Dinàmica de població a la Unió Europea.

La dinàmica de població de la UE es caracteritza per un creixement moderat, tot i que continuat, gràcies al flux migratori. Segons estimacions al 2010 tenia 501 milions d’habitants, al 2013 505 (200 milions més que els EUA) i a l’1 de gener de 2016 510.152.681 milions.

Font: Euroestat. [en línia][Consulta 11/01/2016]

Font: Euroestat. [en línia][Consulta 11/01/2016]

Aquest creixement es mantindrà fins el 2040, moment en que s’arribarà als 520 milions d’habitants.

La UE representa el 7,4 % de la població mundial i el 68,4 % dels habitants d’Europa. Per estats els més poblats són: Alemanya (80 milions), França (65 milions) i el Regne Unit (64 milions). Els menys poblats Xipre (858.000 habitants), Luxemburg (549.680 habitants) i Malta (425.384 habitants).

Font: The UE in the world 2014. Euroestat.

Font: The UE in the world 2014. Euroestat.

Les densitats de població també són molt diverses i van dels 485 h/km² d’Holanda als 17 h/Km² de Finlàndia. La mitjana de la UE és de 116 h/km² (2012). Al següent mapa podeu observar la densitat de la UE per regions NUTS al 2012.

Font: Euroestat regional yearbook. 2014. Euroestat.

Font: Euroestat regional yearbook. 2014. Euroestat.

L’estructura per grups d’edat i sexe, presenta un perfil que evidencia l’envelliment de la població amb una mitjana d’edat d’uns 42,2 anys (juny 2014), molt superior a la mundial que és de 29 anys.

Font: The UE in the world 2014. Euroestat. [en línia][Consulta 11/01/2016]

Font: The UE in the world 2015. Euroestat. [en línia][Consulta 11/01/2016]

Per sexes predominen els homes amb un 51,19 %, front a les dones amb un 48,81 %. Per grups d’edat el gruix de  la població es situa entre els 15 i els 64 anys amb un 65.8% . El tant per cent de població major de 65 anys (18,5%) supera la població d’entre 0 i 14 (15,6%), percentatges que mostren una clara tendència cap l’envelliment.

Les dades confirmen aquesta tendència de la piràmide. Un creixement natural, 1,2 ‰, molt baix front l’11,2‰ mundial, una natalitat del 10‰ (món 19,5‰), una taxa de fecunditat de 1,5 fills/dona, solament França i Irlanda superen el 2,  (món 2,7), i una taxa de mortalitat del 9,9‰ .

Conclusions generals:

  • Envelliment evident de la població (percentatge de població d’edat avançada sobre la població global) és la conseqüència dels progressos en diferents àmbits: econòmics, social i mèdic. Taxa de dependència del 27,5% (2013)

Aquest envelliment és resultat de diferents tendències demogràfiques simultànies:

  • Nombre mig de fills per dona 1,58 fills/dona (2012). (Límit de renovació generacional 2,1).
  • Aquesta davallada de la fecunditat (baby crash) ha anat precedit del boom de la natalitat que va tenir lloc entre les dècades dels 50 i 70, i explica la gran proporció de persones entre 45 i 65 anys. Aquesta elevada proporció de gent gran planteja seriosos problemes de finançament, en els proper anys, de les jubilacions.
  • L’esperança de vida ha augmentat fins els 80,6 anys i seguirà augmentant, provocant una major proporció de persones que viuen fins els 80 i 90 anys.
  • La immigració, amb fluxos d’uns 2 milions/any, podria compensar els efectes de la baixa fecunditat i l’alta esperança de vida. Aproximadament a gener de 2011, vivien a la UE un 20.500.000 immigrants (no nacionals de la UE), el gener de 2014 33,5 milions, i el gener de 2016 34,3 milions. Els majors contingents d’immigrants els tenien a 1 de gener de 2015:  Alemanya (7,5  milions de persones), Regne Unit (5,4 milions), Itàlia (5 milions), Espanya (4,5 milions, quan al 2011 eren 5,6 milions)  i França (4,4 milions).
Font: Euroestat [en línia] [Consulta 15/12/2014]

Font: Euroestat [en línia] [Consulta 15/12/2014]

Aquestes tendències reduiran la població total de la UE en els proper anys, reduint-se la proporció d’europeus en edat de treballar al 2050 en uns 48 milions i augmentant el coeficient de dependència que podria arribar al 51% al mateix any (el que significarà que menys de dues persones en edat de treballar hauran de mantenir a un jubilat). Aquest canvi demogràfic anirà acompanyat de profundes transformacions socials amb la conseqüent problemàtica associada en els següents camps: protecció social, vivenda, llocs de treball …

Font: Euroestat [en línia] [Consulta 15/12/2014]

Font: Euroestat [en línia] [Consulta 15/12/2014]

 Lectura recomanada: L’envelliment a Europa. Projecció 2050.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 6 La població d'Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s