CLIMA I VEGETACIÓ A CATALUNYA

De manera genèrica el clima de Catalunya es caracteritza per tenir estius secs i calents, hiverns suaus i màxims pluviomètrics a la tardor i la primavera. Aquesta situació cal completar-la amb variacions climàtiques determinades fruit de la distància al mar, l’altitud, l’orientació dels relleus i la latitud.

Elements que determinen el clima català:

  • Temperatures: els mapes d’isotermes  ens mostren com a la zona litoral els hiverns (vegeu mapa temperatures mitjanes gener) són suaus com a conseqüència de què el mar actua com a regulador tèrmic, a mesura que anem cap a l’interior observem com a la Depressió Central trobem temperatures d’entre 4 i 5 ºC i a cotes de 2 000 metres al voltant dels 2ºC.

Aquest fenomen a l’estiu quasi és imperceptible, donat que la diferència de temperatura entre el litoral i les zones d’interior és quasi la mateixa (vegeu mapa temperatures mitjanes mes d’agost). Exemples: Barcelona (gener) 9,5 ºC, (juliol) 24,3 ºC; Lleida (gener) 5,4 ºC, (juliol)

24,4 ºC.

  • Precipitacions: els mapes d’ishoietes, mostren que a les zones de muntanya plou més, especialment a les vessants oriental (sobrevent dels vents humits). A la zona pirinenca observem precipitacions anuals de 1 000 mm de pluja. Un aspecte a destacar de les precipitacions a la muntanya és l’efecte föhn  (vegeu imatge), a la part oriental de les muntanyes es condensen els vents humits del Mediterrani i plou, de manera que la part de la Depressió Central rep vents secs i per tant hi plou poc.

En general al Pirineu les pluges es concentren a l’hivern, però a l’estiu també s’hi produeixen

precipitacions freqüents (tempestes de calor). A mesura que anem cap al sud la sequera es fa més freqüent, al litoral l’estació plujosa es concentra a la tardor i a l’interior a la primavera.

  • Els vents es diferencien segons la direcció des de
Vents a Catalunya. Font: http://www.edu365.cat/

Vents a Catalunya.
Font: http://www.edu365.cat/

la que bufen. Per conveni sempre es pren la direcció d’allà on vénen. Per a denominar un cert vent, o bé es parla del sector geogràfic concret des d’on bufa, o bé se li dóna un nom propi. A Catalunya existeixen molts noms per a designar els vents, depenent tant de l’àmbit geogràfic com de les situacions meteorològiques concretes.  El vent dominant a Catalunya és el de ponent (vent de l’oest) però als extrems nord i sud hi dominen els vents de component nord (la tramuntana i el mestral).

(Veure els vents a Catalunya).

Cal tenir en compte que a Catalunya donada la seva posició a l’oest del continent eurasiàtic hi concorren diferents elements:

  1. Contacte masses d’aire: fredes polars i càlides africanes.
  2. Influència mediterrània, hiverns suaus i secs i estius calorosos  i secs (precipitacions a la tardor i a la primavera). Recordem que a l’interior hi ha tendència continental i a la costa marítima.
  3. Al Nord del país (Vall d’Aran) influència atlàntica (temperatures baixes i pluja tot l’any).
  4. Variabilitat climàtica: temperatures elevades a la Depressió central (43 ºC Lleida juliol) i molt baixes als Pallars (-32 ºC febrer); les precipitacions Segrià 350 l/m2 i Garrotxa 1 200 l/m2.
  5. Vents predominants: Ponent (oest), Tramuntana (nord) i Mestral (nord-oest)

Dominis climàtics: 

  1. Dominis climàtics a Catalunya. Font: http://ambelsullsoberts.blogspot.com.es/ [Consulta: 22/06/2016]

    Dominis climàtics a Catalunya.
    Font: http://ambelsullsoberts.blogspot.com.es/
    [Consulta: 22/06/2016]

    Alpí / Subalpí. Localitzat a les zones més altres dels Pirineus. Hiverns molt freds i precipitacions abundants i en forma de neu.
  2. Atlàntic / Oceànic. Localitzat a la Vall d’Aran. Hiverns freds i plujosos i estius frescos i humits.
  3. Mediterrani:
    1. De muntanya. A partir dels 1.500 m hiverns freds amb pluges abundants en forma de neu. Per sota dels 1.500 m hiverns freds, estius suaus i secs, precipitacions concentrades a la tardor.
    2. Continental humit (Prelitoral). En ser  un clima de transició, té característiques dels dos climes: hi plou més que el mediterrani normal, però també hi ha períodes secs i d’altres més humits.
    3. Continental sec (Interior). Terres d’interior on no arriba la influència mediterrània. Temperatures contrastades entre hivern i estiu i pluges escasses.
    4. Litoral. A la zona costanera observem temperatures mitjanes suaus tant a l’estiu com a l’hivern i les pluges es concentren a la primavera i la tardor i poden ser torrencials.

