Paisatges agraris a Espanya i Catalunya.

Els paisatges agraris (vegeu espai rural) integren el marc físic, l’activitat humana i l’organització social, per tant ens donen una idea geoecològica del territori força completa. Quan parlem de paisatge entenem la fesomia o l’aspecte del territori, resultat de la interacció entre els elements del medi físic i l’acció humana.

Quan un paisatge perd la diversitat i les seves característiques específiques, és a dir quan s’uniformitza, ens trobem davant la seva banalització, un procés a través del qual es perd la seva originalitat o interès natural, cultural o simbòlic. (Veure banalització del paisatge).

Factors naturals condicionants del paisatge:

  • Referents al clima (humitat, insolació, sequeres, glaçades) condicionen els tipus de conreu
  • El relleu, condiciona la distribució i forma de les parcel·les.

Elements visibles d’un paisatge:

  • Tipus de cobertura vegetal: arbòria, arbustiva o herbàcia.
  • Grandària de les explotacions: regulars i irregulars.
  • Presència de ramaderia estabulada o no.
  • Fisonomia de l’hàbitat humà: dispers, agrupat.
  • Presència de xarxes de comunicació: carreteres, autopistes, autovies, línies ferroviàries.
  • Presència de testimonis d’altres temps: antics conreus en desús, camps abandonats, habitatges abandonats, deteriorats …

Tipus de paisatge a Espanya (combinació de factors físics, socials i culturals):

Paisatges agraris d'Espanya. Font: Geografia Batrxillerat. Vicens Vives

Paisatges agraris d’Espanya. Font: Geografia Batrxillerat. Vicens Vives

  1. ATLÀNTIC: litoral i prelitoral de la cornisa cantàbrica i de Galícia. Predomini de les zones muntanyoses i per tant relleu accidentat.

pasiatge atlànticClima: oceànic, plujós amb temperatures suaus, el que permet la presència de prats, bosc caducifoli (explotat intensivament per la seva fusta o per ampliar les zones de prats).

Agricultura: ocupa poca extensió. Actualment el conreu d’autoconsum ha desaparegut, tot i que el podem trobar a l’interior de Galícia. Predomina el monoconreu de blat de moro (farratge) i les pomeres (sidra).

Ramaderia: País Basc, Astúries, Cantàbria. Bestiar boví (llet). A Galícia es destina a la producció de carn.

Estructura agrària: minifundi (Galícia), en petites explotacions de caire familiar o petites empreses, ambdues dedicades a la indústria càrnia i lletera.

La importància ramadera explica la dispersió de la població agrària, en cases de camp o en petits poblets.

2. MEDITERRANI: litoral i prelitoral mediterrani, depressions de l’Ebre i Guadalquivir i les Illes Balears. Zona amb terrenys accidentats, però amb planes litorals i valls  sedimentàries molt fèrtils. Malgrat l’existència de terreny forestal, la seva explotació és poc important donada la seva baixa productivitat.

Extret: ccaa.elpais.com [30/10/2014]

Extret: ccaa.elpais.com [30/10/2014]

Clima: poques precipitacions, sequeres persistents a l’estiu i temperatures elevades.

Agricultura: de secà (cereals, vinya i oliveres). L’olivera és predominant a Andalusia (Jaén), també a Badajoz i Ciudal Real. També trobem ametllers, garrofers i avellaners.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Agricultura regadiu: rec, hivernacles, selecció de planters i utilització de productes fitosanitaris. Trobem productes d’horta primerencs (aire lliure o hivernacles), zones d’Almeria; cítrics a Castelló i Múrcia, fruites tropicals (alvocats, xirimoies …) Màlaga i Granada.

Ramaderia: extensiva a les zones de secà (oví i cabrum). A Catalunya ramaderia intensiva de boví i porquí.

Estructura agrària: a les zones de secà explotacions mitjanes, tot i que a Andalusia hi predomina el latifundi. A les planes litorals parcel·les petites amb conreu intensiu.

Població: nombrosa amb hàbitat concentrat, tot i que també trobem hàbitats dispersos.

 3. PAISATGE D’INTERIOR: característic de Castellà Lleó, La Manxa, depressió de l’Ebre i Guadalquivir. En general zones planes i altitud elevada a la Meseta.

Clima: de tendència continental, calor a l’estiu i fred a l’hivern, precipitacions escasses. Poc terreny forestal, associat a conreu d’herbàcies, pastures i deveses.

Agricultura: a  l’interior trobem conreu de cereals (rotacions biennals i triennals). Abans el blat era el cereal tradicional, ara es conrea  l’ordi, destinat a pastures. Es tracta d’una agricultura molt mecanitzada, amb utilització d’adobs químics i llavors de qualitat. Trobem també zones hortofructícoles al costat dels rius i cereals de regadiu.

Ramaderia: a les zones de secà bestiar oví (Meseta, Aragó) amb aprofitament dels prat de muntanya. Prop de les grans ciutats trobem explotacions intensives de ramaderia industrial (porcs, boví, avicultura) i ramaderia extensiva industrial a Extremadura i Salamanca (porcs, oví i boví).

Estructura agrària: pràcticament han desaparegut les petites parcel·les al voltant de pobles grans. A les zones de secà i al Guadalquivir, on predomina l’agricultura extensiva mecanitzada trobem latifundis,  a les zones de regadiu vinculades a la indústria agroalimentària predomina la propietat mitjana.

