Canvi climàtic. Sostenibilitat i impactes ambientals.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Vivim en un planeta finit,  on el present i el futur depenen de la quantitat de recursos disponibles i la capacitat de pressió que els diversos ecosistemes puguin suportar.

L’Informe Brundtland (1987), o com se l’acostuma a definir “El nostre futur comú”, va ser el primer en definir el concepte de desenvolupament sostenibleEs reconeix per tan la influència antròpica (capacitat de transformar el medi per part de l’ésser humà) en el canvi climàtic.

La sostenibilitat com a concepte que parla de l’equilibri necessari vers l’entorn ha tingut una evolució històrica a partir de diferents cimeres internacionals:

  • Estocolm (1972). Primera conferència internacional sobre el medi ambient. S’inicia la presa de consciència sobre el desenvolupament sostenible i es comencen a proposar mesures.
  • Cimera de Kyoto (1997)El protocol de Kyoto (tractat internacional fomentat per les Nacions Unides), representa un punt i apart en la conceptualització del canvi climàtic i la pressa de mesures per aturar-lo. Va ser  un acord internacional que tenia com a objectiu reduir les emissions dels gasos d’efectes hivernacle (CO2, CH4, N2O i altres) va ser signat l’11 de desembre de 1997 a Kyoto per 187 estats.

Objectiu: reduir més del 5% de les emissions d’aquests gasos fins el 2012. El compromís inclou la reducció de gasos contaminants a taxes inferiors a 1990. El país amb més emissions d’aquests gasos, els EUA, no es va comprometre a reduir les emissions declarant que aquest protocol afectaria a l’economia del país.

El protocol ha fracassat estrepitosament ja que no s’ha aconseguit limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle als nivells de les emissions de 1990. Expirat sense haver assolit els seus objectius, malgrat que la UE i Japó en van ser els països més compromesos, al no haver-lo signat països com els EUA (emet 10 vegades més CO2 que Àfrica per exemple), tot i que darrerament ha adoptat una postura més compromesa. i haver incomplert els seus objectius molts altres països, entre ells Espanya, per interessos econòmics.

Els països en vies de desenvolupament rebutgen els acords per no dificultar el seu desenvolupament (cas de la Xina, Índia…) i Rússia finalment l’ha ratificat.

Font: Els gasos d'efecte hivernacle i el Protocol de Kyoto.

Font: Els gasos d’efecte hivernacle i el Protocol de Kyoto.

  • Johannesburg (2002). Compromís d’eradicar la pobresa i impulsar el desenvolupament sostenible per mitjà de noves pautes de producció i consum.

  • Bali (2007). Establiment d’un full de ruta per emprendre accions contra el canvi climàtic assumint responsabilitats segons el nivell de contaminació provocat.
  • Copenhaguen (2009). Partint de l’acord signat a Bali, negociació sobre el nou protocol que ha de substituir el de Kyoto el 2012.
  • Rio+20 (2012). Molt criticada per ambientalistes, científics i per la societat civil per la seva escassa ambició i per la seva manca de concreció. Es defineix la necessitat de fer una transició del planeta cap una economia verda basada en un model de desenvolupament econòmic que tingui simultàniament com a objectiu l’eradicació de la pobresa i la protecció ambiental.
  • Cimera climàtica de París (desembre de 2015): al desembre  de 2015 els principals líders mundials es van reunir a París per intentar renovar el desfasat, fracassat i molt millorable Protocol de Kioto. El repte és important, donar resposta al major problema global al que mai s’ha enfrontat la humanitat, amb conseqüències devastadores pel planeta.

Més informació sobre les diferents Cimeres de la Terra: Cronologia Cimeres Medi Ambient.

Totes aquestes conferències posen en evidència que els impactes ambientals que pateix el planeta Terra estan generant una forta crisi ecològica. Per tant, es fa evident que els recursos no són inesgotables i que la regeneració dels sistema és limitada.

Parlar de sostenibilitat en el segle XXI és parlar de tres pilars fonamentals:

  1. Sostenibilitat ambiental: preservació del medi ambient, en el convenciment de que el planeta Terra és finit i que no podem comprometre l’equilibri ecològic global.

