El creixement urbà català al segle XX. La xarxa urbana de Catalunya.

El procés urbanitzador iniciat al segle XIX culmina el 1930, moment en què més del 50% de la població catalana viu en ciutats i Barcelona té ja més d’un milió d’habitants.

Als anys 60 Barcelona i rodalies hauran de fer front a un fort procés migratori, provocant una urbanització precipitada i sense planificació que generarà una perifèria urbana desordenada d’habitatges econòmics però amb escasses infraestructures que juntament amb el nucli antic de la ciutat genera el que s’ha conegut com la macrocefàlia barcelonina, un contínuum urbà que avui coneixem com l’àrea metropolitana.

A partir del 1975 assistim a una etapa regressiva, durant la qual Barcelona perdrà més de 250.000 habitants a favor de les ciutats del seu voltant que s’engrandiran notablement.

El procés urbanístic de finals del s. XX i inicis del XXI ha donat llocs a una xarxa urbana molt densa al litoral i prelitoral, poc densa a l’interior i quasi inexistent a la zona pirenaica. Al mateix temps Barcelona perd pes demogràfic (1975: 71% de la població vivia a la Regió Metropolitana; 1990 el 69% i 2006 el 67%), malgrat que manté la seva centralitat i la seva influència sobre les zones d’urbanització difusa.

Municipis de més de 10.000 habitants el 2015. Font: Geografia Batxillerat. Vicens Vives. 2016.

En els darrers anys aquesta pèrdua demogràfica de Barcelona a favor de les ciutats mitjanes ha provocat una tendència a igualar el territori demogràficament parlant.

Les raons d’aquest procés cal buscar-les en la crisi del 2007, que ha provocat una pèrdua constant de llocs de treball a Barcelona i rodalies, una forta deslocalització industrial a favor d’altres indrets del territori, amb zones ben comunicades i sòl amb preus més assequible. Aquest procés no s’ha aturat malgrat l’arribada d’immigrants.

La pèrdua de pes econòmic i densitat de serveis de l’Àrea Metropolitana té unes conseqüències importants que podríem resumir en una tendència al retrocés de la urbanització compacta i un augment de la urbanització difusa. 

Aquest nou model planteja problemes:

  • Augment del consum de sòl urbà.
  • Augment del trànsit (especialment el transport privat).
  • Augment de les despeses energètiques per capita.
  • Augment del cost d’infraestructures (recollida de residus, aigua, equipaments públics)

Malgrat aquest procés Barcelona manté no solament la seva capitalitat i centralitat, sinó que se situa com la ciutat més important de l’arc mediterrani de la Unió Europea, després de Milà i la segona en importància dins de la xarxa urbana espanyola després de Madrid.

Font: http://blogs.uab.cat/ [en línia] [Consulta: 29/01/2015]

Font: http://blogs.uab.cat/ [en línia] [Consulta: 29/01/2015]

Malgrat la problemàtica comentada anteriorment, els desequilibris territorials a escala de densitat i poblament, podem considerar que la xarxa urbana catalana està bastant integrada si tenim en compte els intercanvis entre els diferents nuclis urbans (vehicles, mercaderies, viatgers, dades).

Tot i això resten per solucionar: la integració de Lleida com a capital política i comercial de les Terres de Ponent, aïllada de l’eix mediterrani, i la seva potenciació com a node de comunicació cap a l’eix de l’Ebre. La potenciació d’aquest eix urbà permetria donar sortida a la comunicació de l’eix mediterrani amb el País Basc  i amb Madrid.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 13. El procés d'urbanització i les xarxes urbanes.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s