Banalització del paisatge.

Pèrdua de la diversitat i de les característiques específiques d’un paisatge, és a dir la seva uniformització. Procés a través del qual el paisatge perd la seva originalitat o interès natural, cultural o simbòlic.

Aquest procés de banalització és el resultat de l’acció antròpica, que a poc a poc ha anat modificant tant els paisatges naturals com els urbans. Aquí us deixo algunes consideracions generals que us poden ser útils per comentar el fenomen:

  • El creixement exagerat de la urbanització ha provocat que les ciutats (paisatges urbans) deixin de ser un lloc diferenciat, envoltats per paisatges agraris o naturals. En el seu lloc assistim a una multiplicació del fenomen urbà fins a la construcció d’un espai que definitivament esdevé metropolità. A la pèrdua de la seva originalitat, interès natural, cultural o simbòlic, cal sumar-hi un elevat grau d’indiferenciació que afecta tant als paisatges urbans com als rurals, que es mostren més com a llocs genèrics i similars que singulars i específics.
  • A les zones de muntanya (paisatges rurals), l’activitat humana ha modificat els seus vessants creant un paisatge agroforestal en mosaic, on les masses boscoses alternen amb camps i prats esglaonats i en alguns casos limitats per fileres d’arbres.
  • La decadència de les activitats tradicionals en aquestes àrees de muntanya ha provocat un declivi econòmic i demogràfic i ha esperonat l’emigració cap a les ciutats. Els conreus i els prats de pastura abandonats tornen a ser progressivament colonitzats per la vegetació forestal.
  • L’espai urbà a les zones rurals i de muntanya es concentra al fons de les valls, seguint una trama compacta, es poden observar nuclis més petits localitzats a mig vessant en altres punts de les valls. La tipologia dels edificis de tres o quatre plantes suggereix el seu ús turístic, que ha substituït en bona mesura a les antigues activitats agrícoles o ramaderes. El turisme de neu i el turisme rural s’han anat desenvolupat en els darrers anys com a una alternativa estratègica per a la recuperació econòmica i demogràfica de les zones de muntanya.

Tots aquests canvis han provocat una manca de diferenciació dels diferents paisatges del territori i com dèiem al principi, la pèrdua de la seva originalitat.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Vocabulari Diversitat Territorial i Paisatges. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s