El problema de l’atur a Espanya. [Actualitzat 03/01/2019]

Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Abril 2015. [en línia] [Consulta 04/01/2015]

Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Abril 2015. [en línia] [Consulta 04/01/2015]


Font: Informe del Mercado de Trabajo Estatal. Ministerio de Empleo y Seguridad Social. [en línia] [Consulta_ 17/12/2018]

Font: https://elpais.com/ Octubre 2018. [en línia] [Consulta: 17/12/2018]

L’atur és un dels principals problemes actuals a Espanya i a la major part dels països del nostre entorn, com a resultat de la crisi iniciada el 2007. Segons l’EPA (3r T 2018) l’atur registrat era de 3.326.000, situant-se en el 14,55%. (3r trimestre de 2017 16,38%; 3r T 2016 18,91% (4.320,800); 3r trimestre del 2015 21,18%.

Al següent mapa podeu observar la distribució d’aquest atur el 2017 (17,2%) i la taxa d’activitat (58,8%).

Font: Mercado laboral. INE. Anuario Estadístico de España 2018. [en línia] [Consulta: 17/12/2018]

Font: El País. [Consulta: 09/01/2017]

Font: El País. [Consulta: 09/01/2017]

Llars a Espanya amb els membres a l’atur. Últim trimestre 2018. Font: https://www.lavanguardia.com/ [en línia] [Consulta: 18/12/2018]

Més enllà de les dades d’atur i de creació de llocs de treball, tenim les dades de llars amb tots els seus membres a l’atur. En els dos gràfics anteriors teniu les dades de 2016 i 2017. El darrer trimestre de 2017 a Espanya hi havia 1.210.500 llars sense cap membre treballant. A finals del 2017, 1.163.700  persones vivien a Espanya en llars sense cap tipus d’ingressos.

Font: Crisi económica y salud en Espanya. Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. 2018. [en línia] [Consulta: 27/03/2019]

Font: Crisi económica y salud en Espanya. Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. 2018. [en línia] [Consulta: 27/03/2019]

El problema de l’atur depèn fonamentalment del creixement econòmic. La causa de la situació actual l’hem de buscar en la crisi de 2007. Les empreses davant d’una etapa de crisi de l’economia, tendeixen a limitar els costos de producció i la manera més fàcil de fer-ho és reduint la plantilla de treballadors (ERE). En canvi davant d’una etapa expansiva de l’economia l’atur es redueix. En el sector industrial l’atur també depèn del nivell de mecanització i de la implementació de les noves tecnologies que redueixen la mà d’obra mentre que creix la demanda de professionals més qualificats.

 

Espanya ha viscut tres crisis econòmiques importants en els darrers 40 anys:

  • La crisi del petroli de 1970, agreujada per la crisi política del final del franquisme.
  • La crisi de la dècada de 1990, provocada pel procés d’automatització i informatització dels processos productius. Al llarg de la dècada es va produir també una recessió econòmica i financera mundial originada al Japó (bombolla immobiliària), complicada per les tensions en els preus del petroli com a conseqüència de la Primera Guerra de Golf (1990).
  • La crisi de 2007, provocada per l’enfonsament del sector financer internacional.

La conseqüència per Espanya d’aquesta situació és un dels aturs més grans de la UE, amb 3.326.000 (14,55%) aturats el setembre de 2018  [3.731.700 (16,38%) el setembre del 2017], solament superat per Grècia (18,6%). [Atur octubre 2018: Zona euro 8,1%; UE: 6,7%]

Els sectors més afectats:

  • Joves entre 15 i 24 anys: atur registrat 34,9% ( 505.000) (2018).
  • Les dones amb un 17,08% front  un 13,7% dels homes (3r T 2018).

De totes maneres, si observem les dades d’ocupació i atur d’abans de la crisi observem que l’atur mai ha baixat del milió d’aturats, és el que s’anomena atur estructural. Aquesta situació sumada a: l’entrada continuada al mercat laboral de joves procedents del boom demogràfic dels anys 70 i 80, que ha provocat un augment de la taxa d’activitat com a resultat d’aquells joves que busquen la seva primera feina; l’arribada d’immigrants i la incorporació massiva de les dones al món laboral, provoca el fort creixement d’aquesta variable a partir de 2008 (atur 2007 1.791.000; atur 2008 3.207.900).

Un altre efecte d’aquesta crisi és la temporalitat en l’ocupació com ho demostren les dades d’EUROSTAT. Els treballadors temporals a Espanya sumen 1.413.000 i representen el 7,7% de la població ocupada. (Font: El País. 24/05/2017).

Font: Cinco Días (09/01/2017) [Consulta: 09/01/2017]

Font: Cinco Días (09/01/2017) [Consulta: 09/01/2017]

En els gràfics anteriors podeu comprovar la subocupació. El maig de 2018  el  26,8% dels treballadors eren temporals (a finals de 2016 eren el 26,1%), el doble de la mitjana comunitària que se situa en el 14,3%. [Segons dades de l’INE el 2017 es van formalitzar 21.501.303 contractes, dels quals  1.929.250 eren indefinits i  19.572.053 temporals].

Segons la Comissió Europea, a Espanya solament el 8% dels contractes temporals s’acaben convertint en indefinits al final d’un any. A la UE aquesta conversió passa en el 24% dels contractes eventuals. Segons la Seguretat Social, la crisi ha provocat que un temporal tardi uns 7,8 anys a aconseguir ser fix.

