Espanya: la ciutat industrial al s. XX.

Analitzem aquí l’evolució del fenomen urbanístic espanyol en el període que va d’inici del segle XX fins a la crisi de 1975. Dos són els elements que ens permeten fer-ne el seguiment: la immigració (èxode camp-ciutat) i l’increment de  la natalitat.

Fase I: el procés d’immigració accelerada que viu el país a la dècada dels 50 és el resultat del fracàs de la política econòmica del règim franquista. La misèria acumulada durant anys a moltes zones rurals fa que ciutats com Barcelona, Bilbao, Madrid augmentin considerablement la seva població i s’agreugin els  desequilibris espacials ja existents entre aquestes ciutats i la resta del territori.

Hem de considerar dos elements estructurals en el model demogràfic urbà en les ciutats receptores d’immigrants:

  • Augment de la densificació de les ciutats velles (nucli antic) i els eixamples, que assistiran a una sobreocupació dels habitatges i a la seva subdivisió com a conseqüència de la pobresa generalitzada.
  • El creixement anàrquic de les perifèries urbanes (Barcelona, Bilbao, Madrid i altres). Aquest creixement en absència de planificació donarà lloc a nous barris d’habitatges de baixa qualitat arquitectònica i a l’ampliació de les zones industrials. Tanmateix començaran a aparèixer zones de barraquisme sense electricitat, aigua corrent, canalització d’aigües fecals, recollida d’escombraries, ni escoles, ni botigues, ni transports, etc.

Fase II: les següents onades migratòries (anys 60 i primers 70) ocuparan zones cada cop més allunyades del centre urbà, provocant un fort creixement urbanístic a ciutats properes, cas de l’Hospitalet del Llobregat i Sant Adrià del Besòs a Barcelona, o Leganés i Getafe en el cas de Madrid. Igual que en el cas anterior, aquest creixement urbanístic es farà sense previsió ni planificació, donant lloc a zones urbanes amb dèficits importants en els seus habitatges i manca d’infraestructures i serveis.

En sobrepassar el límit de la ciutat central (metròpoli), i enllaçar amb els límits municipals de les ciutats veïnes, el concepte de gran ciutat va donar lloc al de conurbació (contínuum urbanitzat) en primer lloc i més tard al d’àrea metropolitana.

Totes aquestes noves àrees urbanes (Madrid, Barcelona, Bilbao), donada la seva enorme extensió van fer necessària la creació d’àmplies xarxes de transport (metro, autobús) i la difusió de l’automòbil privat.

Fase III: la problemàtica final de tot el procés d’urbanització no quedarà resolt fins  a l’arribada de  la democràcia a partir del 1979, però abans i durant tota la dècada dels 70 assistirem a una certa rer el dels veïns de Nou Barris de Barcelona (veure història).

Vídeo: Barraques l’altra ciutat (TV3. 30 minuts). Una de les realitats històriques menys conegudes de Barcelona: la de les barraques. Una experiència de marginació que van viure, només a la capital catalana, unes 100.000 persones durant bona part del segle XX. (Veure: barraquisme)

Veure vídeo. Barraques la ciutat oblidada.

Veure vídeo. Barraques l’altra ciutat  (34’39”)

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 13. El procés d'urbanització i les xarxes urbanes.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s