Ciutat i urbanització [Actualitzat a 15_03_2018]

Fins al segle XVIII, la major part de la població vivia al camp dedicada a activitats com l’agricultura i la ramaderia. A partir dels segles XVIII i XIX aquesta situació va canviar com a conseqüència de les transformacions introduïdes per la Revolució Industrial. A partir d’aquest moment el creixement de les ciutats es farà imparable, provocant un canvi radical dels models de ciutat preexistents.

Si ens fixem en la seva evolució, a principis del s. XIX, solament hi havia un 2% de la població urbanita i el 1950, només Nova York superava els 10 milions d’habitants. Si us fixeu al llistat de les megalòpolis actuals, la megaciutat actual té nom asiàtic, però tot fa preveure que en pocs anys tindrà nom africà.

El capitalisme, amb els seus nous mètodes de producció (fàbriques i activitats industrials) provocarà la concentració de la mà d’obra, la comercialització i el consum dels productes industrials en les ciutats, que esdevindran autèntics centres de comunicació i distribució de mercaderies, matèries primeres i energia.

Cada setmana, com a conseqüència dels naixements i fonamentalment pels processos migratoris, 1,5 milions de persones es converteixen en urbanites. Les suposades millors oportunitats de les grans aglomeracions urbanes i l’expulsió de les àrees rurals per motius econòmics o polítics ha provocat que la població urbana s’hagi multiplicat per cinc en els darrers cent cinquanta anys.

Aquest procés ens permet entendre la intensa relació que existeix, ja des de l’inici de la ciutat industrial, entre creixement urbà i desenvolupament industrial, miner i posteriorment del sector de serveis. Un creixement vinculat a l’èxode camp-ciutat que transformà el paisatge urbà de l’Europa del s. XIX i condicionà el creixement de les ciutats a l’Amèrica del Nord.

Un aclariment, aquesta interpretació no la podem fer del procés urbanístic produït de manera quasi compulsiva a Àsia i Àfrica, ja que en aquests dos continents l’augment de la població urbana ha forçat la industrialització (el repartiment desigual de la terra i un creixement demogràfic exponencial han provocat forts corrents migratoris cap a les ciutats a la cerca de millors condicions de vida).

Fins a inicis del segle XXI el poblament rural era més nombrós que el poblament urbà, però ja el 2008 la  població urbana va superar a la població rural i es preveu que el 2030 prop del 60% dels habitants del planeta viuran en ciutats, moltes d’elles de més d’1 milió d’habitants.

Font: http://www.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_content&view=article&id=17&Itemid=29&lang=es [en línia] [Consulta 15/01/2015]

Font: http://www.desenvolupamentsostenible.org [en línia] [Consulta 15/01/2015]

Font: http://www.bancomundial.org/temas/cities/datos.htm [en línia] [Consulta: 15/01/2015]

Font: http://www.bancomundial.org/temas/cities/datos.htm [en línia] [Consulta: 15/01/2015]

En qualsevol cas, cal establir ritmes diferencials de creixement del fenomen urbà:

  • Europa: gairebé no hi ha creixement de població urbana (malgrat un creixement demogràfic del 0,5% per any). Primer va ser Londres i després París, fa més de quaranta anys que cap ciutat europea es situa entre les més poblades del món.
  • Àsia: concentren una part molt important de la població urbana mundial Xina, Índia, i el Japó. Aquest últim especialment la seva capital, segueix ocupant els primers llocs del rànquing de megalòpolis, tot i que en els pròxims anys la caiguda de la natalitat li farà perdre posicions.
  • Àfrica: la població urbana va créixer un 4,3% (el creixement demogràfic va ser del 2,4% per any). No existeix cap altre lloc del món on la població urbana creixi al ritme que ho fa aquest continent, especialment l’Àfrica Subsahariana, amb una mitjana del 4% anual. Camerun i Madagascar creixen a un ritme anual del 8%. Però sens dubte Nigèria, la segona economia del continent, és la principal responsable d’aquest creixement (Xina, Índia i Nigèria concentren el 90% del creixement total mundial). Recordem que el 70% dels ciutadans africans són menors de 30 anys, el que li confereix al continent africà un creixement impressionant en els pròxims anys.

Les dades anteriors indiquen com s’està produint un desplaçament important de població rural cap a les ciutats en el continent africà, el mateix podem dir d’Àsia.

Megaciutats 2015-2030. Font: https://www.ara.cat/ [en línia] [Consulta: 15/03/2018]

Aquí teniu les onze  majors aglomeracions urbanes del món (01/01/2018):

  1. Guangzhou (Canton- Xina):  45,600,000
  2. Tokio (Japón): 39,900,000
  3. Jakarta (Indonesia): 30,300,000
  4.  Shanghai (China): 29,500,000
  5. Delhi (India): 28,400,000
  6. Manila (Philippines): 24,600,000
  7. Seúl (Corea del Sur): 24.600.0
  8. Bombai (India): 24,200,000
  9. Ciudad de México (México): 22,600,000
  10. Nueva York (U.S.A.): 22.200.000
  11. Saö Paulo (Brasil): 22.100.000

(Font: llistat elaborat per http://www.citypopulation.de/)

Els problemes de les ciutats al món actual. Font: https://www.ara.cat/ [en línia] [Consulta: 15/03/2018]

Aquí teniu dos mapes interactius sobre el creixement urbà al món en els pròxims 35 anys. Interessant aproximació al fenomen.

Enllaços:

Bright lights, big cities (The Economist). Mapa interactiu que mostra l’evolució de la urbanització al món des de 1950 a 2030. Podeu veure la població de les principals ciutats, pitgeu damunt de cada cercle proporcional i us sortirà un gràfic amb l’evolució demogràfica de cadascuna d’elles.

Cities: an interactive data visual. (International Institut for Enviroment and Development). Mapa interactiu on podem veure l’evolució urbana al món des de 1800 fins a 2030. Situant-nos damunt de cada punt en el mapa obtenim la població en una data determinada. En el requadre superior ens van apareixent informació sobre les grans megalòpolis de cada moment històric. Si pitgem grid, ens apareixen les grans ciutats del moment en cercles proporcionals.

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 12. La ciutat. Estructura i morfologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Ciutat i urbanització [Actualitzat a 15_03_2018]

  1. gilbert ha dit:

    Felicitats per la web, estic preparant les PAU per majors de 25 i l’utilitzo força sovint, està tot molt ben explicat i esquemitzat.
    Gràcies per compartir-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s