Dinàmica de la població catalana

Catalunya, igual que la resta de països del seu entorn té una evolució demogràfica molt variada. Fins al segle XVI el territori es troba dins de la dinàmica poblacional característica de l’Antic Règim, amb pèrdues periòdiques de població com a conseqüència de la fam, les epidèmies, les guerres … És a partir del s. XVI i de manera molt concreta al s. XVIII que assistim a una recuperació sostinguda de la població. El desenvolupament agrícola i comercial, la disminució de les epidèmies i altres factors relacionats amb l’alimentació i la higiene afavoreixen aquest procés.

Però serà en el s. XIX on observarem el creixement més espectacular fruit de la revolució industrial i els seus efectes sobre la producció agrícola, industrial i comercial.

El segle XX la dinàmica demogràfica catalana és molt variada, a inicis del  s. XX, el creixement vegetatiu positiu i les onades migratòries (1900-30) permeten un saldo poblacional positiu. La Guerra Civil (1936-39) i la Postguerra (1939-50) aturen aquest creixement, caldrà esperar fins al període 1950-75, amb la segona onada d’immigrants procedents de diferents indrets de l’estat per assistir a una nova recuperació que permetrà triplicar la població catalana. A partir de l’últim quart de segle i arran de la forta crisi econòmica (1973- crisi del petroli), es torna a produir un estancament. A finals de segle i fins a 2008-09 la bonança econòmica atrau una onada de nouvinguts que imprimiran una nova embranzida al creixement demogràfic català. En l’etapa que va del 1998 al 2006 es va passar dels 6 milions d’habitants a més de set. S’assoleix el màxim de població el 2012 amb 7.570.908 habitants, alentint el creixement a partir d’aquí, que va ser negatiu els anys 2013 i 2014, recuperant-se el 2015 amb un 1,3‰ de creixement.

Població actual: 7.534.813 (1 de gener 2018), el que representa el 16,1% del total de població de l’Estat Espanyol.

Actualment l’estructura de la població catalana té característiques comunes amb les de la resta d’Europa. Entre 1996 i 2007  la natalitat no va deixar de créixer, conseqüència de la natalitat dels fills de la població nascuda entre 1970 i 1980 (explosió demogràfica) i la natalitat dels fills del flux constant d’immigrants (20% del total nascuts durant el període). Aquest cicle expansiu està donant signes d’esgotament donat que les generacions susceptibles de tenir fills són menys nombroses i  que la crisi econòmica (2007) està provocant una aturada de la immigració.

Les taxes de natalitat el 2009 eren de l’11,4‰ el 2014 havien caigut a un 9,64, 2015 un 9,47‰, 9,23‰ el 2016, 8,85‰ el 2017.  Ni tan sols l’alta fertilitat de les dones madures permet corregir aquesta tendència a la baixa de la natalitat.

Per la seva banda la mortalitat se situa entre el 8 i 9‰, situant-se en mínims històrics, al mateix temps l’esperança de vida augmenta (83,4 el 2014), el resultat és una població molt envellida, un 17,4% (2015) dels catalans té més de 65 anys i d’aquests un 12% supera els 85 anys.

El resultat d’aquesta dinàmica demogràfica és un creixement vegetatiu (TN – TM), que va passar del 4‰ el 2008 a un 1,45‰ el 2013, un 1,4 el 2014‰ i un 0,8‰ el 2015.

Font: Projeccions de la població a Catalunya 2013-2051. Idescat. [en línia] [Consulta: 07/12/2015]

Font: Projeccions de la població a
Catalunya 2013-2051. Idescat. [en línia] [Consulta: 07/12/2015]

Com podeu comprovar en els gràfics anteriors, es plantegen tres escenaris possibles d’evolució de la població catalana. Dels tres es considera més probable l’escenari mitjà, sempre que es doni una recuperació econòmica progressiva. En aquest sentit la xifra de 7.479 milions d’habitants (2013)  caurà fins als 7.333 milions (2018) i es situarà sobre els 7.456 milions el 2026. De confirmar-se aquesta tendència parlaríem d’un creixement moderat d’uns 8 milions d’habitants el 2051.

La tendència se sustenta en el fet que es preveuen:

  • Un creixement natural negatiu, amb més defuncions que naixements.
  • Un saldo migratori també negatiu a curt termini, amb més emigracions a l’estranger que immigracions.
  • Un descens de la natalitat i un fort envelliment de la població.

Tot plegat, pot provocar que el nombre de defuncions superi el de naixements en els pròxims anys per primera vegada en la història recent.

Resumint: les raons que expliquen aquesta situació les hem de trobar en:

  • Les baixes fecunditats (a partir de 1980) entre 1,1 i 1,5 fills per dona (1,39 el 2015, 1,36 el 2017).
  • L’envelliment de la població, l’esperança de vida 83,6 (80,8 pels homes i 86,3 per les dones (dades 2016).
  • L’ampliació de l’edat de maternitat del primer fill al voltant dels 32 anys (30,6 el 2015, 32,15 el 2017).
  • El creixement de la mortalitat, com a conseqüència de l’envelliment de la població.
  • La crisi econòmica.

