El sector primari al món

El sector primari són el conjunt d’activitats econòmiques dedicades a l’obtenció de productes procedents del medi natural, que es convertiran en matèries primeres per a ser transformades per altres sectors d’activitat o bé seran consumides directament. Inclou totes aquelles activitats que estan relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça, els boscos i la mineria.

Activitats agràries: històricament han transformat el medi natural i són en bona part les responsables dels paisatges agraris del planeta.

El seu desenvolupament es veu limitat per les condicions biogeogràfiques del medi, com són el clima, la disponibilitat d’aigua, el tipus de terreny i el sòl. Per tant, les zones de climes extrems, els terrenys muntanyosos, l’escassetat d’aigua, els sòls pobres són poc aptes per les activitats agràries.

Actualment al món els espais agraris ocupen el 38% de la superfície, el 12% són terres conreades i el 26% dedicades a la ramaderia. Els espais forestals representen el 32% i la resta dels espais urbans o no conreats el 30%.

Font: L'estat dels recursos mundials. Fao (2011) [en línia] [Consulta 25/02/2015]

Font: L’estat dels recursos mundials. Fao (2011) [en línia] [Consulta 25/02/2015]

Variació neta de la superfície agrícola i forestal per país, 2000-2010.
Font: El estado de los bosques del mundo. 2016. FAO

Tant l’agricultura com la ramaderia estan condicionades per factors físics, però sobretot pels factors humans que modifiquen els espais naturals i que es troben relacionats amb el desenvolupament econòmic i tecnològic d’una societat determinada.

Parlem de paisatge agrari com el resultat de la confluència de factors físics, especialment orogràfics, i la intervenció humana en funció dels models socials de desenvolupament.

Els criteris per tal de classificar un paisatge (parcel·les) són:

  • Morfologia agrària: aspecte que presenta el camp.
    • Mida: de grans dimensions o latifundis (més de 100 hectàrees) o mitjanes, petites o minifundi (per sota de les 10 hectàrees).
    • Forma: regular o irregular.
    • Límits: camps oberts (open-field) o camps tancats (bocage).
  • Sistemes de conreu: parlem de monoconreu o policonreu, i de regadiu o secà.
  • Tipus d’agricultura i ramaderia: 
    • Intensiva: es dóna en aquells llocs molt poblats, amb poc espai disponible i on el terreny és car. Es tracta de produir una gran quantitat de productes en el menor espai possible (alt rendiment/hectàrea). S’utilitza molta mà d’obra, adobs, llavors seleccionades i estudis per analitzar la demanda.
    • Extensiva: es dóna en llocs poc poblats, amb molta disponibilitat de terra i amb mà d’obra escassa. L’objectiu és obtenir una gran quantitat de producte al preu més baix possible.  Utilitza tècniques modernes, selecció de llavors i diferents races de bestiar. Molt mecanitzada.
Font: http://www.madrimasd.org/blogs/universo/2012/12/10/141888

Font: http://www.madrimasd.org [en línia] [Consulta 25/02/2015]

En funció del desenvolupament de cada país podem definir dos grans sistemes agraris al món:

Font: Geografia. Batxillerat. ed. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. ed. Vicens Vives

  • Sistemes agraris de subsistència: es donen principalment als països poc desenvolupats (pobres), es basa en el treball familiar i la seva producció es destina a l’autoconsum o a comercialitzar-ne una petita part als mercats locals.

Incloem en aquesta categoria aquells agricultors que dediquen 2/3 parts del sòl i de la feina a conrear productes destinats a l’autoconsum familiar i que per tant generen molt poc excedent (venut ocasionalment als veïns o mercats locals).

Font: http://recursostic.educacion.es/ [en línia] [Consulta 25/02/2015]

Font: http://recursostic.educacion.es/ [en línia] [Consulta 25/02/2015]

Altres característiques d’aquest model són: agricultura manual, poc tecnificada, amb molta mà d’obra, rendiment per unitat de superfície baix (tècniques de conreu poc eficaces i llavors de baixa qualitat), esgotament de la terra (excessiva explotació), baixa producció que no sempre assegura la cobertura de les necessitats.

Aquest tipus d’agricultura acostuma a  basar-se en el policonreu, en superfícies petites, la qual cosa planteja un problema de sostenibilitat en el moment que augmenta la població, provocant l’ampliació de la zona conreada i la destrucció de boscos per aconseguir-la.

Ubicació: Àsia (arròs), Amèrica Llatina (blat de moro), bona part d’Àfrica (mill, nyam i mandioca) i Oceania.

Models: itinerant per cremació, extensiva de secà i irrigada d’arròs (intensiva).

La ramaderia en aquest model té un caràcter complementari (treball del camp i adob dels camps), petits ramats que proporcionen aliment i vestit. Es practica al Mediterrani i a la zona intertropical i en aquells llocs d’extrema sequera acostuma a estar associada al nomadisme.

  • Sistemes agraris i ramaders comercials o de mercat: propis dels països desenvolupats o poc desenvolupats que produeixen únicament per a l’exportació.

Els objectius d’aquest model són: l’augment de les vendes i la reducció dels costos, aconseguits gràcies a la mecanització de les feines agrícoles, l’especialització de la producció i la seva ràpida comercialització.

Aquesta agricultura de mercat utilitza poca mà d’obra, molta maquinària, aplica tècniques de conreu modernes i per tant obté una productivitat i rendiments elevats. La seva especialització (un o pocs productes) permet una producció abundant, la seva comercialització i el desenvolupament d’infraestructures de transports sòlides i eficaces.

Ubicació: Amèrica del Nord, Europa Occidental, Japó, Austràlia, Nova Zelanda i zones d’Argentina.

Models: agricultura mediterrània, agricultura especialitzada dels Estats Units i el model de plantació (veure més  informació).

La ramaderia comercial té com a objectiu vendre la seva producció al mercat i obtenir el màxim de benefici. Trobem dos tipus de models: la intensiva i l’extensiva. En el primer cas es cria el bestiar en granges molt tecnificades, en el segon els ramats pasturen en grans extensions de terreny alimentant-se d’herbes que creixen de forma natural.

Problemàtica del sector: com ja hem vist la Terra té una capacitat limitada de recursos, i aquesta limitació no n’és una excepció en la producció d’aliments. L’ús continuat d’herbicides i fertilitzants ha originat la contaminació de les aigües i una excessiva erosió del sòl. El repte es troba en tendir cap a pràctiques sostenibles que sense reduir la producció d’aliments redueixi l’impacte ambiental d’aquesta activitat fonamental.

Font: FAO. [en línia] [Consulta: 26/02/2015]

Font: FAO. [en línia] [Consulta: 26/02/2015]

A mitjans del segle XX davant del fort creixement demogràfic es van disparar les alarmes davant les dificultats per alimentar a una població en clara expansió. Per tal de solucionar el problema es van dissenyar un seguit de canvis tecnològics a les explotacions agropecuàries amb l’objectiu de millorar-ne la productivitat. Aquest procés es coneix amb el nom de Revolució Verda. La millora tecnològica en els cultius, va anar acompanyada de nous models de gestió i en la incorporació de noves terres de cultiu.

Una dada interessant al voltant de la Revolució Verda i la modificació continuada de les diferents varietats de llavors en el món (transgènics) ha estat la pèrdua de sobirania alimentària a àmplies zones del planeta.

Font: http://ocw.unia.es/ [en línia] [Consulta: 26/02/2015]

Font: http://ocw.unia.es/ [en línia] [Consulta: 26/02/2015]

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 8. Canvis i permanències en el sector primari. L'espai rural. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s