Ciutat i medi ambient

En el bloc 1 vam parlar de medi i societat, aquí cal que parlem de l’empremta ecològica urbana.

Considerarem aquí la ciutat com un ecosistema (éssers vius, matèria inorgànica, intercanvi de material i energia) en tant que es tracta d’un sistema organitzat que pot ser estudiat des d’una perspectiva ecològica, donat que ocupa un  territori i per tant hi produeix un impacte ambiental.

Característiques dels ecosistemes urbans:

  • Elevada dependència del seu entorn (capacitat de producció baixa).
  • Fort consum energètic (energia, matèries primeres, manufactures).
  • Generació de residus.
  • Especulació del sòl

Per tant, és evident la seva fragilitat com a ecosistema i la necessitat d’establir un equilibri que garanteixi la seva sostenibilitat.

Sostenibilitat urbana:

  • Reducció de deixalles (recollida selectiva -reutilització i reciclatge).
  • Potenciació del transport públic, amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2 i el consum d’energia.
  • Utilització d’energies renovables (enllumenat públic, senyalitzacions …).
  • Creació d’espais verds amb espècies autòctones.
  • Conservació d’espais agrícoles (anelles verdes).

L’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) fa temps que avisa dels problemes mediambientals que afecten la qualitat de vida, un d’aquests problemes és l’expansió urbana descontrolada (quan la taxa d’ocupació del sòl urbà supera la taxa de creixement demogràfic).

Aquesta expansió descontrolada provoca: la necessitat de més mitjans de transports, més consum energètic i més contaminació atmosfèrica i acústica (empremta ecològica urbana).

El 2006 la Unió Europea va engegar l’anomenada Estratègia temàtica per al medi ambient urbà, amb l’objectiu de millorar la gestió del medi ambient i la planificació urbana sostenible.

Veiem quins són els impactes ambientals de la ciutat:

  • Model urbà dispers: en els darrers anys el fenomen de dispersió urbana s’ha convertit en una constant. Els models d’urbanisme suburbà consumeixen molt de sòl, alhora que provoquen un augment de la mobilitat individual (viatges pendulars diaris – treball, estudis, oci-), tanmateix el consum energètic d’aquest tipus d’entramat urbà és extraordinàriament alt.
  • Contaminació atmosfèrica: ja vam veure que la contaminació de l’aire és deguda fonamentalment a l’emissió de diòxid de carboni per part dels cotxes i de les indústries. Aquesta contaminació es veu agreujada quan les condicions atmosfèriques no permeten la seva dispersió, provocant una boirina desagradable que coneixem amb el nom de boirum
  • Tanmateix, la temperatura a les ciutats sempre es troba entre 1 °C i 4 ºC per damunt de les zones rurals que l’envolten, és el que anomenem illa de calor. Les raons que expliquen aquest fenomen són diverses:
    • La morfologia urbana (tipologia de l’edificació, densitat d’edificis, volum i densitat de població, materials com l’asfalt que absorbeixen la radiació solar i l’alliberen en forma de  calor, la xarxa de drenatge d’aigua).
    • El consum d’energia i transmissió de calor a l’aire de la ciutat que produeixen els vehicles, les calefaccions domèstiques els aparells d’aire condicionat, les activitats industrials, etc.
Font: http://www.actionbioscience.org/ [en línia] [Consulta 28/01/2015]

Font: http://www.actionbioscience.org/ [en línia] [Consulta 28/01/2015]

Com podeu observar a la imatge, es crea un efecte hivernacle urbà i aquest afecta el clima global. Donat que  la meitat de la població mundial viu en ciutats i aquesta proporció s’espera que augmenti al 61%  en el 2030, cal prendre mesures de manera immediata (la major part dels gasos d’efecte hivernacle que contribueixen a l’efecte hivernacle procedeixen de les ciutats).

Tot i així, és important no confondre termes, el fenomen de l’illa de calor és independent del canvi climàtic, en el sentit que es produiria igualment en absència de canvi climàtic. En tot cas, el canvi climàtic incideix en què les temperatures assolides siguin més altes.

Tanmateix, i a banda d’aquest microclima urbà, hi ha diversos exemples de microclimes generats per l’activitat humana, tant de manera voluntària com involuntària. Entre els primers tenim al microclima de l’interior dels habitatges, per tal d’assolir el confort tèrmic, o a l’interior dels hivernacles, per tal de protegir els cultius i accelerar el seu creixement. Els microclimes generats de manera no intencionada estan relacionats amb els canvis en els usos i les cobertes del sòl, la desforestació, la posada en funcionament de superfícies agrícoles, la urbanització del territori, etc., que comporten canvis en els elements climàtics que donen lloc a microclimes

  • Residus urbans: els residus produïts per la població urbana, són el resultat del model de vida consumista. Des de fa anys les diferents administracions han desenvolupat campanyes de recollida selectiva de residus basades en les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar. La part més sensible del procés és la primera R, l’objectiu és reduir el volum de residus, però per aconseguir-ho cal: modificar els processos industrials, aplicar tecnologies netes, fabricar productes reciclables, reduir embalatges, etc, i canviar els hàbits dels consumidors, punt fonamental per dur a terme les dues altres: R de reciclar i R de reutilitzar (plantes de compostatge – matèria orgànica; plantes de biogàs i en general plantes de tractament).

 

Font: Geografia. 2n de batxillerat. Vicens Vives

Font: Geografia. 2n de batxillerat. Vicens Vives

Solucions mediambientals per a les noves ciutats sostenibles:

Aquí teniu un esquema de modificació de les illes urbanes basades en el model de Salvador Rueda. Molt interessant veure el document: El peatón y los usos y funciones del espacio público

Font: http://www.daphnia.es/ [en línia] [Consulta: 28/01/2015]

Font: http://www.daphnia.es/ [en línia] [Consulta: 28/01/2015]

Carta de Leipzig (2007)propostes de la UE sobre ciutats sostenibles sobre la base d’implicar a totes les administracions (locals, autonòmiques, estatals i europea).

Els seus objectius són:

  • Prosperitat econòmica: control del subministrament de sòl i la seva especulació, creació d’espais públics d’alta qualitat i modernització de les xarxes d’infraestructures, especialment la de transport.
  • Equilibri social: especial atenció als barris més degradats, amb mesures d’incentivació del mercat laboral local i en millors oportunitats educatives.
  • Desenvolupament cultural: protegint el seu desenvolupament i mantenint la coherència de les funcions urbanes (residencial, industrial, cultural i lúdica)

Enllaç recomanat:

L’illa de calor a Barcelona (2012).

Barcelona ecològica (basat en models de Salvador Rueda. Biòleg i psicòleg. Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona)

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 13. El procés d'urbanització i les xarxes urbanes.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s