CLIMA I VEGETACIÓ A CATALUNYA

De manera genèrica el clima de Catalunya es caracteritza per tenir estius secs i calents, hiverns suaus i màxims pluviomètrics a la tardor i la primavera. Aquesta situació cal completar-la amb variacions climàtiques determinades fruit de la distància al mar, l’altitud, l’orientació dels relleus i la latitud.

Elements que determinen el clima català:

  • Temperatures: els mapes d’isotermes  ens mostren com a la zona litoral els hiverns (veure mapa temperatures mitjanes gener) són suaus com a conseqüència de que el mar actua com a regulador tèrmic, a mesura que anem cap l’interior observem com a la Depressió Central trobem temperatures d’entre 4 i 5 ºC i a cotes de 2 000 metres al voltant dels 2ºC.

Aquest fenomen a l’estiu quasi és imperceptible, donat que la diferència de temperatura entre el litoral i les zones d’interior és quasi la mateixa (veure mapa temperatures mitjanes mes d’agost). Exemples: Barcelona (gener) 9,5 ºC, (juliol) 24,3 ºC; Lleida (gener) 5,4 ºC, (juliol)

24,4 ºC.

  • Precipitacions: els mapes d’ishoietes, mostren que a les zones de muntanya plou més, especialment a les vessant oriental (sobrevent dels vents humits). A la zona pirinenca observem precipitacions anuals de 1 000 mm de pluja. Un aspecte a destacar de les precipitacions a la muntanya és l’efecte föhn  (veure imatge), a la part oriental de les muntanyes es condensen el vents humits del Mediterrani i plou, de manera que la part de la Depressió Central rep vents secs i per tant hi plou poc.

En general al Pirineu les pluges es concentren a l’hivern, però a l’estiu també s’hi produeixen

precipitacions freqüents (tempestes de calor). A mesura que anem cap el sud la sequera es fa més freqüent, al litoral l’estació plujosa es concentra a la tardor i a l’interior a la primavera.

  • Els vents es diferencien segons la direcció des de
Vents a Catalunya. Font: http://www.edu365.cat/

Vents a Catalunya.
Font: http://www.edu365.cat/

la que bufen. Per conveni sempre es pren la direcció d’allà on vénen. Per a denominar un cert vent, o bé es parla del sector geogràfic concret des d’on bufa, o bé se li dóna un nom propi. A Catalunya existeixen molts noms per a designar els vents, depenent tant de l’àmbit geogràfic com de les situacions meteorològiques concretes.  El vent dominant a Catalunya és el de ponent (vent de l’oest) però als extrems nord i sud hi dominen els vents de component nord (la tramuntana i el mestral).

(Veure els vents a Catalunya).

Cal tenir en compte que a Catalunya donada la seva posició a l’oest del continent euroasiàtic hi concorren diferents elements:

  1. Contacte masses d’aire: fredes polars i càlides africanes.
  2. Influència mediterrània, hiverns suaus i secs i estius calorosos  i secs (precipitacions a la tardor i a la primavera). Recordem que a l’interior hi ha tendència continental i a la costa marítima.
  3. Al Nord del país (Vall d’Aran) influència atlàntica (temperatures baixes i pluja tot l’any)
  4. Variabilitat climàtica: temperatures elevades a la Depressió central (43 ºC Lleida juliol) i molt baixes als Pallars (-32 ºC febrer); les precipitacions Segria 350 l/m2 i Garrotxa 1 200 l/m2.
  5. Vents predominants: Ponent (oest), Tramuntana (nord) i Mestral (nord-oest)

Dominis climàtics: 

  1. Dominis climàtics a Catalunya. Font: http://ambelsullsoberts.blogspot.com.es/ [Consulta: 22/06/2016]

    Dominis climàtics a Catalunya.
    Font: http://ambelsullsoberts.blogspot.com.es/
    [Consulta: 22/06/2016]

    Alpí / Subalpí. Localitzat a les zones més altres dels Pirineus. Hiverns molt freds i precipitacions abundants i en forma de neu.
  2. Atlàntic / Oceànic. Localitzat a la Vall d’Aran. Hiverns freds i plujosos i estius frescos i humits.
  3. Mediterrani:
    1. De muntanya. A partir dels 1.500 m. hiverns freds amb pluges abundants en forma de neu. Per sota dels 1.500 m. hiverns freds, estius suaus i secs, precipitacions concentrades a la tardor.
    2. Continental humit (Prelitoral). Al ser  un clima de transició, té característiques dels dos climes: hi plou més que el mediterrani normal, però també hi ha períodes secs i d’altres més humits.
    3. Continental sec (Interior). Terres d’interior on no hi arriba la influència mediterrània. Temperatures contrastades entre hivern i estiu i pluges escasses.
    4. Litoral. A la zona costanera observem temperatures mitjanes suaus tant a l’estiu com a l’hivern i les pluges es concentren a la primavera i la tardor i poden ser torrencials.

