarg camí cap a la sostenibilitat, la Cimera de Rio (1992) va parlar de la necessitat de: controlar el canvi climàtic, conservar la biodiversitat, evitar la desertificació, i fer una ordenació sostenible dels boscos. La Cimera de Rio la recordem per dos fets: l’engegada de l’anomenat Programa 21 (Agenda 21),  amb més de 2.500 recomanacions de millora ambiental, però també propostes econòmiques, socials, de lluita contra la pobresa …, i amb una novetat important el seu plantejament local, de baix a dalt, on l’agregació de resultats permeten aconseguir els resultats globals. La signatura de la Carta d’Aalborg a Europa al 1994 n’és una conseqüència directa. Però la cimera també va tenir un fracàs històric, l’anomenada Carta de la Terra (text).

Al 1997 el Protocol de Kyoto, va determinar fonamentalment la necessitat de reduir les emissions de CO2 al 2012 en un 5% segons les produïdes al 1990, tot i que no va ser ratificat fins 2005, moment en que tenia el suport de suficients països.

La Cimera de Johanesburg (2002), evidencia el fracàs de Rio (pèrdua de biodiversitat, esgotament recursos naturals, desertificació, canvi climàtic, contaminació de l’aire i de l’aigua). Però a Sudàfrica apareix per primera vegada en consideració el concepte de globalització, nova dimensió del món i nous desafiaments.

Vinculats per tant al nou paradigma dibuixat a Johanesburg, apareixen nocions com: us sostenible dels recursos naturals renovables, capacitat de càrrega, petjada ecològica.

Queda clar que si volem aconseguir una sostenibilitat real, caldrà reequilibrar l’economia per tal de fer-la compatible amb els ecosistemes que donen suport a la vida (mediambient), caldrà també millorar la redistribució de recursos (societat) , tant en el planeta actual, com en els futurs planetes per venir, i finalment caldrà reassignar recursos en funció del capital natural (desenvolupament econòmic).

 Enllaços recomanats:

Documentació de les Nacions Unides sobre Medi Ambient.

Vídeos recomanats:

  • Programa Què i com de TV3. L’efecte hivernacle i el canvi climàtic.(28’10”)

http://www.tv3.cat/videos/3113690/Lefecte-hivernacle-i-el-canvi-climatic

  • Un mundo diferente. (14’44”)
Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 5 Paisatges naturals i culturals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s