Dinàmica de la població. Transició demogràfica.

La població d’un indret determinat varia en funció de factors socials, econòmics i polítics. Aquests factors varien al llarg del temps, en aquest sentit la demografia estudia la població, la seva dinàmica, composició, distribució i tendències.

Així dons en l’estudi de la dinàmica de la població hi intervenen una sèrie de factors que es necessari calcular per taxes. Veiem-ne les més comuns:

Taxa de natalitat (TN):  Nombre de naixements en un any ⁄ Població total × 1000

Taxa de mortalitat (TM): Nombre de defuncions en un any ⁄ Població total × 1000

Taxa de mortalitat infantil (TMI): infants morts menors d’un any ⁄ Total de naixements × 1000

Taxa de fecunditat (TF): infants nascuts en un any ⁄ dones entre 15 i 49 anys × 1000

Taxa de creixement natural o vegetatiu (TCN): Taxa de Natalitat – Taxa de Mortalitat

Un altra factor que trobem en els estudis demogràfics és lesperança de vida, és a dir la durada mitjana en el moment de néixer de la vida d’una persona. Tanmateix destaquem el concepte desperança de vida amb bona salut.

Per determinar el creixement real d’una població cal afegir al creixement natural el saldo migratori ( nombre d’immigrants – nombre d’emigrants), així tenim que el creixement real és igual al creixement natural (N-M) + el saldo migratori (I-E),  en xifres absolutes.

Les dades que ens permeten conèixer les dinàmiques poblacionals i poder fer-ne extrapolacions i establir-ne tendències a partir del s.XVIII, amb anterioritat es feien servir els focs o fogatges (imprecisos i utilitzats per recaptar impostos i per a fer lleves militars) són de tres tipus: el cens , els padrons (municipals) i el registre civil (comptabilitza naixements, matrimonis i defuncions)

Un model àmpliament utilitzat per determinar l’evolució demogràfica d’una població ha estat l’anomenat model de transició demogràfica, malgrat que alguns autors posen en dubte la seva utilitat actual com a fórmula per analitzar les actuals dinàmiques de les poblacions, ens és útil per comparar, explicar i valorar el comportament demogràfic d’un territori concret respecte als seus veïns (exemple Espanya i Catalunya vers Europa).

Aquí teniu el comentari de les quatre fases generals:

Model de transició demogràfica de Warren Thomson. Font: Geografia. Barcanova. 2008

Model de transició demogràfica de Warren Thomson.
Font: Geografia. Barcanova. 2008

Comentem aquest demograma incidint especialment en el cas espanyol.

Font: http://ca.wikipedia.org/ [17/11/2014

Font: http://ca.wikipedia.org/ [17/11/2014

 1. Règim demogràfic antic (Fase I Estacionària Alta). Caracteritzat per altes taxes de natalitat i mortalitat. Al produir-se d’una manera cíclica, aquesta dinàmica anul·lava qualsevol creixement vegetatiu per la qual cosa la població es mantenia estancada. Correspon a l’època de l’Antic Règim (fins a finals del segle XVIII). A grans trets la natalitat era alta, amb mitjanes de cinc fills per dona, però al mateix temps la taxa de mortalitat infantil era  molt elevada durant el primer any de vida i elevada fins els set anys. Al mateix temps les taxes de mortalitat eren altes i l’esperança de vida baixa (Espanya tenia al 1880 una esperança de vida de 35 anys), conseqüència de les epidèmies, les males collites, les guerres i les catàstrofes naturals. Per això s’anomena aquest període d’estabilitat demogràfica.

Espanya mantindrà el model fins ben entrat el segle XX. La raó que explica aquesta situació és el gran nombre de població rural i la manca de transformacions associades a la industrialització (modernització del camp, avenços mèdics …). Malgrat tot podem establir algunes diferències territorials:

  • L’Espanya interior manté durant tot el s XIX i principis del s XX taxes molt altes de mortalitat i natalitat, alhora que la fecunditat es manté alta (règim demogràfic antic).
  • Les zones sud, llevant i el País Basc, evolucionen durant el mateix període cap a posicions més moderades amb creixements demogràfics més sostinguts.
  • Barcelona i la seva àrea d’influència creix demogràficament gràcies a la industrialització i la forta immigració de mà d’obra procedent de zones menys desenvolupades i rurals.
  • Les illes Balears, tenen un comportament similar al de Barcelona.

