Dinàmica de la població espanyola

Ja hem vist el model de transició demogràfica i hem comentat les fases incidint especialment en el cas espanyol.

Resumint, al procés del creixement demogràfic a Espanya trobem les següents etapes:

  • Segle XVIII: creixement lent però constant. Predominen taxes de natalitat altes i taxes de mortalitat baixes (s’observa com la mortalitat infantil és la principal responsable d’aquesta davallada).
  • Segles XIX i XX: el creixement és ràpid. 

Resulta interessant observar com entre 1787 i 1910 la població espanyola va passar de 10 a 20 milions d’habitants i entre 1910 i 2001 de 20 a 40 milions, és a dir la tendència ha estat a duplicar els efectius demogràfics cada 90 anys.

La transició demogràfica es va realitzar entre 1830 a 1960 (Fase II. Primera expansió demogràfica i Fase III Segona Transició demogràfica) entrant a partir d’aquest moment en la quarta fase (canvi de cicle demogràfic) amb un creixement nul o inclús negatiu.

Analitzem a continuació els diferents factors que ens permeten entendre aquest procés de creixement natural o vegetatiu.

  1. Taxa de natalitat: a partir de principis del segle XX mostra una tendència descendent, dinàmica que s’intensifica a finals dels anys 70. Aquesta tendència situa a Espanya com un dels països d’Europa amb un dels índexs de fecunditat el 1990 més baixos. El nombre de nascuts s’acosta al de defuncions, fet que es tradueix en un escàs creixement natural. Cal destacar les altes esperances de vida, que tenen com a conseqüència un creixement percentual important de les persones amb edats superiors als 65 anys.

Les taxes de natalitat més elevades les tenim a la façana mediterrània i al sud-oest de l’atlàntica, i a Madrid i Navarra.

Molt significativa és la corba que ens presenta l‘index d’envelliment, que veurem més endavant i que indica un canvi en la tendència demogràfica espanyola.

En els següents gràfics podem observar les tendències de tres factors determinants: les taxes de natalitat, els índexs de fecunditat i l’edat mitjana de la maternitat. S’observa una repuntada dels naixements a partir de l’any 2000, fruit de l’arribada d’immigrants i el nombre significatiu de dones en edat fèrtil procedents del boom demogràfic dels anys 60 i 70. Però la crisi del 2007 fa caure tots els valors, situant la demografia espanyola en una difícil posició.

Font: INE. Notas de prensa. 18 de junio de 2013. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: INE. Notas de prensa. 18 de junio de 2013. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Elaboració pròpia. Font: INE

Elaboració pròpia. Font: INE

Segons dades provisionals, en el primer semestre de l’any 2016 es van registrar 195.555 naixements, un 4,6% menys que en el mateix període de l’any anterior. Continua la tendència decreixent en el nombre de naixements des del 2008, solament aturada per l’increment experimentat a l’any 2014. La taxa de natalitat al 2015 va ser del 9,02 ‰, similar a la que hi havia al 1998 que va ser del 9,06‰.

Font: INE. Notas de prensa. 18 de junio de 2013. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: INE. Notas de prensa. 18 de junio de 2013. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Al gràfic anterior (dones en edat fèrtil -15 a 49 anys), podeu observar com l’índex continua baixant des de l’any 2009.

Causes:

  • Hi han menys dones entre aquestes edats com a conseqüència de la crisi de natalitat dels 80 i la primera meitat dels 90.
  • Ha caigut la immigració exterior.
  • L’augment de les migracions a l’exterior dels darrers anys.

El fet de què com a conseqüència de la crisi econòmica (2007) s’hagi aturat el flux d’immigrants i que les taxes de natalitat i fecunditat tinguin una tendència a la baixa permet pronosticar una reducció del creixement que l’INE calcula pel 2017 del 0,57 %.

Font: INE. Notas de prensa. 22 de novembre de 2013. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: INE. Notas de prensa. 22 de novembre de 2013. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

2. Taxa de mortalitat: al llarg del segle XX ha caigut associada a un descens de la mortalitat infantil (TMI 2012 3,1‰) i a l’augment de  l’esperança de vida (2013 79,9 homes, 85 dones; 2014 80,2 homes i 85,7 dones). La seqüència és la següent: 1900  (28,3‰); 1980 (8,54‰); 2011 ( 8,37‰); 2014 (8,5‰); 2015 (9,1‰).

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Actualment assistim a un augment de la mortalitat conseqüència de les malalties cardiovasculars dels majors de 45 anys i els accidents de trànsit i la SIDA de la població d’entre 15 i 44 anys. Els homes són el col·lectiu més afectat per aquests factors. Malgrat això tenim una de les taxes de mortalitat més baixes d’Europa gràcies als nascuts entre 1960 i 1975.

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

La costa atlàntica, cantàbrica, Aragó i Castellà-Lleó són les zones amb més mortalitat de tot el territori.

A una tercera part de les províncies el creixement vegetatiu és negatiu.

Font: INE. Notas de prensa. 22 de junio de 2015. [en línia] [Consulta 07/12/2015]

Font: INE. Notas de prensa. 22 de junio de 2015. [en línia] [Consulta 07/12/2015]

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Font: Notes de premsa INE. 23 de juny de 2016. [en línia] [Consulta 02/01/2017]

Al gràfic anterior podeu observar com el creixement vegetatiu de la població espanyola va ser negatiu el 2015 en 2.753 persones (dades provisionals). És el primer cop que succeeix això des que es disposen dades.

Font: INE. Notas de prensa. 28 d'octubre de 2014. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: INE. Notas de prensa. 28 d’octubre de 2014. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: INE. Notas de prensa. 28 d'octubre de 2014. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: INE. Notas de prensa. 28 d’octubre de 2014. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: INE. Notas de prensa. 28 d'octubre de 2014. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: INE. Notas de prensa. 28 d’octubre de 2014. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Aquest creixement vegetatiu feble és el resultat de la baixa natalitat, com a conseqüència de:

  • La reducció del nombre fills de les dones en edat fèrtil (1,33 al 2015) (el reemplaçament generacional és situa en 2,1 per dona).
  • El retard en l’edat del primer fill ( 2015: 31,9 anys).

Les causes generals d’aquesta situació són de tres tipus: econòmiques (cost de manteniment dels fills), socials (la incorporació massiva de la dona al mercat laboral) i culturals (la percepció en la importància de tenir fills).

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 6 La població d'Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s