Planejament urbanístic i classificació del sòl.

L’urbanisme i l’ordenació del territori són el conjunt de normes i disposicions tècniques, administratives, poblacionals, socials i econòmiques que es refereixen al desenvolupament harmònic, racional i humà d’un poble, una ciutat o un territori.

Parlem de l’organització i el desenvolupament de les àrees urbanes, per tal de permetre i fer operativa l’articulació de la vida i les activitats, planificant i corregint les seves dinàmiques amb l’objectiu de fer-ne un ús racional, equilibrat i just del sòl urbà.

En funció de la seva dimensió tenim:

Els Plans territorials: que afecten les comarques, les regions o els països sencers i marquen les grans línies de desenvolupament i transformació del territori, incloses les ciutats, o una part d’aquest, litoral, zones d’especial protecció, etc., infraestructures, serveis, carreteres.

Els Plans urbanístics són documents tècnics (Espanya) amb una dimensió política i legal, a partir dels quals es classifica i valora econòmicament el sòl. Aquestes propostes permeten regular el creixement i l’evolució de la ciutat (definició de llocs, pautes, ritmes d’expansió, renovació de barris, resolució de problemes).

Font: http://territori.scot.cat/ [en línia] [Consulta 17/01/2015]

Pla urbanístic de Girona. Font: http://territori.scot.cat/ [en línia] [Consulta 17/01/2015]

Els Plans Urbanístics amb una durada d’entre 4 i 15 anys, poden ser:

  • Condicionats: partint d’una situació prèvia que no es pot ignorar (existència d’un nucli antic amb interès històric).
  • Correctius: solucionant problemes existents.
  • Prospectius: definint un futur possible (previsió d’inversions, actuacions).
  • Normatius: es tracta d’una llei que és d’obligat compliment.

Quan parlem de plans urbanístics és molt important definir amb propostes clares  i precises a escala municipal i supramunicipal els següents elements:

  • El model de mobilitat (transport públic o privat) i per tant cal planificar la circulació dels vehicles, les dimensions dels carrers i pensar en les necessitats futures.
  • Els serveis i els equipaments (escoles, aparcaments, zones verdes, subministrament d’aigua, gas, electricitat, recollida de residus urbans).
  • Normes i ordenances sobre edificabilitat, estàndards d’habitatge, alçada i tipologia dels edificis, separació d’usos, funcions.

A Espanya els màxims responsables d’aquesta planificació són els Ajuntaments, per això la qualificació del sòl és tan important. Tanmateix els Plans Territorials afecten comarques, regions i països sencers, marcant les grans línies de desenvolupament i transformació del territori.

A Espanya la Llei del sòl del 2008 regula el dret a edificar i el valor del sòl, aquesta competència està traspassada a les CC.AA. (Catalunya Text Refós de la Llei d’Urbanisme -2010) i d’aquestes es traspassen les atribucions als Plans d’Ordenació Urbanística Municipals. Per tant els Ajuntaments com a responsables de l’elaboració dels plans urbanístics desenvolupen plans parcials que afecten zones concretes del municipi.

Segons aquesta legislació el sòl es classifica en quatre grans categories:

  • Sòl urbà: sòl construït, urbanitzat i amb el traçat dels carrers, que disposa de subministrament d’aigua, electricitat, clavegueres.
  • Sòl urbanitzable: aquella part del sòl que a partir dels plans urbanístics podrà ser construït per tal de garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica.
  • Sòl no urbanitzable: sòl sota un règim especial de protecció que mai podrà ser urbanitzat donats els seus valors ambientals, paisatgístics, històrics, culturals …, o bé perquè està situat en àrees amb importants riscos naturals o per altres raons de benefici col·lectiu.
  • Sistemes generals: terrenys destinats al funcionament del municipi (xarxa viària, zones verdes, equipaments, serveis urbans, infraestructures públiques).

 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 12. La ciutat. Estructura i morfologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s