Estructura de la població espanyola.

Ja hem vist la dinàmica de la població espanyola, les següents piràmides mostren com ha anat canviant el perfil poblacional al llarg del s. XX i ens permet entendre la seva evolució.

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

A 1 de juliol de 2016 Espanya tenia  46.468.102 habitants (2011  46.815.916). Del total de població el 9,46% (4.396.871 milions) eren immigrants (al 2008 representaven un 11,5%, al 2014 eren el 10,1%).

El saldo demogràfic del semestre és resultat d’un saldo vegetatiu negatiu de 8.230 persones (19.115 al juliol de 2015), 197.606 naixements (205.796 al juliol de 2015) front a 205.836 morts (224.911 al juliol de 2015) i a un saldo migratori positiu de 30.504 persones (al juliol de 2015 era negatiu amb 7.385 persones menys)  (186.059 immigrants procedents de l’estranger i 155.555 emigrants amb destí a l’estranger).

Les zones amb més creixement van ser les Illes Balears (0,77%), Canarias (0,42%) i Madrid 0,27%). També amb creixements positius  La Rioja, Navarra, Balears i Canàries. A l’altra banda trobem les zones més envellides i per tant amb creixements negatius  com Asturias, Castella i Lleó i Melilla. Les causes d’aquesta diversitat demogràfica les hem de trobar en els comportaments econòmics (majors nivells de desenvolupament) i socials.

Segons el darrer informe publicat per l’INE (juliol 2016). Espanya va tenir un creixement demogràfic (considerem aquí tant els factors vegetatius com els factors migratoris) positiu de 22.274 persones. (Dades primer semestre 2016).

Font: Notes de premsa INE. 16 de desembre de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 16 de desembre de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 16 de desembre de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 16 de desembre de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: INE. Notas de prensa. 13 de junio de 2014. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: INE. Notas de prensa. 13 de junio de 2014. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: Notes de premsa INE. 30 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 30 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

La piràmide d’edat actual reflecteix aquesta situació. Abans de passar a analitzar-la serà bo plantejar com es fa el seu anàlisi formal:

  • A l’eix horitzontal esquerra es situen el homes, al dret les dones (en valors absoluts o relatius)
  • A l’eix vertical les edats (intervals de 5 en 5) o els anys de naixement.
  • Els mòduls d’anàlisi d’una piràmide de població són: de 0 a 14 anys (població jove); de 15 a 64 (població adulta); més de 65 anys (població vella).

Font: INE. 2013 [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: INE. 2013 [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: España en cifras 2015. INE. [en línia] [Consulta 07/12/2015]

Font: España en cifras 2015. INE. [en línia] [Consulta 07/12/2015]

Font: España en cifras 2016. INE

Font: España en cifras 2016. INE [Consulta 05/01/2017]

La piràmide d’edats espanyola presenta un seguit de característiques:

  • És contractiva (baixa natalitat i alta esperança de vida). Típica de països del nostre entorn.
  • Observem  una reducció de l’amplada dels primers graons. La causa la trobem en la baixa natalitat a partir de 1979, tot i que observem un cert creixement en els graons actuals degut a la crescuda de la natalitat dels anys anteriors a la crisi (2007) fonamentalment per l’arribada de dones immigrants de 30 anys. Tanmateix, en el grup d’edat de 0 a 4 anys s’observa un volum lleugerament superior de naixements de nens sobre els naixements de nenes, que s’explica per una tendència natural biològica: de cada 1.000 naixements, 512 són nens i 488 nenes.
  • El cos central representa a la població adulta, podem veure un notable eixamplament dels grups d’edat dels 30 als 39 anys (piràmide 2013) i/o edat entre 35 i 44 (piràmide 2014), tots ells nascuts entre 1970 i 1979. Entre 1969 i 1978 es van donar els màxims de natalitat.
  • En els grups d’estrangers d’edat adulta, dels 20 als 45 anys s’observa un predomini dels grups d’edat masculins sobre els femenins, que s’explica tant pel major nombre de naixements de nens, com principalment per l’arribada d’immigrants de països en vies de desenvolupament (del Magrib, l’Amèrica Llatina, la Xina, etc.), o dels països més pobres de la UE (Romania, etc.), entre els quals predominen els homes.
  • A la part superior, podem veure l’elevat tant per cent de la població vella (en els grups de 70 a 79 anys, encara es pot observar la manca de naixements com a conseqüència de la Guerra Civil i el període de Postguerra). Observeu com en els grups d’edat de més de 65 anys es dóna un clar predomini de la població femenina, pel fet de gaudir d’una esperança de vida superior. En el 2014 l’esperança de vida a Espanya era de 85,7 anys per a les dones i de 80,2 anys per als homes (de les més elevades de la UE i del món), que es pot explicar per factors biològics i sociològics.