Vegetació: la seva importància radica en la conservació del sòl, l’escorrentia de l’aigua i el manteniment de la biodiversitat. A més a més proporciona recursos (fusta, aliments …)

Regions biogeogràfiques (zones bioclimàtiques)

I. Domini Boreoalpí: condicions climàtiques extremes. A l’hivern la temperatura mitjana sol ser inferior als 0ºC, a l’estiu es poden produir glaçades. La vegetació està condicionada per l’altitud i la temperatura. Per damunt de 1 600 m. Estatge Alpí: 2 300 m. Prats naturals (liquens i molses). Estatge Subalpí, entre 1 600 i 2 300 m. Pi Negre, avets (coníferes). Molt castigat per la tala i la desforestació. Als estatges superiors hi trobem pastures. Avui en dia recuperada la vegetació original com a conseqüència del despoblament rural.

II. Domini Eurosiberià: muntanya mitjana (Prepirineu, Serralada Transversal, Serralada Prelitoral). Ve determinat pels canvis al llarg de l’any: a l’estiu la disponibilitat d’aigua permet l’existència de boscos frondosos, a l’hivern les baixes temperatures provoquen la caiguda de les fulles. Per tant hi predominen els boscos de fulla caducifòlia.  Hi trobem fagedes i rouredes. També hi trobem bosc de ribera (salzes, oms …), bosc de pi roig. Molt explotat (forestal. , pastures, conreus), el que ha permès la seva colonització per part d’espècies al·lòctones (pollancres, castanyers …)

III. Domini Mediterrani: per sota dels 800 m (planes i muntanyes baixes). Alzinar, sotabosc de plantes escleròfiles (marfull, arboç …) i plantes enfiladisses (lligabosc, heura …). També trobem oliveres i garric. Molt alterat per l’acció humana, la vegetació original és substituïda pel pi blanc i pels conreus. Amb el despoblament rural i els incendis es recupera el bosc originari juntament amb matoll arbustiu (romaní), màquies i pinedes secundàries.

 Regions fisiogràfiques (clima, relleu i vegetació): en general dividim Catalunya en un domini sec i d’humit (veure mapa de precipitacions). El límit el trobem en els 700 mm/any.

I. Domini sec: poques pluges (estius secs i calorosos), hiverns (suaus i secs). L’aridesa del territori augmenta de nord a sud i de la costa a l’interior. Bosc predominant alzina.

Les regions fisiogràfiquesEn aquest domini hi trobem cinc regions:

  1. Tramuntana (nord de Catalunya). Planes litorals (Roselló, Ampordà) (Serralada d’Alberes). Vent de Tramuntana (del nord, fred i sec). Vegetació: pi blanc, bosc mixt de pi i alzina surera.
  2. Litoral: des de la Serralada de les Gavarres (nord) al riu Sènia (sud). Muntanyes mitjanes, rius curts i torrencials. Clima molt sec i calorós, que augmenta de nord a sud. Vegetació pi blanc, alzina i pi. Zona d’alta densitat de població i transports.
  3. Altiplà Central: correspon a la Depressió Central, entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. Zona plana i de costa.  Molta oscil·lació tèrmica i pluja escassa. Els rius generen fortes conques d’erosió. Vegetació pi blanc i matoll.
  4. Prepirineu: sud del Pirineu Axial. Muntanyes (S. del Cadí, S. del Montsec), valls,planes i la Depressió Interna. Hiverns freds, estius amb molta calor. Li correspon un clima d’alta muntanya a mitjana baixa. A les zones de solana hi trobem pi blanc, roure, alzina, i a les zones ombrívoles roure, faig, pi negre.
  5. Continental: terres interiors i les planes. Clima extremat: estiu xafogós, hivern fred amb gelades i boira. Vegetació d’estepa.

II. Domini humit: hi trobem dos regions.

  1. Regió Oriental: Serra Transversal (4 000 a 1 700 m d’altitud i d’entre 800 i 1 800 de precipitació anual). Parlem de clima mediterrani d’alta muntanya, amb bosc que es distribueix de forma altitudinal (alzina, roure, fageda, castanyer)
  2. Alt Pirineu: (2 000 a 3 000 m d’altitud). Paisatge alpí i subalpí. Bosc altutudinal (rouredes, fagedes – caducifoli-; pi negre, avet, prats – perenne).

Documents complementaris:

CLIMES I VEGETACIÓ ESPANYA I CATALUNYA

VEGETACIÓ ESPANYA

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 3. Clima i vegetació: Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s