Les ciutats en el món actual

En el món actual podem distingir tres models de ciutats:

  1. Les ciutats europees.
  2. Les ciutats nord-americanes.
  3. Les ciutats del Tercer Món.

Cal destacar que els ritmes d’urbanització són diferents arreu del món entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament en els diversos continents: L’inici de procés d’urbanització accelerat, es va donar amb la industrialització del segle XIX als països desenvolupats (Europa, Amèrica del Nord, Japó, Austràlia). En algunes grans regions del món, com per exemple a Europa, el ritme de creixement de la població urbana en les últimes dècades ha estat escàs. Entre el 1995 i el 2000, el creixement de la població urbana va ser pràcticament del 0%, tot i que el conjunt de la població va créixer un 0,5 % anual. En els països en vies de desenvolupament, el creixement més ràpid s’ha produït a les ciutats de l’Amèrica Llatina, sobretot des de la segona meitat del segle XX. En el continent africà i a l’Àsia, el ritme de creixement de la població urbana en les últimes dècades ha estat molt elevat (a l’Àfrica entre el 1995 i el 2000, la població urbana va augmentar un 4,3% anual, mentre que el conjunt de la població creixia només un 2,4% anual). Des dels inicis del segle XXI el creixement més gran de la població urbana es dóna a l’Àfrica i a l’Àsia però sense assolir encara els percentatges sobre el total que es donen en els altres continents.

1. Ciutats europees: en general parlem de nuclis urbans amb una llarga història, moltes d’elles procedents de l’època medieval, tot  i que també en podem trobar amb orígens romans i grecs.

La seva estructura la podeu veure en el següent esquema: el centre, barris perifèrics que l’envolten i la perifèria.

Font: https://2esoe1011.wordpress.com/ [en línia] [Consulta 29/01/2015]

Font: https://2esoe1011.wordpress.com/ [en línia] [Consulta 29/01/2015]

  • El centre: hi trobarem l’empremta de la seva història (monuments històrics, llocs emblemàtics – catedral, palaus, places majors -. Actualment aquest centre ha estat modificat, comparativament ocupa un espai reduït, desbordat per l’ampliació de la ciutat al llarg dels darrers anys. Destaca la seva alta densificació i el domini de les activitats típiques del  Central Business District i la funció residencial. Aquesta funció residencial ha anat evolucionant des d’una època d’abandonament i ocupació per part de residents de baix nivell econòmic, (immigrants, aturats, població d’edat avançada) fins que la seva rehabilitació ha provocat un procés de gentrificació que l’ha revalorat.
  • Barris all voltant del centre: ens referim als eixamples, barris de nova creació amb carrers o avingudes amples que superen els límits de la ciutat antiga. En el seu moment aquests barris van ser ocupats per la burgesia (s. XIX), mentre que al seu voltant se situaven les indústries i les principals activitats econòmiques de l’època. Actualment moltes d’aquestes zones han estat ocupades per serveis i negocis de diferent tipus.
  • La perifèria urbana: zones d’habitatges, construïdes a meitats del segle XX. La seva planificació va ser deficient sense equipaments i serveis, originant molts problemes socials associats a la segregació i/o marginació dels seus habitants. A una part d’aquesta perifèria trobem habitatges de classe alta (construccions unifamiliars), ben comunicades i amb espais verds.

Entre les zones perifèriques han sorgit polígons industrials, parcs empresarials i grans superfícies dedicades a l’oci i a usos comercials.

Problemàtica associada a la seva evolució:

  • Problemes econòmics per a la seva rehabilitació.
  • Manca de planificació i excessiva especulació del sòl.
  • Degradació d’algunes zones, especialment les perifèriques.
  • Alta densificació del tràfic (ús excessiu del transport privat)
  • Contaminació atmosfèrica i acústica (illa de calor urbana)
  • Guetització, i aparició de delinqüència i marginació social.

 2. Les ciutats nord-americanes: de construcció moderna, neixen amb la Revolució Industrial, en la seva forma i estructura es pot apreciar fàcilment la seva curta evolució. La seva planificació es reflecteix en un plànol ortogonal (escaquer), amb carrers rectilinis tallats en angle recte i edificis agrupats en illes ordenades.

Podeu observar la seva estructura en la següent imatge: el Central Bussines District, al nucli urbà i les àrees suburbanes situades a les perifèries. Al mig d’aquests dos sectors trobem zones ocupades per indústries o habitatges antics i barris marginals (guetos) amb població de baix nivell socioeconòmic.

