El problema de l’atur a Espanya.

Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Abril 2015. [en línia] [Consulta 04/01/2015]

Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Abril 2015. [en línia] [Consulta 04/01/2015]


Font: El País. [Consulta: 09/01/2017]

Font: El País. [Consulta: 09/01/2017]

L’atur és un dels principals problemes actuals a Espanya i a la major part dels països del nostre entorn, com a resultat de la crisi iniciada el 2007. Segons l’EPA (3r T 2016), l’atur registrat és del 18,91% (4.320,800) al 3r trimestre del 2015 se situava en el 21,18%. Al següent mapa podeu observar la distribució d’aquest atur el 2014 (24,4%) i la taxa d’activitat (59,6%).

Font: Anuario Estadístico de España 2015. [en línia] [Consulta 04/01/2015]

Font: Anuario Estadístico de España 2015. [en línia] [Consulta 04/01/2015]

Font: El País. [Consulta: 09/01/2017]

Font: El País. [Consulta: 09/01/2017]

El problema de l’atur depèn fonamentalment del creixement econòmic. La causa de la situació actual l’hem de buscar en la crisi de 2007. Les empreses davant d’una etapa de crisi de l’economia, tendeixen a limitar els costos de producció i la manera més fàcil de fer-ho és reduint la plantilla de treballadors (ERE). En canvi davant d’una etapa expansiva de l’economia l’atur es redueix. En el sector industrial l’atur també depèn del nivell de mecanització i de la implementació de les noves tecnologies que redueixen la mà d’obra mentre que creix la demanda de professionals més qualificats.

Espanya ha viscut tres crisis econòmiques importants en els darrers 40 anys:

  • La crisi del petroli de 1970, agreujada per la crisi política del final del franquisme.
  • La crisi de la dècada de 1990, provocada pel procés d’automatització i informatització dels processos productius. Al llarg de la dècada es va produir també una recessió econòmica i financera mundial originada al Japó (bombolla immobiliària), complicada per les tensions en els preus del petroli com a conseqüència de la Primera Guerra de Golf (1990).
  • La crisi de 2007, provocada per l’enfonsament del sector financer internacional.

La conseqüència per Espanya d’aquesta situació és un dels aturs més grans de la UE, amb 3.789.823 aturats a novembre del 2016, solament superat per Grècia (23,4%).

Els sectors més afectats:

  • Els joves menors de 25 anys (840.600, el 53, 12%. EPA 3r T 2014).
  • Les dones amb un 22,69% front  un 19,90% dels homes (3r T 2015).

Un altre efecte d’aquesta crisi és la temporalitat en l’ocupació com ho demostren les dades de l’EUROSTAT.

Font: El País. 10/04/2014

Font: El País. 10/04/2014

Font: Cinco Días (09/01/2017) [Consulta: 09/01/2017]

Font: Cinco Días (09/01/2017) [Consulta: 09/01/2017]

En els gràfics anteriors podeu comprovar la subocupació (treballadors que voldrien  i podrien treballar més hores de les que fan). A Espanya suposen el 9,1% del total de treballadors (enfront del 4,5% de la mitjana de la UE). La gran majoria són dones (69%).

A més a més, el 57,3% dels treballadors espanyols a temps parcial voldrien treballar més hores. És la taxa més alta de tota l’UE, solament superada per Grècia (72,1%) i Xipre (65,9%) i més del doble de la mitjana de la UE (22,2%).

Segons l’OIT (Organització Internacional del Treball) cada cop es deteriora més el mercat laboral espanyol, generant-se treballs mal pagats, el que podria provocar la fugida de talent i perpetuant la trampa de la baixa productivitat del nostre sistema econòmic.

Font: OIT. El desafio de España: Crecer con empleos de calidad. [en línia] [Consulta: 03/12/2014]

Font: OIT. El desafio de España: Crecer con empleos de calidad. [en línia] [Consulta: 03/12/2014]

A més a més cal sumar a aquesta situació l’economia submergida que segons el “Consejo Empresarial para la Competitivitat (CEC)”, afectaria a 1,8 milions de treballadors, principalment joves i aturats, que ingressarien com a mínim una part del seu salari en negre.

