Funcions urbanes

Les funcions urbanes  condicionen la utilització de l’espai urbà i es defineixen d’acord amb la seva utilitat (ús i activitats) la funció que s’hi realitza (residència, feina, transport, lleure, consum).

Algunes ciutats tenen el seu origen en una funció concreta (port comercial, pelegrinatge, industrial …), actualment a totes s’hi fan moltes funcions estretament relacionades entre elles. Evidentment, com més gran sigui una ciutat més complexa serà la seva organització i més funcions tindrà.

  • Funció administrativa i de serveis: els poders públics acostumen a assignar funcions polítiques i administratives a les ciutats i les companyies privades hi solen instal·lar les seves oficines principals. Aquestes activitats acostumen a situar-se en el nucli urbà, la part més cèntrica de la ciutat, en nusos centrals ben comunicats. La capital d’un territori n’és un cas especial, ja que concentra a funcionariat públic i burocràcia i com a conseqüència d’aquesta proximitat al poder,  moltes empreses privades, organismes financers o de gestió (sector terciari superior) acostumen a situar les seves seus en les capitals.

En l’actualitat coneixem les zones administratives i de serveis amb el nom de CBD (Central Busines District), com per exemple el 22@Barcelona.

Vista general de la Plaça de les Glòries. Font: http://www.22barcelona.com [en línia] [Consulta: 24/03/2017]

  • Funció cultural: centres religiosos (Santiago de Compostela)  importants amb xarxes de transports i allotjaments, o especialitzats en educació i recerca, amb importants universitats (Salamanca, Alcalá de Henares), laboratoris, biblioteques
  • Funció lúdica i turística, que exerceixen una forta atracció als visitants gràcies al seu patrimoni cultural (Tarragona, Granada) o al seu patrimoni natural (Tenerife).
  • Funció comercial: es tracta d’una funció característica de totes les ciutats (intercanvi de productes i serveis). Les funcions comercials generen altres activitats com emmagatzematge, distribució, bancs, publicitat, gestoria … La tendència actual d’aquesta funció a les grans ciutats és l’especialització interna, amb barris on predomina  una activitat concreta, com l’Illa de Manhatan (Nova York) amb un sud dedicat a les activitats financeres i un nord a l’oci i el lleure.
  • Funció residencial: una de les principals funcions urbanes, implica l’existència d’equipaments (escoles, centres sanitaris, mercats, transport), infraestructures (aigua, electricitat, recollida d’escombraries). Es distribueix per tota la ciutat però pot ser escassa a la zona central i inexistent a les zones industrials.
    • Barri vell: la seva evolució va provocar la seva degradació en el moment que les classes mitjanes que l’ocupaven van anar a viure als eixamples primer i després a les zones periurbanes o suburbanes.
    • Eixamples: molts d’ells edificats durant els segles XIX i XX, encara conserven la seva funció residencial, tot i que com a conseqüència de què les classes altes que els ocupaven s’han desplaçat a zones residencials perifèriques, avui concentren zones d’oficines, comerços i serveis en general.
    • Perifèria: hi trobem dues zones residencials clarament diferenciades, les zones suburbials (barris obrers) generalment amb escassa o nul·la planificació urbanística i amb importants mancances de serveis (acostumen a ser ciutats dormitori) i les àrees suburbanes, on viu la classe mitjana alta amb bones comunicacions i serveis.
  • Funció industrial: una de les funcions més importants històricament. Actualment les activitats industrials més contaminants i sorolloses s’han traslladat als polígons industrials o parcs tecnològics, tot i que encara hi podem trobar activitats poc contaminants, amb poc consum energètic i amb poca necessitat d’espai.
  • Funció militar: també molt important en el passat (Ceuta, Toledo). Algunes ciutats actuals mantenen aquesta funció com a primordial com a conseqüència de l’existència de bases aèries o navals (Ferrol, Rota).
Font: La red urbana española. A: http://es.slideshare.net/ [Consulta 17/01/2015]

Font: La red urbana española. A: http://es.slideshare.net/ [Consulta 17/01/2015]

*Plànol d’estructura discontínua és aquell on els espais verds ocupen una gran extensió i fragmenten la massa edificada. Poc freqüent a Espanya com a conseqüència de l’especulació urbanística, així i tot podem trobar aquest tipus d’estructura urbana a ciutats on els rius i les seves riberes defineixen espais on s’han creat parcs i zones de lleure.

Enllaç recomanat:

Les funcions urbanes (un enllaç a Geographica un blog de Geografia per a secundària).

 

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 12. La ciutat. Estructura i morfologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s