L’espai urbà com a valor de canvi. Agents socials productors de ciutat.

La construcció de l’espai urbà dins de la lògica capitalista, i per tant el procés urbanitzador adquireixen un caràcter mercantil, en transformar-se a partir de noves infraestructures i equipaments que augmenten el seu valor i es poden vendre a un preu més elevat.

Per tant tota la ciutat, sòl urbà, edificis, habitatges, equipaments, es converteix en una mercaderia intercanviable, subjecta a l’oferta i la demanda. El valor d’ús, cada zona de la ciutat té un una utilitat o una funcionalitat concreta, es transforma en valor de canvi, urbanitzant i construint s’aplica capital i treball (com a qualsevol altra mercaderia) i per tant es pot incrementar el seu preu final.

Aquest procés, habitual a les nostres societats contemporànies descansa sobre l’apropiació d’aquest valor afegit (valor de canvi) que en fan els propietaris particulars del sòl, a partir d’un procés d’urbanització creat i pagat per la col·lectivitat, a través dels impostos i gestionat per les administracions públiques, (parlem de  la millora dels carrers, la creació de xarxes de transport, de comunicacions i en general d’infraestructures i equipaments finançats i construïts per les administracions públiques). El procés és altament especulatiu, donat que els propietaris veuen augmentat el valor dels seus béns sense cap inversió.

De totes maneres, aquest procés té una clara limitació, el sòl no el podem produir, està limitat pel territori disponible i tampoc el podem transportar. Per tant, l’única opció de crear nou sòl edificable és a través de la modificació dels plans urbanístics, que permeten requalificar sòl agrícola en sòl urbanitzable.

Això és possible perquè el valor del sòl urbà és producte de dos elements:

  • Situació: central o perifèrica, definides pel grau de comunicació, els equipaments i els serveis que es  disposen respectivament.
  • Edificabilitat: el tipus d’edifici i la quantitat de superfície edificable.

Els Ajuntaments determinen dins dels plans urbanístics si construeixen escoles, fàbriques, edificis, centres comercials, etc. Els promotors urbanístics i els propietaris de sòl privats prefereixen poder construir habitatges, donat que així augmenten els guanys en relació a la inversió inicial.

Com podeu veure, la ciutat és un espai complex en el qual intervenen diferents agents i actors socials. Cadascun té els seus interessos i sovint aquests interessos són oposats, cada cop es produeix més un conflicte latent i a cops obert entre els interessos d’aquests actors. En tenim bons exemples en la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca o el conflicte a Múrcia pel soterrament de la via de l’AVE.

Agents socials urbans:

  • Propietaris privats de sòl: acostumen a ser promotors immobiliaris disposats a construir habitatges, locals o naus industrials. El seu objectiu és fer negoci i generalment ho fan especulant amb la compravenda de terrenys i edificis. Donat que la renda diferencial del sòl es genera segons el nivell d’infraestructures, serveis i transports de què disposi un espai concret, aquests promotors acostumen a pressionar als ajuntaments per tal d’aconseguir la requalificació dels terrenys dins del pla urbanístic municipal.
  • Empresaris: tant els empresaris industrials com els de serveis intenten trobar la perfecta ubicació pels seus negocis (instal·lacions). Per tant, en traslladar-se a indrets urbans o perifèrics alliberen sòl urbà. Aquest trasllat es produeix sempre que l’administració construeixi infraestructures (accessos, equipaments) que els hi permetin desplaçar-se cap als polígons industrials.
  • Ciutadans: són els agents bàsics, ja que el seu objectiu és satisfer les seves necessitats (habitatge, transport, educació, sanitat, serveis …). Dins dels seus objectius trobem el desig de maximitzar el seu benestar (proximitat dels serveis que necessiten), i alhora minimitzar els efectes negatius de la vida urbana (contaminació, problemes de mobilitat …). La capacitat de pressió que poden exercir individualment és molt limitada, col·lectivament dependrà del barri on visquin, del seu coneixement de l’administració pública i de la classe social a què pertanyin.
  • Organismes públics: parlem aquí d’Ajuntaments, Diputacions, Comunitats Autònomes. Tots ells estableixen un seguit de mesures per ordenar l’espai urbà (Plans urbanístics, normes d’edificació, permisos d’obres, qualificació de terrenys), que determinen l’ús del sòl i  influeixen en l’estructura i la morfologia urbanes. A partir de la construcció d’equipaments, infraestructures i béns i serveis públics, defineixen el creixement urbà, regulen els desequilibris i resolen els problemes que es puguin plantejar.

Òbviament entre tots els actors participants es produeixen conflictes d’interessos entre el valor de canvi, que interessa als propietaris i promotors i el valor d’ús que interessa a la ciutadania.

Evolució del preu de la vivenda Espanya. 2017. Font: https://www.tinsa.es [en línia] [Consulta: 15/03/2018]

En el següent mapa podeu observar els diferents usos del sòl a la ciutat de Tarragona.

Font: Diari de Tarragona

Font: Diari de Tarragona

Un bon exemple del conflicte amb els usos del sòl, i d’aquesta idea mercantilitzada de la ciutat com a mercaderia el tenim en el conflicte de la Platja Llarga de Tarragona. El 22 de desembre de 2016 l’Ajuntament de Tarragona va aprovar el Pla parcial urbanístic 24, que afecta la zona de la Budellera. Amb aquest pla es pretenien construir: edificacions fins a 12 plantes amb uns 6.000 nous habitatges. Aquesta situació provocaria l’arribada d’entre 12.000 i 18.000 nous habitants a una zona que encara conserva les últimes platges naturals i verges del territori, 125.000 nous desplaçaments diaris i la construcció de 35.000 m² d’ús comercial (en podeu veure més informació a la web de la plataforma que teniu a continuació).

Enllaços recomanats:

Urbanització de l’entorn de la Sagrada Família. (La Vanguardia. 20/12/2013)

Plataforma Salvem la Platja Llarga 

 

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 12. La ciutat. Estructura i morfologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s