Observant l’estructura de la població (piràmide de població de Catalunya 2017) observem tot un seguit de trets comuns amb els països del nostre entorn: envelliment de la població i un índex de masculinat elevat (grups d’edat 30-35 anys) conseqüència dels fluxos migratoris dels darrers anys.

 Com es pot observar, el perfil de la piràmide mostra un país desenvolupat, amb una natalitat baixa i una esperança de vida elevada. Així i tot hi ha algunes característiques peculiars, la lleugera ampliació de la base, suposa un augment de la natalitat en part gràcies a la immigració procedent de l’estranger. Tanmateix, l’amplada de la part alta de la piràmide és conseqüència del continu ascens de l’esperança de vida, i indica i un envelliment progressiu de  la població catalana (l’índex d’envelliment el 1990 era del 110, el 2018 és de 164,5). Si us fixeu en el següent gràfic, els més grans de 65 anys ja superen als menors de 15 anys, donant un índex de dependència global (relació entre els individus en edat no activa respecte a la població potencialment activa) del 52,8%.

Aquesta situació ha provocat en els darrers anys la necessitat de crear o ampliar nous serveis i equipaments en els camps de l’educació, l’assistència pediàtrica, les polítiques socials i sanitàries (geriàtrics, centres de dia).

Font: Projeccions de la població a
Catalunya 2013-2051. Idescat. [en línia] [Consulta: 07/12/2015]

En un futur pròxim totes les projeccions indiquen un canvi significatiu en l’estructura demogràfica del país. Avui, 2018, els majors de 65 anys representen el 21,5% (17,4% el 2013) de la població. A 1 de gener de 2018 1.417.311 de persones tenen més de 65 anys, el 2026 se situaran sobre el 21,9% (1.635.000 de persones) i el 2051 prop del 30% (2.450 milions). Cal destacar els alts nivells de sobreenvelliment, els majors de 85 anys passaran de  236.434 a 1 de gener del 2018 (dades provisionals) als 541.000 el 2051.

Per últim, destacar la taxa de dependència (població de 65 anys i més per cada 100 habitants de 16 a 64 anys) passarà de 32,9 l’any 2018 al 34,3 l’any 2026 i a 55,9 l’any 2051.

Font: Projeccions de població 2021-2041. IDESCAT (base 2008)[en línia] [Consulta: 22/11/2014]

Font: Projeccions de població
2021-2041. IDESCAT (base 2008)[en línia] [Consulta: 22/11/2014]

Índex de sobreenvelliment de la població catalana per comarques. 2007: Font: Atles de la Nova Ruralitat. [en línia] [Consulta: 15/01/2019]

Pes de la població de més de 65 anys sobre la població total per comarques i municipis. 2007: Font: Atles de la Nova Ruralitat. [en línia] [Consulta: 15/01/2019]

Pel que fa a la distribució territorial les comarques més envellides són les interiors (Prepirineu, Pirineu i la zona entre la Terra Alta i la Conca de Barberà), conseqüència de la disminució de la població agrària. També les zones del Prepirineu amb antiga activitat industrial. Aquest envelliment és el resultat de l’èxode rural (emigració camp-ciutat), com a conseqüència de factors de repulsió com la dificultat de trobar sortides laborals i econòmiques per a la població jove en municipis i comarques majoritàriament rurals, i factors d’atracció que exerceixen les àrees urbanes per les possibilitats més grans que ofereixen de trobar feina i l’oferta de millors serveis educatius i sanitaris (vegeu poblament rural a Catalunya).

Entre les conseqüències demogràfiques i territorials d’aquest envelliment cal destacar:

  • Augment, encara més, de l’envelliment de la població el que portarà al despoblament dels nuclis rurals quan la generació de persones grans no tingui relleu al davant de les activitats econòmiques actuals.
  • Despoblament dels nuclis petits situats en àrees interiors i de muntanya amb una economia basada exclusivament en les activitats agràries. Tanmateix, aquesta situació provocarà la caiguda de la renda agrària, la desagrarització …

Per tal de revertir aquesta tendència calen modificacions del sistema econòmic que permetin guanyar-se la vida en aquells municipis més petits, al mateix temps que es desenvolupen polítiques institucionals que facilitin la implantació en aquests territoris d’activitats econòmiques que evitin el despoblament (un exemple podrien ser les polítiques de la UE per a les poblacions rurals).

Font: Geografia Batxillerat. Vicens Vives. 2016.

