Distribució de la població espanyola en el territori.

Espanya té una  distribució molt desigual de la població. La seva densitat és de 92 habitants per km² (2016) amb una població de 46.449.565 habitants (dada a 1 de gener de 2015), si ho comparem amb els països del nostre entorn és un país poc poblat.

 Font: http://graficos.lainformacion.com/ [01/12/2014]

Font: http://graficos.lainformacion.com/ [01/12/2014]

 Distribució de la població (veure poblament):

Regions més poblades: situades a la costa i a les valls. Amb fort desenvolupament industrial i turístic. En general la població es concentra a les grans ciutats i rodalies de les mateixes amb gran densitat de població.

Exemples: Àrea Metropolitana de Barcelona (3,2 milions d’habitants. Densitat 5.093 hab/km²); València (8000.469 hab. Densitat 2.470 hab/km²); Eix Alacant-Elx-Múrcia (2.232.541 hab. Densitat de més de 500 hab/km²); Sevilla-Cadis-Málaga-Granada (1.600.000 hab. Densitats sobre els 500 hab/km²); Gijón-Oviedo ( 500.000 hab. Densitat 1.200 hab/km²); Coruña-Vigo (543.000 hab. Densitat 6.500 hab/km²); Balears (1.100.000 hab. Densitat 223 hab/km²); Canarias (2.200.000 hab. Densitat 284 hab/km²).

L’excepció a aquesta regla és Madrid amb una àrea metropolitana de 7,3 milions d’habitants i una densitat de 5.000 hab/km².

En contra, les regions menys poblades són les de l’interior: Castella Lleó, Castella la Mancha, Aragó, Extremadura, Galícia, resultat dels continuats processos migratoris cap a zones industrialitzades de la resta d’Espanya o Europa.

 

Font: Cifras INE 2009. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: Cifras INE 2009. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Al següent mapa teniu el comportament del creixement a les principals províncies espanyoles.

Font: Cifras INE 2013. [en línia] [Consulta 02/12/2014]

Font: Cifras INE. Censos de Población y Viviendas 2011. [en línia] [Consulta 02/12/2014]

En el següent mapa podeu observar l’evolució prevista (projecció) de la població espanyola entre 1 de gener de 2016 a 1 de gener de 2031.

Font: El País (24/10/2016). [Consulta: 09/01/2017]

Projeccions de població. Font: El País (24/10/2016). [Consulta: 09/01/2017]

Sí en el passat, anys 50, va ser la industrialització la que va provocar l’augment de població i la seva concentració a les zones costaneres del nord i de la vessant mediterrània, al s. XXI les 13 províncies que més creixeran es troben al litoral mediterrani, Balears i Canarias, així com Madrid i Àlava. La raó d’aquest creixement cal trobar-la en un model que barreja el sector turístic amb l’industrial.

Segons l’informe de l’INE  Proyecciones de Población 2016-2066 les majors pèrdues demogràfiques es produirien al Principat d’Astúries (–11,1%), Castella i Lleó (–10,7%) i Galícia (–8,5%), mentre que la població augmentaria a Múrcia, la Comunitat de Madrid, Canarias, Illes Balears, Catalunya i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Font: El País (24/10/2016). [Consulta: 09/01/2017]

Font: El País (24/10/2016). [Consulta: 09/01/2017]

Tot i que les dades anteriors cal agafar-les amb prudència, dependrà del comportament de l’economia, els fluxos migratoris, etc. El que sí que té moltes probabilitats de confirmar-se és la baixa fecunditat (1,33 fills per dona) i la baixa natalitat (9,02‰ el 2015). Les doues variables és potencien, la baixa fecunditat fa que els naixements disminueixin i per tant hi han menys dones en edat fèrtil.

Aquesta conjuntura fa preveure que les províncies amb creixement negatiu seran: Zamora (-17%), Cuenca (-14,9%) i Ávila (-13,1%). En valor absolut Asturias (115.596) i A Coruña (86.378) seran les que més població perdran. Una caiguda demogràfica, que com podeu veure al mapa es centrarà a les dos Castelles, Asturias i Galicia

Font: El País (24/10/2016). [Consulta: 09/01/2017]

Font: El País (24/10/2016). [Consulta: 09/01/2017]

Les zones amb major pèrdua demogràfica serien les més envellides (veure taxa d’envelliment) i on el pes del sector turístic és menor. Segons les projeccions de  l’INE Espanya perdria 552.245 habitants (1,2%) el 2031, i un de cada quatre tindria 65 o més anys, passant del 15,7% al 25,6% en 15 anys.

El més preocupant d’aquesta situació seria l’augment de la taxa de dependència, actualment el 53,5% de la població està formada pels menors de 16 i els majors de 64 anys. El 2031, si es compleix la projecció, aquesta taxa es situarà en el 62,2%, i arribarà al 92,9% el 2051

Enllaços recomanats:

La población española repuntará en 2016 pero bajará sin parar hasta 2066 (lainformación.com 20/10/2016)

¿Qué provincias perderán más población y cuáles la ganarán? (El País. 24/20/2016)

 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 6 La població d'Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s