Població: en regressió, molt envellida conseqüència de l’èxode rural.

4. PAISATGE DE MUNTANYA: localitzat en altituds baixes i mitjanes del nord peninsular i elevades i mitjanes del sud. Zona amb relleu accidentat.

Clima: fred i precipitacions en forma de neu.

Activitats: agropecuària i silvícoles (forestal). Ambdues condicionades per l’altitud i la insolació. Al nord (model alpí) trobem zones de pastura, horta i conreus al fons de les valls, boscos i prats d’alta muntanya. Al sud, més càlid, predominen els conreus esglaonats, tot i que avui molts d’ells estan abandonats.

Explotació forestal: faig i castanyer (fusta). Pins (paper). Eucaliptus.

Ramaderia: bovina i ovina extensiva de transhumància.

Estructura agrària: parcel·les petites a les valls i al peu de les muntanyes. La propietat forestal està en mans dels municipis, a cops mancomunats.

Població: escassa, concentrada a les valls en petits nuclis.

Cal destacar la reactivació econòmica conseqüència del turisme.

5. PAISATGE DE CANÀRIES: molt condicionat pels factors físics: sòl volcànic, relleu accidentat, clima càlid subtropical  (altes temperatures i poques precipitacions). Molts cops per poder conrear es recorre als arenaments artificials.

Agricultura: principal producte plàtans (Tenerife, La Palma). En segon lloc tomàquets, dedicats a l’exportació (Gran Canaria, Tenerife i Fuerteventura). Patates (Tenerife, Gran Canaria). Moltes explotacions es cobreixen amb hivernacles (horta i fruiters) per augmentar-ne la producció.

Ramaderia: bestiar cabrum i oví. El boví i el porcí estan en regressió.

Estructura agrària: tradicional de subsistència en petites propietats, a la costa predominen les grans extensions de cultius dirigits a l’exportació.

Explotació forestal: pi canari (espècie autòctona) molt apreciat per la seva fusta i la laurisilva (ecosistema propi de les Canàries humit i subtropical amb molses, llorers …).

Hàbitat concentrat.

6. PAISATGES AGRARIS DE CATALUNYA

CATALUNYA HUMIDA. Zones amb més de 600 mm de pluja anual. Pirineu, Prepirineu, i les zones d’alta i mitjana muntanya. Gràcies a l’abundor de la pluja, es  pot prescindir del regadiu.

Parcel·les: camp tancat o bocage.

Conreus: herbacis, dos o tres cops a l’any, un cop assecada s’emmagatzema a les bordes ( petita edificació situada en un prat per guardar l’herba segada quan s’ha assecat). Es destina a menjar pel bestiar. També es conrea el blat de moro pel bestiar.

Activitat principal ramaderia. Representa el 59% de la producció agropecuària final. A la muntanya trobem ramaderia extensiva als prats,  a les zones de vall ramaderia estabulada intensiva (llet i carn).

En termes generals a Catalunya el bestiar porcí té més importància que el boví.

CATALUNYA SECA: el Llobregat i el seu afluent, el Cardener, estableixen la frontera entre la Catalunya humida i la Catalunya seca. Menys de 600 mm de pluja anuals. Hi trobem els conreus tradicionals mediterranis.

Agricultura: litorals, prelitorals i interior.

Vinya, la trobem arreu de la Catalunya seca, encara que predomina els paisatges d’algunes comarques com el Penedès o el Priorat.

Cereals,  ocupen el 42% de la superfície conreada. L’ordi i el blat són els més abundants.

Camps oberts. Predomina a les comarques de: Noguera, Segarra, l’Urgell i el Segrià.

Oliveres: ocupa a Catalunya un 13% de la superfície cultivada i es presenta a les comarques del sud de Catalunya.

    Avellaner al Camp de Tarragona.

També podem trobar altres paisatges agraris:

  • Arbres fruiters: Segrià (Segre i Canal d’Urgell), ocupen un 15% de la superfície cultivada. Es distingeixen dos tipus: els de fuita seca (ametllers, etc.) els de fruita dolça (pomers, presseguers, etc.). Es tracta d’explotacions petites, moltes amb caràcter cooperatiu i dedicades a l’exportació.

  • Nous conreus incorporats: gira-sol, i el de les flors i plantes ornamentals. Maresme és on estan més concentrats, caracteritzat per l’extensió dels hivernacles. Cal molta mà d’obra.

  • Hortes de regadiu: façana marítima, plana litoral i curs baix dels riusZones d’al·luvió, bonança climàtica i disponibilitat d’aigua (rius i aqüífers).  Agricultura: intensiva d’alta productivitat que ocupa un espai limitat a la vora dels rius o als indrets amb abundor d’aigües freàtiques ( subterrànies), (delta de Llobregat). Es cultiva per exemple: carxofa, enciams, escaroles, tomàquets, etc.

  • Arròs: Baix Ebre, Montsià, Delta de l’Ebre. Zona de regadiu i agricultura extensiva.

Estructura agrària: en general petites propietats d’explotació familiar, modernes i molt capitalitzades.

Enllaç recomanat: Fotografies de paisatges agraris d’Espanya i Catalunya.

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 8. Canvis i permanències en el sector primari. L'espai rural. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Paisatges agraris a Espanya i Catalunya.

  1. mily385 ha dit:

    excel·lent pàgina m’agradat molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s