Es pot observar la desigual distribució de la població que es concentra majoritàriament al litoral i prelitoral, destacant l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les àrees urbanes de Tarragona-Reus, de Girona i de Lleida. La costa i els eixos fluvials del Llobregat i del sistema Congost-Ter també mostren una densitat de població per sobre de la resta del territori. Les causes són de tipus històric i econòmic. En el cas dels eixos fluvials del Llobregat i del Ter s’hi van localitzar diferents assentaments industrials aprofitant la força motriu de l’aigua que van atreure molta població ja a la segona meitat del segle XIX. Les capitals de província han estat importants centres administratius, comercials i de serveis també des del segle XIX.

L’àrea metropolitana de Barcelona deu el seu creixement demogràfic generalitzat a l’impuls que pren la industrialització a partir dels anys 50 i 60 del segle passat, que va atreure importants fluxos migratoris procedents d’altres regions d’Espanya. La costa és un important atractor de població sobretot amb el desenvolupament de la indústria turística a partir dels anys 60 del segle XX.

Font: Atles Nacional de Catalunya. [en línia] [Consulta: 22/11/2014]

Font: Atles Nacional de Catalunya. [en línia] [Consulta: 22/11/2014]

Catalunya té 7.555.830 habitants amb una densitat de 234 ha/km² i un pes demogràfic del 16,1% del total de la població espanyola. Aquest volum demogràfic  es distribueix de manera molt desigual al territori. Barcelona representa el 23% del total i junt amb l’àrea metropolitana arriba al 44%. Les zones amb més població se situen a la façana marítima (del Maresme al Tarragonès, Vallés Oriental i Occidental, Lleida i Girona). A l’altra banda trobem la Catalunya interior, sent el Prepirineu lleidatà el que menys població té.

Pel que fa a l‘evolució demogràfica per comarques, la majoria perdran població a curt termini. Segons l’escenari mitjà, només l’Alt Penedès i el Baix Penedès tindran una població lleugerament superior a la del 2013, mentre que les 39 comarques restants experimentaran una pèrdua de població. Més enllà, en l’horitzó de l’any 2026, només una de cada quatre comarques recuperarà la població del 2013.

Font: Projeccions de la població a Catalunya 2013-2051. Idescat. [en línia] [Consulta: 07/12/2015]

Font: Projeccions de la població a
Catalunya 2013-2051. Idescat. [en línia] [Consulta: 07/12/2015]

Comarques amb major creixement en percentatge en el període 2013-2025: Baix Penedès, Segrià i l’Alt Penedès, seguides del Garraf, la Selva i l’Anoia, i en menor mesura el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Baix Camp i el Tarragonès. En canvi, les comarques que perdran població seran:  la Terra Alta, l’Alta Ribagorça i la Ribera d’Ebre, seguides de l’Alt Urgell, el Ripollès, les Garrigues, el Pallars Sobirà i el Priorat. En conjunt, es tracta de comarques envellides allunyades de la zona metropolitana.

Les dades de l’any 2017, vindrien a confirmar aquest escenari. La població catalana va créixer a 25 comarques i a la Vall d’Aran, i va disminuir a 16. Les comarques que van créixer més van ser: el Baix Penedès, el Gironès i el Barcelonès.A l’altra banda: l’Alt Urgell, el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre, vans ser les que més població van perdre.

Així i tot sembla que ens movem en un escenari de creixement alt, segon confirmen les dades de 2018.

La distribució de la població dins de Catalunya ha variat significativament en els últims 25 anys, ja que s’ha produït una redistribució des del municipi de Barcelona i la comarca del Barcelonès cap a la resta de l’àmbit Metropolità i de Catalunya. L’any 1986 la població de Barcelona representava el 28,4% del total de Catalunya, l’any 2000 el 23,7% i el 2013 el 21,4%. Es preveu que a mitjà termini, en un context de creixement de població negatiu o molt feble, la ciutat de Barcelona i la comarca del Barcelonès en conjunt estabilitzaran el seu pes dins de Catalunya i que la resta d’àmbits territorials en deixaran de guanyar.

Font: Projeccions de població 2021-2041. IDESCAT (base 2008)[en línia] [Consulta: 22/11/2014]

Font: Projeccions de població
2021-2041. IDESCAT (base 2008)[en línia] [Consulta: 22/11/2014]

Font: Projeccions de població 2021-2041. IDESCAT (base 2008)[en línia] [Consulta: 22/11/2014]

Font: Projeccions de població
2021-2041. IDESCAT (base 2008)[en línia] [Consulta: 22/11/2014]

Enllaç recomanat:

Els naixements baixen i confirmen l’envelliment de la població. (TV3. 24/06/2014)

Piràmides de població Catalunya. Projeccions IDESCAT.

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 6 La població d'Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Dinàmica de la població catalana

  1. Marta ha dit:

    Hola Josep Maria. M’ha agradat molt trobar aquest tema de la dinàmica de la població catalana tot buscant informació actualitzada. Sóc mestra de primària i segur que tornaré a visitar el teu blog. Moltes gràcies.
    Marta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s