A més a més, el 57,3% dels treballadors espanyols a temps parcial voldrien treballar més hores. És la taxa més alta de tota l’UE, solament superada per Grècia (72,1%) i Xipre (65,9%) i més del doble de la mitjana de la UE (22,2%).

Font: Solo el 8% de los contratos temporales en España se convierten en fijos. El País. Juny 2018. [en línia] [Consulta: 17/12/2018]

Segons l’OIT (Organització Internacional del Treball) cada cop es deteriora més el mercat laboral espanyol, generant-se treballs mal pagats, el que podria provocar la fugida de talent i perpetuant la trampa de la baixa productivitat del nostre sistema econòmic.

Dades significatives: a Espanya el 2017, 1,4 milions de llars tenen tots els seus membres a l’atur i 648.300 llars no tenen cap ingrés. 

Font: OIT. El desafio de España: Crecer con empleos de calidad. [en línia] [Consulta: 03/12/2014]

Font: OIT. El desafio de España: Crecer con empleos de calidad. [en línia] [Consulta: 03/12/2014]

A més a més cal sumar a aquesta situació l’economia submergida que segons el “Consejo Empresarial para la Competitivitat (CEC)”, afectaria 1,8 milions de treballadors, principalment joves i aturats, que ingressarien com a mínim una part del seu salari en negre.

Per sectors econòmics, la crisi va afectar inicialment de manera directa al sector de la construcció (27,3% el 2009), però actualment la destrucció de llocs de treball s’ha generalitzat al sector immobiliari i turístic, la indústria de l’automòbil i les seves activitats auxiliars.

Atur registrat per sectors econòmics. Font: Informe del Mercado de Trabajo Estatal. Ministerio de Empleo y Seguridad Social. [en línia] [Consulta_ 17/12/2018]

Per comunitats autònomes les més afectades són aquelles amb més dependència dels sectors vinculats a la construcció (immobiliari), els serveis i el turisme. Les que estan aguantant millor són: País Basc, Navarra, Aragó i La Rioja.

Taxa d'atur per Comunitats Autònomes. 2016. Font: Cinco Días (09/01/2017) [Consulta: 09/01/2017]

Taxa d’atur per Comunitats Autònomes. 2016. Font: Cinco Días (09/01/2017) [Consulta: 09/01/2017]

Font: http://www.rtve.es/ [en línia] [Consulta: 27/11/2017]

Els aturats laborals reben de la Seguretat Social un subsidi d’atur, durant un temps màxim de dos anys. Segons les darreres dades publicades pel Ministerio de Empleo y Seguridad Social (setembre de 2018) Espanya tenia 3.326.000 aturats (14,55%) dels quals rebien aquesta prestació 1.800.000, per tant 1.526.000 desocupats forçosos no cobraven cap prestació. Dades que se sumen a la precarietat i inestabilitat del mercat laboral espanyol.

Per tant, solament un de cada cinc aturats aproximadament reben algun tipus de prestació econòmica, un de cada tres ingressa un subsidi assistencial i dos es troben fora del sistema de protecció.

Font: https://www.publico.es/ [en línia] [Consulta: 03/01/2018]

Solucions plantejades pels diferents actors socials per solucionar la crisi:

  • El sector empresarial pressiona per liberalitzar la contractació (reforma laboral per abaratir l’acomiadament, reduir la indemnització i subsidi d’atur…) i poder contractar i acomiadar els treballadors segons les necessitats de l’empresa (mesures de flexibilitat laboral).
  • El sector sindical i social defensa els drets dels treballadors: el manteniment i millora del subsidi d’atur i proposa recórrer a un altre tipus de mesures com el repartiment del treball, la defensa del sector públic, etc.
  • L’Estat, per frenar l’atur i superar la crisi (depenent de l’orientació política) pretén incentivar la contractació laboral i els contractes indefinits. A més l’Estat proposa als aturats que ampliïn la seva formació i, d’aquesta manera, que es preparin per a treballs en sectors en què hi ha demanda. En relació a les empreses afavoreixen la inversió en I+D per millorar la competitivitat. Són les anomenades Polítiques Actives d’Ocupació que tenen com a eixos de treball fonamental:
    • La formació de les persones aturades, per tal de reinserir-les  en el mercat laboral.
    • Contractacions especials.
    • Incentius a la contractació.

En qualsevol cas i malgrat tot, a Espanya se segueixen destruint llocs de treball de manera generalitzada a tots els sectors econòmics.

Font: España en cifras 2018. INE 2018.

Enllaços  recomanats:

España sigue destruyendo empleo en el primer trimestre de 2014. (El País. 29/04/2014).

Cau el nombre d’aturats que reben la prestació d’atur (CGT-Catalunya. 05/01/2015)

EPA: El paro baja del 20% seis años después (La Vanguardia. 27/10/2016)

España es el segundo país de la Unión Europea con más empleo temporal (El País. (02/05/2017)

Últimes tendències del mercat laboral espanyol:

El mercado laboral en 2014. (El País. 05/01/2015)

España crea empleo por primera vez en 2014.  (El País. 05/01/2015)

El paro baja en España (La Vanguardia. 05/01/2015)

El empleo que se crea sigue siendo temporal, parcial y con salarios bajos (CC.OO. 05/01/2015)

Día del trabajo: radiografía del mercado laboral de España en ocho gráficos (El País. Maig 2017)

La cronificación del paro entre los mayores y la precariedad en los jóvenes disparan los subsidios. (El Periódico. 15/09/2018)

El legado laboral de Rajoy: 720.000 precarios más y 600.000 activos menos. (El Periódico. 26/07/2018)

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Citació | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 6 La població d'Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s