  2. Sostenibilitat econòmica: limitació dels costos ambientals amb un consum responsable i viable del medi ambient amb un sistema financer compromès amb aquest objectiu.

  3. Sostenibilitat social: la justícia social com a objectiu universal, amb la meta d’eliminar les desigualtats socials i amb el convenciment de que unes condicions dignes de vida que potenciïn la cohesió social són part indispensable de la sostenibilitat.

Veiem quines són les característiques principals del que anomenem canvi climàtic (veure balanç energètic de l’atmosfera terrestre):

1r. És un fenomen a escala global.

2n El provoquen principalment els anomenats gasos d’efecte hivernacle.

4rt Es manifesta en un augment de la temperatura mitjana mundial.

De fet podem establir una relació directa entre l’emissió de CO2 i l’augment de la temperatura (causa – efecte).

Variació de temperatura

Font:: Els gasos d'efecte hivernacle i el Protocol de Kyoto.

Font:: Els gasos d’efecte hivernacle i el Protocol de Kyoto.

Ens trobem per tant davant d’una crisi ecològica global, cada vegada queda més clar que l’anomenat canvi climàtic, i  el seu factor més visible, l’augment de temperatura a tot el planeta, és un símptoma d’aquesta crisi ecològica global que podríem resumir de la següent manera:

  • Escalfament globalaiguats o sequeres; pèrdua de la diversitat, augment de les plagues, desglaç dels casquets polars. Des de 1960 la temperatura ha augmentat un 0,1ºC, però a l’oceà Antàrtic ha augmentat 0,2ºC. Tot apunta que si no es produeix un canvi global en les emissions de gasos d’efecte hivernacle al 2050 el volum de glaç a les glaceres haurà disminuït un 60%.

Al següent enllaç podeu veure qui ha contribuït històricament al canvi climàtic. Els països desenvolupats han estat els responsables del 79% de les emissions  del 1850 al 2011). http://www.cgdev.org/entity_iframe/node/3123359

L’escalfament global també afecta als oceans, que veuen reduïda la seva capacitat d’absorbir CO2, afectant simultàniament a ecosistemes bàsics, com les algues (base de la cadena tròfica dels animals marins).  Tanmateix, l’augment en l’escalfment dels oceans pot acabar transformant el ritme i la força dels corrents marins i per tant la seva influència climàtica sobre els continents (l’augment de catàstrofes naturals – tifons, tsunamis, huracans – són conseqüència d’aquestes alteracions tèrmiques).

Finalment de la suma d’aquests fenomens (escalfament de l’aigua del mar, augment de la temperatura atmosfèrica, desglaç de les glaceres, provoca augment del nivell del mar, calculat gairebé en 10 mm a l’any. (Veure efectes a Espanya del canvi climàtic).

Enllaç recomanat: Qué le està pasando al clima. (WWW Espanya)

  • Producció massiva de residus (urbans, industrials, agraris, ramaders ….): que generen un important problema d’acumulació i contaminació i per tant fan immediata la seva reducció i tractament.
  • Esgotament de recursos naturals: com a conseqüència de la forta pressió en la demanda, que situa al límit la biocapacitat del  planeta  i hipoteca la qualitat de vida de les futures generacions.
  • Pèrdua d’espais naturals: conseqüència del creixement incontrolat de les àrees urbanes, l’extensió dels conreus destinats a l’exportació i el fort creixement de les infraestructures destinades al transport (una conseqüència d’aquesta situació és la fragmentació dels espais naturals i l’empobriment de la biodiversitat).

Aquesta situació obliga a repensar el futur, buscant alternatives a l’actual mode de vida. Aquestes alternatives passen per reforçar l’educació ambiental de la població (consciència ambiental), promoure un consum responsable i reciclar, reutilitzar i REDUIR.

Impactes ambientals: 

  1. Contaminació
  • Atmosfèrica: principalment CO2, com a conseqüència de la combustió de combustibles fòssils en: el transport, la indústria, les calefaccions, la generació d’electricitat. A més cal considerar la importància de la destrucció de la capa d’ozó resultat de la utilització dels CFC. Un efecte important d’aquesta contaminació atmosfèrica el tenim en l’anomenat boirum o smog  a les nostres ciutats provocat pels motors de combustió dels vehicles.

