Climogrames de Catalunya.

Comencem determinant els factors que condicionen el clima d’un territori:

  • Astronòmics: relacionats amb la zonalitat. La Península Ibèrica i Catalunya es troben a la zona temperada del planeta (35 º- 43º N), aquesta localització provoca una marcada estacionalitat en els nostres climes, conseqüència de la diferència en la incidència dels raigs solars al llarg de l’any. Aquesta característica provoca diferències de temperatura direcció Nord-Sud (quantitat de radiació solar i/o duració del dia).

  • Circulació general de l’atmosfera:

Corrent en jet o jet stream (circulació atmosfèrica en altitud): corrent tubular de forts vents que circulen per capes altes de l’atmosfera, entre els 30º i 50º latitud nord, amb sentit est-oest, amb velocitats de 300 a 400 km/hora. Això fa que els vents que arriben a la P.I. vinguin carregats d’humitat conseqüència del seu contacte amb l’oceà atlàntic.

Discontinuïtats entre masses d’aire de diferents característiques (temperatura, humitat …). Són els fronts (aire polar fred o aire tropical càlid). A l’estiu la P.I. queda sota la influència de les masses d’aire càlides.

Masses d’aire (circulació de l’aire en superfície): en funció de la seva pressió atmosfèrica (alta o baixa) determinen anticiclons o borrasques. A la P.I. predominen els anticiclons (de les Azores, Escandinau, tèrmic ibèric i europeu) i les depressions (d’Islàndia, del Golf de Gènova, del Nord d’Àfrica i de l’interior peninsular).

  • Geogràfics: la proximitat al mar (els climes continentals són més contrastats tèrmicament que els marítims), que actua com a termo-regulador i suavitza el clima (com més a l’interior menys es nota la seva influència). El relleu, que actua reduint les temperatures mitjanes de les terres altes, constituint una barrera física que modifica la circulació atmosfèrica. L’altitud, la temperatura baixa a mesura que guanyem alçada (gradient tèrmic vertical – 0,6º cada 100 metres). L’orientació, els vessants de sotavent (costat interior de les muntanyes) reben menys precipitacions que les de sobrevent (costat exteriors), és l’efecte foehn. Tanmateix les vessants orientades a solana reben més insolació que les orientades a ombria. La proximitat de les grans masses de terra (Europa i Àfrica) fa que a l’hivern la influència predominant sigui de masses d’aire fred del nord-europeu, mentre que a l’estiu entri aire càlid del sud-africà.

A Catalunya podem trobar diferents situacions climàtiques en funció dels factors que hem comentat. Aquí us deixo alguns dels climogrames més característics del territori.

Mediterrani d’influència atlàntica: zona del Val d’Aran. Temperatures fredes a l’hivern i fresques a l’estiu. Precipitacions abundants tot l’any.

Mediterrani de muntanya:  zona dels Pirineus i serralada Transversal. Temperatures força fredes a l’hivern i fresques a l’estiu. Plou força tot l’any però especialment a la primavera i tardor. A l’hivern hi sol nevar. Aquestes característiques s’amplien o disminueixen en funció de l’alçada.

Clima mediterrani continental o d’interior. Zona de la Depressió Central. Temperatures força contrastades, per la llunyania del mar, fredes a l’hivern i molt caloroses a l’estiu. Les pluges són escasses però més abundants a la part est (Bages, Osona) que a l’oest (Urgell, Segrià) on plou poc tot l’any i a l’estiu s’hi formen boires persistents.

Clima mediterrani litoral, zona més propera a la costa. Temperatures suaus a l’hivern i poc caloroses a l’estiu per l’efecte suavitzador del mar. Hi plou poc però les pluges es concentren a la primavera i tardor.

Clima mediterrani de muntanya mitjana (Olot): clima temperat i càlid tot l’any (mitjanes al voltant dels 13º). Plou regularment tot l’any (al voltant dels 800 mm)

Clima mediterrani d’alta muntanya: temperatures baixes tot l’any i precipitacions abundants en forma de neu.

Climograma mediterrani humit: el clima és temperat tot l’any, precipitacions regulars tot l’any tot i que solen estar concentrades a la primavera i la tardor, l’estiu sol ser sec.

Extret http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Climograma_de_Girona.png [25/10/2014]

Extret http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Climograma_de_Girona.png [25/10/2014]

Veure: Pauta per comentar un climograma.

Enllaç recomanat:

El clima a Catalunya

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 3. Clima i vegetació: Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s