Xarxes hidrogràfiques d’Espanya.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

L’aigua és un recurs natural escàs, especialment a Espanya on la seva aridesa (precipitacions per sota dels 1000 mm anuals, excepte a les zones de clima oceànic i als indrets d’alta muntanya) condiciona de forma molt notable els seus recursos hídrics, que a més a més estan molt mal repartits per tot el territori.

Espanya ha reduït les aportacions mitges dels seus rius en els darrers 10 anys, passant dels 108.809 hm³ a 93.232 hm³, és a dir una reducció del 14,3%. La zona més afectada és la demarcació del Segura, que ha perdut un 38,2% de les aportacions que rebia. (Font: España se dirige hacia el “colapso hídrico” a consecuencia del cambio climático. El Público)

Les conques hidrogràfiques les podem ordenar pels vessants per on desguassen les aigües: fàciment observem el fort desequilibri entre la vessant atlàntica i mediterrània.

Vessant atlàntic: com que la Meseta està inclinada cap l’Atlàntic, rep la majoria dels rius peninsulars (Duero, Tajo i Guadina i la depressió del Guadalquivir). Els seus règims nivopluvials i pluvials, asseguren cabals importants però irregulars.

Vessant mediterrani: l’únic riu important és l’Ebre, de règim nivopluvial, la resta (Xúquer, Túria, Fluvià …) formen conques petites amb estiatges importants i prolongats. Molts de la resta dels rius tenen règims torrencials.

Vessant cantàbric i gallec: rius abundants, força cabalosos i regulars al llarg de l’any. Són rius curts donat que les muntanyes on neixen són prop de les costes. El seu règim és nivopluvial i pluvial.

Tanmateix cal destacar la importància de les confederacions hidrogràfiques, que són les entitats que gestionen l’aigua en el territori.

Per altra banda els cabals dels rius varien al llarg de l’any en funció del clima (pluges, desglaç, evaporació etc.). Per tal de fer una aproximació al seu règim fluvial utilitzem una representació gràfica anomenada hidrograma. Aquest tipus de gràfic ens permet destacar les diferències entre els rius de les grans àrees climàtiques de la Península Ibèrica (influència atlàntica i mediterrània). Tanmateix cal diferenciar el rius de muntanya, que presenten règims fluvials especials donada la seva altitud (règim nivopluvial, pluvial o nival).

Veiem com podem analitzar un hidrograma (cal tenir en compte que aquest tipus d’anàlisi normalment ens són útils en els rius petits, i que per tant no tenen afluents importants).

Extret: http://www.ign.es/espmap/mapas_agua_bach/Hidro_Mapa_03.htm [12/11/2014]

                        Règim nivopluvial                      Extret: http://www.ign.es/espmap/mapas_agua_bach/Hidro_Mapa_03.htm [12/11/2014]

Mòdul: cabal absolut mitjà anual (M o C); quantitat d’aigua que passa per un punt concret del riu per segon. Es mesura en m³⁄ s.

Coeficient: de cabal mensual (K), s’obté dividint el cabal mig de cada mes pel cabal anual.  1 significa sense variació, menys decreix, més creix.

Cabal relatiu (Mr o M): relació entre el cabal absolut i l’extensió de la conca en km² (l/s/km²).

Coeficient d’irregularitat: (CI). S’obté dividint l’any de més cabal entre l’any de menys.

 Què analitzem:

  1. Les irregularitats: crescuda (moment de cabal màxim) o estiatge (període de cabal mínim). El desglaç als mesos de final de primavera, la manca de precipitacions a l’estiu.
  2. El tipus de règim fluvial: la variació de la quantitat d’aigua o cabal al llarg de  l’any.

a) Règim nival i mixt: les mesures s’acostumen a fer a prop del naixement, per tant acostumen a tenir poc cabal, però podem observar com a final de la primavera i inici de l’estiu aquest augmenta (desglaç):

nivalRègim nival: més cabal a l’estiu.

nivo pkuvialRègim nivopluvial: més cabal al maig, amb estiatge a l’estiu.

pluvo nivalRègim pluvionival: més cabal a l’abril i al març, estiatge fins a la tardor.

b) Règim pluvialdepen del clima de cada zona. Cal tenir en compte que el cabal és baix si la mesura es pren prop del naixement.

Miño oluvial oceanico

Pluvial oceànic: molt regular, més cabal a l’hivern i poc estiatge. El mòdul absolut és alt.

Mediterrani interior hidrograma

Pluvial mediterrani continental: molt irregular, més cabal a la primavera i a la tardor i molt d’estiatge. El mòdul absolut és baix.

mediterrani litoral

Pluvial mediterrani del litoral (llevant): molt irregular, més cabal a octubre, febrer i maig, estiatge suau. Cabal baix (excepte l’Ebre).

mediterrani pluvial

Pluvial mediterrani del sud: molt irregular, més cabal a l’hivern, estiatge molt llarg (març a novembre). Cabal molt baix.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 4, Recursos i energia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s