Definició de ciutat

Font: http://blocs.xtec.cat/geografia/?page_id=7 [en línia] [Consulta: 24/01/2015]

Font: http://blocs.xtec.cat/geografia/?page_id=7 [en línia] [Consulta: 24/01/2015]

No existeix una definició estandarditzada de ciutat. Cada país fa servir criteris diferents. El que sí que podem distingir clarament és el que és un medi rural i un medi urbà.

Veiem alguns dels criteris més utilitzats:

Criteri quantitatiu: no existeix un nombre mínim d’habitants. Espanya considera ciutat a partir de 10.000, Canadà de 1.000, Estats Units 2.500, Japó 30.000 Suècia 200.

Concentració de l’hàbitat: aquest criteri es complementa amb els de densitat i continuïtat, és a dir un espai on es concentren molts habitants amb una densitat alta. De totes maneres, és poc útil per diferenciar barris residencials, que tenen poca densitat de població, amb estructures aïllades i discontinues, de medi rural concentrat amb altes densitats de població.

Activitat econòmica: a les zones rurals es concentren activitats relacionades amb el sector primari (agricultura, ramaderia) mentre que en els espais urbans tenim una gran varietat d’activitats (indústria, administració, transports, comerç, serveis en general). Tampoc és un criteri definitiu, podem trobar molts espais rurals al sud d’Espanya amb activitats agràries (olivera) que poden ser considerats pobles grans o ciutats rurals.

Influència territorial: la ciutat com a centre de poder, de creativitat, d’oportunitats, que genera importants fluxos de persones, productes, capitals, idees. La interconnectivitat d’aquestes ciutats i dels seus nodes es garanteix amb xarxes de comunicació i mitjans de transport. En moltes ocasions els nodes van més enllà de l’àrea urbana (exemple de Madrid i Barcelona).

Arquitectura i urbanisme: els edificis alts, les avingudes amples i llargues, una expansió ràpida i constant són elements característics de l’entorn urbà que difícilment trobarem en medi rural.

Estil de vida: malgrat que avui en dia la globalització tendeix a desdibuixar aquest criteri podem apuntar que els estils de vida urbans tendeixen cap a la tolerància, el dinamisme, la facilitat d’establir relacions socials, l’anonimat, en contraposició a l’entorn rural amb ritmes més lents i amb més contacte amb la natura.

Concentració de funcions: la multifuncionalitat dels nuclis urbans ve determinada per les activitats i les professions a què es dediquen els seus habitants.

 

 

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 12. La ciutat. Estructura i morfologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s