Dominis climàtics i regions biogeogràfiques a Espanya.

Analitzem aquí les condicions biogeogràfiques associades a un determinat domini climàtic, tenint en compte la situació de la P.I. entre el mar Mediterrani i l’Oceà Atlàntic. Aquests condicionants, juntament amb el tipus de sòl, determinen una vegetació i activitat humana determinades.

A Espanya podem distingir quatre dominis climàtics fonamentals: l’oceànic o atlàntic, el continental o d’interior, el mediterrani i el subtropical (Canàries).

Els factors climàtics com l’altitud, la latitud o la proximitat al mar o a l’oceà modifiquen les seves característiques i donen lloc a diverses varietats.

  • CLIMA MEDITERRANI (Regió mediterrània)anomenat així perquè rep la seva influència del Mar Mediterrani. En general parlem de: del litoral mediterrani, les Illes Balears, Ceuta i Melilla. També trobem clima mediterrani a Andalusia i bona part d’Extremadura.
Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Estrictament el trobem a la costa meridional, amb estius molt secs, sequedat que s’estén a bona part de la primavera i la tardor. Com  més al sud més situacions subdesèrtiques.

Influència meteorològica: anticiclons subtropicals que generen a l’estiu un temps càlid i sec i borrasques procedents de latituds mitjanes que a l’hivern provoquen pluges i situacions de tempestes torrencials (pluges molt freqüents o abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat en un espai de temps molt curt). Hiverns suaus a la costa i més freds a l’interior.

Precipitacions: entre 400 i 700 mm (aquests valors augmenten a mesura que guanyem en altitud i anem cap al nord). Les pluges es concentren a la primavera i la tardor. Podem trobar a finals de l’estiu i principis de la tardor les anomenades gotes fredes.

Vents: de  llevant (humit), el cerç  a la vall de l’Ebre i el ponent (molt calent) que eleva la temperatura a sotavent (lloc contrari per on bufa el vent) i provoca incendis forestals.

Rius: amb estiatges importants i llargs. En canvi a la tardor les pluges provoquen inundacions (Ter i Túria).

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Vegetació: bosc perenne (pi, alzina i alzina surera). A mesura que el bosc es va degradant apareix la màquia (arbust alt -arboç, llentiscle), la garriga (semblant a l’alzina però més baixa) i l’estepa (herbàcies). Veure definicions de màquia i garriga.

Conreus bàsics: blat, vinya i olivera. A les terres de regadiu: horta.

Climograma (vegeu com comentar un climograma): observeu com les precipitacions es troben al voltant dels 400 mm anuals, i que la mitjana de temperatures està sobre els 17 ºC. Les pluges es concentren a la tardor i a l’hivern, destacant una clara estació seca al llarg dels mesos d’estiu.

VARIETATS DEL CLIMA MEDITERRANI: produïdes per la modificació de les temperatures i les precipitacions com a conseqüència del relleu, la latitud i la proximitat a l’oceà atlàntic.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Influència atlàntica: costa d’Andalusia (de Tarifa al Baix Guadiana i Extremadura). La influència atlàntica, gràcies a l’absència de serralades que impedeixin l’entrada de les depressions i els fronts atlàntics, permet precipitacions abundants d’octubre a maig. Tot i això la seva baixa latitud (influència de l’anticicló de les Azores) provoca estius secs i calorosos (més suaus a la costa i molt calorosos a l’interior d’Extremadura i Andalusia).

De muntanya mediterrània: parlem dels relleus muntanyosos costaners: prop dels Pirineus, Sist. Mediterrani Català, Tramuntana a Mallorca, Sist. Ibèric, Serralades Bètiques de Múrcia a Alacant, Segura, Cazorla (Sist. Subbètic) i Serra Nevada. Precipitacions entre 600 i 800 mm any. Hiverns frescos i estius suaus.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Mediterrani àrid: menys de 400 mm  a l’any. Sud d’Alacant, Múrcia i Almeria. Parlem de clima estepari i desèrtic a les zones costaneres (menys de 150 mm/any). Es produeixen situacions de pluges torrencials als estius. Estius calorosos i hiverns suaus. A les zones interiors voltades de muntanyes reben menys de 400 mm/any (Granada 382 mm), amb hiverns molt freds, glaçades freqüents  i estius calorosos i secs.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

  • CLIMA ATLÀNTIC (Regió eurosiberiana): també el podem anomenar oceànic (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, part septentrional de Navarra, i Vall d’Aran). Les depressions atlàntiques provoquen precipitacions abundants (1000 a 2500 mm al llarg de més de 150 dies), a l’estiu són escasses. Tanmateix la mateixa orografia del nord peninsular provoca pluges orogràfiques. Aquesta situació d’humitat i núvols constants defineix l’Espanya humida.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Les temperatures són suaus tot l’any, amb poca oscil·lació tèrmica.

Els vents dominants són de ponent, moderats tot i que de vegades poden derivar en galernes (temporals de mar de forta intensitat, es tracta d’un vent sobtat i tempestuós, que a la costa Septentrional de la Península Ibèrica sol bufar entre l’oest i el nord-est).

Rius cabalosos, regulars i curts.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Vegetació: bosc temperat caducifoli (roures, faig, falgueres). Ha estat substituït per pins i eucaliptus. La degradació d’aquest bosc dóna pas a la landa (ginesta). També trobem prats a les vessants de les muntanyes, que serveixen de pastures.

