Factors climàtics a la Península Ibèrica

Per poder entendre la gran diversitat de temps atmosfèric i climes d’Espanya i Catalunya cal tenir en compte alguns factors:

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Hivern. Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

I. La circulació atmosfèrica en altitud. Parlem de potents fluxos d’aire que reben el nom de corrent jet o jet streamEn trobem dos el subtropical (30º-45º latitud nord) i el polar (60º latitud nord). A l’hivern tendeixen a baixar de latitud (40º N) i a l’estiu a pujar (60º N).

El jet steam es desplaça cap a l’est i és responsable de la presència dels anticiclons subtropicals (aire descendent), que estan compensats per les borrasques a les zones temperades (aire ascendent). (Vegeu concepte de masses d’aire).

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Estiu. Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

A l’estiu es desplaça cap al nord, afavorint l’entrada d’anticiclons subtropicals i a l’hivern es desplaça cap al sud i deix passar borrasques i temperatures més fredes.

La P.I. està més a prop del tròpic de Càncer que del cercle polar àrtic, per això l’afecten molt més les altes pressions tropicals. A l’estiu es veu afectada per l’anticicló de les Açores, i de masses d’aire càlid i sec procedents del nord d’Àfrica.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

 

II. Aire en superfície. L’aire en contacte amb la troposfera genera anticiclons (altes pressions, originades al corrent en jet o aire fred i dens), parlem de temps estable, sense núvols, alta insolació. Borrasques (baixes pressions, originades al corrent jet, aire calent), parlem de temps inestable, l’aire puja, es condensa i plou.

Tant els uns com els altres es representen mitjançant isòbares (als mapes de superfície).

Factors del clima d’Espanya i Catalunya:

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

                  Massa d’aire tropical marítima                      Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

I. Anticicló de les Açores. La seva posició sobre el mar el converteix en una massa d’aire tropical marítima. A l’estiu domina el panorama climàtic de la P.I., és sec i càlid.

II. Masses d’aire tropical, continental o sahariana.  Aire molt càlid i sec. Poden arribar durant l’hivern i provoquen pujada de la temperatura, a l’estiu provoquen les onades de calor.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

      Massa d’aire continental o sahariana       Fon t: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

III. Depressions atlàntiques. Masses d’aire procedents de l’atlàntic, conseqüència dels vents de l’oest. Temps variable, molts núvols, pluges abundants i freqüents. Acostumen a afectar a la meitat occidental de la península i molt especialment al nord-oest.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Massa d’aire polar marítim. Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

IV. Massa d’aire polar marítim. Formada a l’oceà Glacial Àrtic. Cauen les temperatures, molta inestabilitat, nevades a l’hivern i pluja i calamarsa en altres estacions de l’any.

V. Massa d’aire polar continental o siberià. Molt sec i fred (-20ºC), s’origina al centre i al nord d’Europa, a l’hivern cauen les temperatures i es produeixen nevades, a l’estiu és molt ocasional i provoca situacions tempestuoses.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

A banda dels factors comentats, és important esmentar el comportament del Mediterrani:

  • A l’estiu: domini dels anticiclons subtropicals i per tant reescalfó i evaporació abundants.
  • A la tardor: els anticiclons es retiren cap al sud, deixant pas a les masses d’aire atlàntiques, molt més fredes. La diferència tèrmica entre la situació estiuenca i de tardor genera baixes pressions al Mediterrani occidental que condensen l’aire i provoquen pluges torrencials. Altres cops les baixes pressions atrauen aire càlid dels anticiclons subtropicals, mentre que a altes capes de l’atmosfera entra aire molt fred i es generen aiguats abundants i intensos.

Cal acabar comentant que donat el relleu i la posició de la P.I., les zones interiors es comporten com un petit continent (molta calor a l’estiu i molt de fred a l’hivern):

  • Aquesta continentalitat fa que a l’estiu les masses d’aire (anticiclons subtropicals) s’escalfin molt i per tant provoquen molta evaporació, sequedat extrema, augment de les temperatures i manca de precipitacions.
  • La mateixa continentalitat a l’hivern, quan una massa d’aire s’estanca a l’interior de la P.I., es refreda molt, provocant caiguda de les temperatures, sequedat extrema i poques pluges hivernals.

Veure: comentaris de mapes del temps.

Veure: mapes del temps

 Veure: Efecte Foehn.

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 3. Clima i vegetació: Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s