2. Creixement demogràfic  (Fase II Primera expansió). La natalitat es manté alta,mentre que la mortalitat tendeix a disminuir, gràcies a les millores en l’alimentació (els efectes de la Rev. Industrial permeten un fort progrés agrícola que amb l’incorporació de nous conreus i la millora de les tècniques agrícoles posen fi als grans episodis de fam) i la higiene (sabó, cotó, recollida d’escombraries) millora els nivells de salut. Gran Bretanya viu aquesta fase entre finals del s. XVIII i principis del XIX

Espanya continua a la Fase I (estabilitat demogràfica) fins el primer terç del s. XX. Les raons cal buscar-les en l’escàs desenvolupament econòmic i social. A partir de 1930 assistim a una davallada sostinguda de la mortalitat (milloren l’alimentació i la higiene) mentre que la natalitat es manté alta, provocant un fort creixement demogràfic fins a l’esclat de la Guerra Civil (1936-39), moment en que s’atura aquesta dinàmica. Al llarg de la postguerra el creixement serà lent i caldrà esperar als anys 50, 60 i 70 per reprendre la dinàmica expansiva. Durant aquestes dècades el sud i centre peninsular generaran un excedent demogràfic, població molt jove que emigrarà cap a les zones industrialitzades del territori espanyol (Catalunya, País Basc i Madrid) i cap a Europa i Amèrica Llatina a la recerca de feina i millors condicions de vida.

3. Ajustament demogràfic (Fase III. Expansió tardana). Gran Bretanya es situa en aquesta fase entre finals del s. XIX i aproximadament 1940. Espanya no hi arribarà fins els anys 80. Caracteritzat per una caiguda de la natalitat (causes econòmiques i socials) i de la mortalitat (millora de la higiene, vacunes …), entrem en un cicle de creixement tancat on el factor principal és el control de la natalitat. 

Causes: 

Raons econòmiques: canvia la percepció dels fills com un recurs econòmic per al nucli familiar. Deixen de representar una assegurança per a la vellesa. Aquest canvi de percepció coincideix, o és el resultat de: l’escolarització obligatòria, la prohibició del treball infantil i l’aparició de les pensions de jubilació.

A més a més parlem d’un caiguda molt notable de les taxes de mortalitat infantil, l’augment del consum per part de les llars espanyoles, l’accés de la dona al mercat de treball i fonamentalment el canvi d’un model de família extensa (rural) a un model de família nuclear (urbana) on la planificació familiar hi juga un paper fonamental.

4. Nou règim demogràfic (Fase IV Estacionària baixa.). Parlem d’un creixement nul  i inclús negatiu. Aquest procés d’envelliment continuat de la població a les economies més desenvolupades (Europa i Espanya) comença a ser evident a finals dels anys 90 del s. XX. L’esperança de vida es situa per sobre dels 80 anys. Solament els fluxos migratoris aturen el procés a Espanya a inicis del s. XXI gràcies a les altes taxes de natalitat dels nouvinguts.

5. Com podeu observar al gràfic s’ha inclòs una cinquena fase, acceptada de manera general, on es pot observar que la població no solament està estancada sinó que entra en una clara regressió amb taxes de creixement negatiu, conseqüència de les baixes natalitats, que arriben a caure per sota de les de mortalitat. En qualsevol cas el panorama demogràfic de països com Espanya, Alemanya i Itàlia fa preveure fortes dificultats de reemplaçament generacional ( demogràfic) resultat de la inversió de la corba demogràfica, amb taxes de fertilitat per sota del 2,1 ( mínim que permet el recanvi d’una població). (Veure segona transició demogràfica)

 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 6 La població d'Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s