Vegetació: la seva importància radica en la conservació del sòl, l’escorrentia de l’aigua i el manteniment de la biodiversitat. A més a més proporciona recursos (fusta, aliments …)

Regions biogeogràfiques (zones bioclimàtiques)

I. Domini Boreoalpí: condicions climàtiques extremes. A l’hivern la temperatura mitjana sol ser inferior als 0ºC, a l’estiu es poden produir glaçades. La vegetació està condicionada per l’altitud i la temperatura. Per damunt de 1 600 m. Estatge Alpí: 2 300 m. Prats naturals (líquens i molses). Estatge Subalpí, entre 1 600 i 2 300 m. Pi Negre, avets (coníferes). Molt castigat per la tala i la desforestació. Als estatges superiors hi trobem pastures. Avui en dia recuperada la vegetació original com a conseqüència del despoblament rural.

II. Domini Eurosiberià: muntanya mitjana (Prepirineu, Serralada Transversal, Serralada Prelitoral). Ve determinat pels canvis al llarg de l’any: a l’estiu la disponibilitat d’aigua permet l’existència de boscos frondosos, a l’hivern les baixes temperatures provoquen la caiguda de les fulles. Per tant hi predominen els boscos de fulla caducifòlia.  Hi trobem fagedes i rouredes. També hi trobem bosc de ribera (salzes, oms …), bosc de pi roig. Molt explotat (forestal, pastures, conreus), el que ha permès la seva colonització per part d’espècies al·lòctones (pollancres, castanyers …)

III. Domini Mediterrani: per sota dels 800 m (planes i muntanyes baixes). Alzinar, sotabosc de plantes esclerofil·les (marfull, arboç …) i plantes enfiladisses (lligabosc, heura …). També trobem oliveres i garric. Molt alterat per l’acció humana, la vegetació original és substituïda pel pi blanc i pels conreus. Amb el despoblament rural i els incendis es recupera el bosc originari juntament amb matoll arbustiu (romaní), màquies i pinedes secundàries.

Regions fisiogràfiques (clima, relleu i vegetació): en general dividim Catalunya en un domini sec i d’humit (vegeu mapa de precipitacions). El límit el trobem en els 700 mm/any.

I. Domini sec: poques pluges (estius secs i calorosos), hiverns (suaus i secs). L’aridesa del territori augmenta de nord a sud i de la costa a l’interior. Bosc predominant alzina.

Les regions fisiogràfiquesEn aquest domini hi trobem cinc regions:

  1. Tramuntana (nord de Catalunya). Planes litorals (Rosselló, Empordà) (Serralada d’Alberes). Vent de Tramuntana (del nord, fred i sec). Vegetació: pi blanc, bosc mixt de pi i alzina surera.
  2. Litoral: des de la Serralada de les Gavarres (nord) al riu Sénia (sud). Muntanyes mitjanes, rius curts i torrencials. Clima molt sec i calorós, que augmenta de nord a sud. Vegetació pi blanc, alzina i pi. Zona d’alta densitat de població i transports.
  3. Altiplà Central: correspon a la Depressió Central, entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. Zona plana i de costa.  Molta oscil·lació tèrmica i pluja escassa. Els rius generen fortes conques d’erosió. Vegetació pi blanc i matoll.
  4. Prepirineu: sud del Pirineu Axial. Muntanyes (S. del Cadí, S. del Montsec), valls, planes i la Depressió Interna. Hiverns freds, estius amb molta calor. Li correspon un clima d’alta muntanya a mitjana baixa. A les zones de solana hi trobem pi blanc, roure, alzina, i a les zones ombrívoles roure, faig, pi negre.
  5. Continental: terres interiors i les planes. Clima extremat: estiu xafogós, hivern fred amb gelades i boira. Vegetació d’estepa.

II. Domini humit: hi trobem dues regions.

  1. Regió Oriental: Serra Transversal (4 000 a 1 700 m d’altitud i d’entre 800 i 1 800 de precipitació anual). Parlem de clima mediterrani d’alta muntanya, amb bosc que es distribueix de forma altitudinal (alzina, roure, fageda, castanyer)
  2. Alt Pirineu: (2 000 a 3 000 m d’altitud). Paisatge alpí i subalpí. Bosc altitudinal (rouredes, fagedes – caducifoli-; pi negre, avet, prats – perenne).

Documents complementaris:

CLIMES I VEGETACIÓ ESPANYA I CATALUNYA

VEGETACIÓ ESPANYA

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 3. Clima i vegetació: Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s