 

Font: https://2esoe1011.wordpress.com/ [en línia] [Consulta 29/01/2015]

Font: https://2esoe1011.wordpress.com/ [en línia] [Consulta 29/01/2015]

Centre: podeu observar que tot l’entramat urbà pivota al voltant del CBD (centre financer i de negocis també anomenat downtown), ben comunicat amb la perifèria per importants vies de comunicació. Normalment no trobarem funció residencial en el nucli urbà, ocupat preferentment per les seus dels grans bancs, oficines, empreses, teatres, hotels, cinemes, edificis oficials.

Perifèria urbana: la seva complexitat és el resultat del desplaçament de la població amb més recursos econòmics cap als afores de la ciutat (zones ben comunicades, amb contacte amb la natura, cases unifamiliars), de manera que podem observar com aquestes zones centrals han estat ocupades per població amb ingressos baixos.

Tanmateix la  indústria, el comerç, l’educació, la sanitat, l’oci també han abandonat el centre urbà, situant-se a  les perifèries (ciutat difusa). En aquestes àrees suburbanes hi viu quasi el 80% del total de la població urbana dels Estats Units (Los Ángeles té 80 quilòmetres d’àrees suburbanes al seu voltant).

Problemàtica associada a la seva evolució:

  •  Problemes econòmics per a fer front a les despeses del model de ciutat difusa (llum, aigua, clavegueres, recollida de brossa).
  • Degradació dels centres perifèrics (manca d’equipaments).
  • Augment de la conflictivitat social associada a la segregació espacial.
  • Contaminació atmosfèrica i acústica (illa de calor urbana)
  • Alta densificació del tràfic (ús excessiu del transport privat)

 3. Ciutats del Tercer Món: en general les ciutats del Tercer Món es caracteritzen per la dicotomia entre una zona molt moderna (a imatge de les ciutats del món desenvolupat CBD) i una zona molt degradada ocupada per habitatges d’autoconstrucció: faveles (Brasil), ranxos (Mèxic); viles misèria (Argentina); Bidonvilles (països de les antigues colònies de parla francesa).

Una favela al Brasil.–Autor: Hmaglione.—Llicència CC BY SA 3.0.
Font: http://agrega.educacion.es/ [en línia] [Consulta: 30/03/2017]

Cal recordar, que el procés urbanístic al Tercer Món és sensiblement diferent al dels països desenvolupats. Com a causes cal destacar la continuïtat del fenomen migratori camp-ciutat, a causa del freqüent estancament del món rural i un injust sistema de distribució de la terra que força la població a traslladar-se a la ciutat per buscar millors condicions de vida, així com l’augment demogràfic degut a un creixement natural elevat, ja que una part important de la seva població, especialment la d’origen rural, presenta taxes elevades de fecunditat, i l’empobriment del nivell de vida, que porten a buscar en la ciutat unes millors condicions de vida. En les ciutats dels països subdesenvolupats l’augment de la població urbana no ha estat en general conseqüència d’un procés d’industrialització.
Finalment, pel que fa a conseqüències, caldria destacar un creixement urbà desorganitzat, l’existència de zones perifèriques d’habitatges d’autoconstrucció que arriben a constituir autèntiques “segones ciutats” i la manca generalitzada de serveis bàsics. La rapidesa en el creixement comporta una manca de planificació i com dèiem abans, l’aparició de barris constituïts per barraques i mancats de tota mena de serveis i infraestructures. Això comporta un greu deteriorament social i ambiental i un creixement urbà desordenat i sense control que genera tota mena de problemes.

En tenim diferents models, les ciutats àrabs organitzades al voltant de la medina, amb la mesquita, el soc o mercat com centres a partir dels quals s’organitza tot l’entramat urbà, destaca el CBD i un conglomerat d’edificacions poc planificades i amb escassos o inexistents serveis. La ciutat llatinoamericana, que com a conseqüència del seu passat colonial mantenen un plànol reticular (octogonal) amb una plaça central (catedral, convents …) . El centre degradat pel pas del temps s’ha renovat amb la construcció d’avingudes, espais verds i centres financers i de negocis. Finalment les ciutats africanes mantenen l’antic centre colonial (barri europeu), ocupat per les classes amb més poder econòmic i una perifèria degradada ocupada pels nouvinguts (poblacions rurals a la cerca de millors oportunitats).

Problemàtica associada a la seva evolució:

  • Atur i pobresa, resultat d’un deficient desenvolupament econòmic d’aquests països (agricultura incapaç de produir suficients aliments, indústria i serveis incapaços de proporcionar llocs de treball).
  • Forta contaminació ambiental (incapacitat de donar un tractament adequat als residus urbans).
  • Xarxa de transport deficient (forta contaminació atmosfèrica).

 

 

 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 13. El procés d'urbanització i les xarxes urbanes.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s