Si comparem aquesta piràmide amb la de 1990, observem: una forta pèrdua de la natalitat (grups de 0 a 19 anys); un augment del tronc central i un augment molt significatiu de la part superior. Tot plegat anuncia la inversió de la corba demogràfica, amb molt poca població jove i molta població major de 65 anys, indicant un augment de la taxa de dependència i per tant de la població envellida. El 2015, el nombre de persones de 65 i més anys va arribar als 8,6 milions, representant el 18,5% de la població total. D’aquests 15.479 tenien 100 o més anys d’edat.

Al següent gràfic podeu observar l’índex d’envelliment i la taxa de dependència de la població espanyola segons dades del 2012. Al següent teniu les projeccions de població entre 65 a 79 anys i les de població de més de 80 anys. Aquesta última dada confirma la tendència al sobreenvelliment de la població, tendència que ve confirmada per la inversió de la corba demogràfica que podem observar al tercer gràfic.

Font: Cifras INE 2012. [en línia] [Consulta 02/12/2014]

Font: Cifras INE 2012. [en línia] [Consulta 02/12/2014]

A la piràmide espanyola també trobem certes diferències si comparem el nombre d’homes i de dones. Al 2008 el percentatge d’homes era del 49,4 % i de dones del 50,6%. Tradicionalment aquest fenomen s’ha explicat com a conseqüència d’una major mortalitat masculina, especialment infantil, resultat dels accidents de treball, les guerres i els hàbits socials de la població masculina. Tot i així, sembla que la tendència comença a canviar, principalment per la reducció de la mortalitat infantil i la incorporació de la dona al mercat de treball.

Resumint, sembla evident l’envelliment de la població espanyola, fet que es relaciona amb l’augment de la qualitat de vida (més esperança de vida. 82,87 anys el 2014 -85,58 per les dones i 80,08 pels homes) i la baixa natalitat. La problemàtica que pot comportar aquesta situació és:

  • Estem davant d’un problema econòmic de sosteniment de l’Estat del Benestar, davant la caiguda de la població activa (grups de 16 a 64 anys):
    • Es poden preveure, en un futur, desequilibris en el sistema de pensions a causa de la proporció superior de població dependent (pensionistes) més gran respecte a la població activa.
    • També es pot preveure que s’incrementarà la despesa sanitària i social destinada a les persones de més edat per l’augment de les malalties pròpies de la vellesa.
    • El mercat de treball es pot veure afectat per la necessitat de mà d’obra si els efectius de població adulta existents tendeixen a disminuir, de forma que aquest fet pot provocar un efecte crida a nous corrents d’immigració.

Característiques del model espanyol:

  • Baixa natalitat (9,17‰ 2014):  explicable per la tendència a l’endarreriment de la maternitat en les dones i la disminució del nombre de fills per parella.
  • Baixa fecunditat: l’índex de fecunditat és molt baix, d’1,32 fills per dona (dades 2015), molt lluny de la mitjana de reemplaçament generacional, que és de 2,1. Les causes són de tipus socioeconòmic i cultural com ara l’accés als mètodes anticonceptius, el canvi del paper de la dona quant a la incorporació al mercat laboral, l’augment del seu nivell d’instrucció i capacitat de decisió, els costos del manteniment i l’educació dels fills, el retard en l’edat en què es té el primer fill (el 2015 l’edat mitja de la maternitat es va situar en els 31,78 anys), els canvis en l’estructura familiar, etc.
  • Baixa mortalitat: especialment la mortalitat infantil, deguda a la qualitat i cobertura del sistema sanitari públic, que es reflecteix en l’augment de l’esperança de vida, tant els homes com de les dones, encara que la tendència a l’envelliment de la població provoca que la taxa de mortalitat general es mantingui relativament elevada (8,48‰ el 2014).
  • Efecte positiu de l’onada migratòria: que ha arribat a l’Estat espanyol des de 1996 fins a la crisi del 2008 i que ha influït en el creixement real, provocant un augment de la població. La seva contribució ha estat el rejoveniment de la població espanyola, la millora de l’economia, amb l’augment del consum i l’increment del PIB per la incorporació dels immigrants a la població activa i les aportacions de les immigracions anteriors, l’augment del percentatge de gent formada, amb estudis superiors, la reducció de la taxa de dependència, en fer augmentar els grups d’edat d’actius. Tanmateix cal considerar els aspectes negatius com la baixada de salaris en alguns sectors a causa de l’excés d’oferta de mà d’obra, o l’aparició de conflictes en alguns barris i ciutats, juntament amb actituds xenòfobes per part de la població local.

Si es mantenen les tendències demogràfiques actuals, Espanya pot perdre un milió d’habitants en els pròxims 15 anys i 5,6 milions en els pròxims 50 (Font: España en cifras 2015. INE). El percentatge de la població més gran de 64 anys, que avui és de 18,5%, passaria al 24,9% al 2029 i al 38,7 al 2064.

Els següents gràfics mostren de manera inequívoca aquesta tendència.

Font: INE. Notas de prensa. 28 d'octubre 2014. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: INE. Notas de prensa. 28 d’octubre 2014. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Enllaç recomanat:

La población extranjera en España cae en 304.623 personas (Infolibre)

La población sigue cayendo al reducirse el número de extranjeros (El País)

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 6 La població d'Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s