  • Aigua: parlem dels rius, els oceans i els aqüífers. Parlem de contaminació de metalls pesats conseqüència dels abocaments incontrolats i els residus industrials, a més a més de les aigües residuals urbanes no tractades. Una dada, la indústria espanyola aboca aproximadament més d’un milió de tones de residus contaminants a l’any.

  • Sòl: els pesticides, les filtracions de les aigües residuals i els abocaments industrials contaminen el terra. Els productes més habituals són: petroli, dissolvents, pesticides i metalls pesats.

  • Química: substàncies potencialment perilloses per la salut. Parlem tant dels pesticides com dels anomenats orgànics persistents.

  • Radioactiva: resultat de les radiacions de l’urani enriquit (centrals nuclears), instal·lacions mèdiques, proves atòmiques, accidents nuclears.

  • Acústica: parlem del soroll: fàbriques, transport, activitats d’oci. Pot generar: malestar, irritabilitat,  insomni, sordesa … El llindar de perill està en els 120 decibels.

  • Tèrmica: augment de temperatura. Per exemple l’abocament als rius o el mar d’aigua amb una temperatura per damunt del llindar de confort de l’ecosistema pot provocar la seva alteració.

  • Electromagnètica: antenes de telefonia mòbil, aparells electrònics …

  • Lumínica: la il·luminació artificial de ciutats i carreteres té un impacte directe sobre els animals i els vegetal.

2. Segons l’Informe Greenpeace Espanya es troba en risc de patir un clima extrem.

Resumint, el model energètic de les societats industrials està basat en el consum creixent de combustibles fòssils: carbó, gas natural i petroli, de manera que la seva combustió alliberà a l’atmosfera una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle.

Les conseqüències d’aquestes activitats són ben evidents: augment de la freqüència de les sequeres, canvis en la distribució de les espècies, pèrdua d’hàbitats, refugiats ambientals, augment de la temperatura mitjana global, que repercutiria en el desglaç de les geleres de muntanya i dels casquets polars, fet que comportaria l’elevació del nivell del mar que inundaria zones costaneres avui densament poblades, modificació del règim de temperatures i precipitacions a moltes regions del món, temperatures extremes, onades de calor i fortes precipitacions, ciclons, tifons i huracans poden ser més intensos, desertificació de certes zones climàticament fràgils del planeta, canvis en la distribució geogràfica de determinats conreus. (Veure concepte cost ambiental)

Algunes webs interessants:

Objetivo 13: Adoptar medidas urgentes para combatir el cambio climático y sus efectos (ONU) [Enllaç actualitzat]

L’ONU i el Canvi climàtic.

BB. Canvi climàtic

Agencia Europea del Medi Ambient.

Enllaços recomanats:

L’efecte hivernacle.

Crítica d’Ecologistas en Acción a  la Cimera de Rio 2012.

El primer trimestre del 2015 nou rècord mundial de calor (La Vanguardia 17/04/2015)

El juny de 2015 supera tots els rècords de temperatura mitjana a àmbit mundial (El Punt Avui 21/08/2015)

Julio, el mes de más calor en todo el mundo desde que hay registros (Euroapress 21/08/2015)

España estima que tendrá que reducir las emisiones de CO2 un 28% para 2030 (El País 21/07/2015)

Conceptes del segle XXI:

Refugiats mediambientals.

Font: NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) [en línia] [Consulta 21/08/2015]

Font: NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) [en línia] [Consulta 21/08/2015]

Vídeo: Canvi climàtic a Espanya.


<p><a href=”https://vimeo.com/33651246″>Un desafio</a> from <a href=”https://vimeo.com/margallo”>Margall&oacute;-Ecologistes en Acci&oacute;</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a&gt;.</p>

Font: NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) [en línia] [Consulta 14/12/2016]

Font: NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) [en línia] [Consulta 14/12/2016]

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 5 Paisatges naturals i culturals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s