Conreus: patates, blat de moro i pomeres.

Ramaderia bovina.

Climograma: observem com les precipitacions són constants al llarg de tot l’any, entre 1500 i 2000 mm. Les temperatures situades entre 10 i 15ºC, són suaus tot l’any.

 

VARIETATS DEL CLIMA OCEÀNIC:

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

De muntanya oceànica: Massís de Galícia, Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Muntanyes Basques, Pirineu de Navarra i Aragó fins a Aran, Valira i Núria. Observem en el climograma un descens important de les temperatures i precipitacions superiors als 1500 mm, amb nevades freqüents a l’hivern.

Oceànic de transició: terres baixes d’Orense i el nord de Castellà Lleó, Àlava, La Rioja, Navarra i zones properes al Pirineu d’Aragó i Catalunya. La transició cap a climes d’interior propis de la Meseta i de la depressió de l’Ebre provoca la reducció de les precipitacions i estius secs i hiverns freds.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

  • CLIMA CONTINENTAL (Regió mediterrània): també anomenat d’interior. Castella-La Manxa i Comunitat de Madrid. Afecta zones de transició d’influència mediterrània (est) i a climes d’influència atlàntica (oest).
Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Característiques principals: forta continentalitat i forta oscil·lació tèrmica uns hiverns freds i uns estius calorosos. Les precipitacions són escasses a l’estiu.

Precipitacions: entre 325 i 550 mm tot l’any. Els màxims se situen a l’hivern i la primavera, amb algunes nevades ocasionades per la presència del front polar i a la tardor per la presència de les precipitacions mediterrànies. L’estiu presenta sequedat extrema. 

Rius: irregulars i amb crescudes en èpoques de pluja i de desglaç, marcats estiatges a l’estiu.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Vegetació: alzina, pi, enfilats a les zones de muntanya i arbust, amb més densitat a les zones més humides i amb característiques estepàries a les zones més àrides.

Activitat humana: conreu de cereals de secà i ramaderia de bestiar de llana (ovelles).

Climograma: podem observar com la corba de temperatures es manté sobre els 0ºC al llarg de tot l’any, amb una mitjana superior als 13ºC, mentre que les precipitacions són escasses al llarg de tot l’any amb  una marcada estació seca a l’estiu.

VARIETATS DEL CLIMA D’INTERIOR:

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Hiverns llargs i freds i estius secs: característic de la Meseta Nord (Castella), que trobem envoltada de serralades molt altes (Sistema Central, Muntanyes de Toledo, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric). La temperatura està per sota dels 3ºC durant més de cent dies a l’hivern, i en general la temporada hivernal és molt llarga, a diferència dels estius que són curts (juliol i agost). Precipitacions escasses (325-600 mm), el que genera estius molt secs, amb forta aridesa a Zamora, Salamanca, Palència i Valladolid.

Muntanya d’interior: correspon als Sistemes Ibèric i Central i les Muntanyes de Toledo. Elevada continentalitat i sequedat extrema als estius. Precipitacions entre els 400 i els 1000 mm, depenent de l’altitud i l’orientació del relleu. Hiverns llargs i freds, glaçades d’octubre a maig. Estius curts, frescos i molt secs.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Domini del cerçdepressió de l’Ebre, la Rioja, sud de Navarra i bona part d’Aragó, part meridional de Lleida i terres interiors de Tarragona. Precipitacions molt escasses, a la zona de Casp i Saragossa (Monegros). Hiverns molt freds i temperatures altes a l’estiu. El domini del vent cerç determina aquesta varietat climàtica.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

  • CLIMA DE LES CANÀRIES (Regió macaronèsica): es tracta d’un clima subtropical oceànic, que presenta una mitjana de temperatures de 17ºC tot l’any, amb precipitacions mot escasses concentrades a l’hivern i quasi inexistents a l’estiu. 

Malgrat això podem distingir-ne varietats en funció de: la situació sota la influència dels vents alisis (vegeu circulació general dels vents a la terra) i de l’oceà atlàntic i a les illes de Lanzarote i Fuerteventura amb l’acció de l’aire sec saharià. L’altitud i orientació del relleu a les illes amb muntanyes més elevades (Tenerife, Gran Canària, la Palma) provoca més humitat, els vents alisis del nord-oest generen un clima més suau i humit, això genera una inversió tèrmica; finalment el corrent marí fred que circula entre les illes i Àfrica permet major estabilitat de l’aire a l’estiu.

VARIETATS: 

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Varietat de costa: entre els 0 i els 600 m d’altitud, clima subdesèrtic estepari, temperatures entre 18 i 21 ºC tot l’any, precipitacions per sota dels 350 mm. Lanzarote i Fuerteventura per sota dels 150 mm (clima desèrtic)

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Varietat de muntanyes mitjanes: entre 600 i 1500 m. (El Hierro, La Gomera), aquestes illes es veuen afectades per  l’anomenat mar de núvolsamb pluges d’entre 500 i 1000 mm anuals, les temperatures són fresques (13ºC a 16ºC) i hi ha poca insolació.

Varietat de cims: entre 1500 i 3700 m, temperatures inferiors als 12ºC. Glaçades a l’hivern i precipitacions al voltant dels 500 mm. Forta insolació. Varietat típica de Tenerife (Izaña, al peu del Teide).

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 3. Clima i vegetació: Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s