Per sectors econòmics, la crisi va afectar inicialment de manera directa al sector de la construcció (27,3% el 2009), però actualment la destrucció de llocs de treball s’ha generalitzat al sector immobiliari i turístic, la indústria de l’automòbil i les seves activitats auxiliars.

Font: http://amanecemetropolis.net/ [en línia] [Consulta 09/12/2014]

Font: http://amanecemetropolis.net/
[en línia] [Consulta 09/12/2014]

Font: El País (17/10/2016) [Consulta 09/01/2017]

Font: libremercado.com (2/10/2016) [Consulta 09/01/2017]

En el gràfic anterior (dades 1r T 2016) podeu observar la taxa d’atur per sectors econòmics (Primari 25%, indústria 7%, construcció 14% i serveis 9%).

Per comunitats autònomes les més afectades són aquelles amb més dependència dels sectors vinculats a la construcció (immobiliari), els serveis i el turisme. Les que estan aguantant millor són: País Basc, Navarra, Aragó i La Rioja.

Taxa d'atur per Comunitats Autònomes. 2016. Font: Cinco Días (09/01/2017) [Consulta: 09/01/2017]

Taxa d’atur per Comunitats Autònomes. 2016. Font: Cinco Días (09/01/2017) [Consulta: 09/01/2017]

Els aturats laborals reben de la Seguretat Social un subsidi d’atur, durant un temps màxim de dos anys. Segons les darreres dades publicades pel Ministerio de Empleo y Seguridad Social (13/01/2017) Espanya tenia al 3rT del 2016 4.320.000 aturats (18,9%), dels quals rebien aquesta prestació 1.990.000, per tant 2.330.000 desocupats forçosos no cobraven cap prestació.

Solucions plantejades pels diferents actors socials per solucionar la crisi:

  • El sector empresarial pressiona per liberalitzar la contractació (reforma laboral per abaratir l’acomiadament, reduir la indemnització i subsidi d’atur…) i poder contractar i acomiadar els treballadors segons les necessitats de l’empresa (mesures de flexibilitat laboral).
  • El sector sindical i social defensa els drets dels treballadors: el manteniment i millora del subsidi d’atur i proposa recórrer a un altre tipus de mesures com el repartiment del treball, la defensa del sector públic, etc.
  • L’Estat, per frenar l’atur i superar la crisi (depenent de l’orientació política) pretén incentivar la contractació laboral i els contractes indefinits. A més l’Estat proposa als aturats que ampliïn la seva formació i, d’aquesta manera, que es preparin per a treballs en sectors en què hi ha demanda. En relació a les empreses afavoreixen la inversió en I+D per millorar la competitivitat. Són les anomenades Polítiques Actives d’Ocupació que tenen com a eixos de treball fonamental:
    • La formació de les persones aturades, per tal de reinserir-les  en el mercat laboral.
    • Contractacions especials.
    • Incentius a la contractació.

En qualsevol cas i malgrat tot, a Espanya se segueixen destruint llocs de treball de manera generalitzada a tots els sectors econòmics.

Enllaços  recomanats:

España sigue destruyendo empleo en el primer trimestre de 2014. (El País. 29/04/2014).

Cau el nombre d’aturats que reben la prestació d’atur (CGT-Catalunya. 05/01/2015)

EPA: El paro baja del 20% seis años después (La Vanguardia. 27/10/2016)

Últimes tendències del mercat laboral espanyol:

El mercado laboral en 2014. (El País. 05/01/2015)

España crea empleo por primera vez en 2014.  (El País. 05/01/2015)

El paro baja en España (La Vanguardia. 05/01/2015)

El empleo que se crea sigue siendo temporal, parcial y con salarios bajos (CC.OO. 05/01/2015)

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 6 La població d'Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s