Les ciutats en un món global.

Ja hem vist com la població urbana no para de créixer, aquest fet sumat a la globalització de l’economia evidencia que les ciutats (petites, grans o mitjanes) no poden estar aïllades, sinó que s’han de relacionar entre elles. A finals del s. XX i principis del XXI s’ha atorgat a les ciutats un protagonisme rellevant, però alhora han exigit un nivell de competència i cooperació mai vist entre elles. Per això parlem de ciutats globals, és a dir, aquelles regions metropolitanes capaces de transcendir al seu propi territori, gràcies a complexes xarxes de comunicació. S’estableixen així centres neuràlgics de decisió planetària a partir dels fluxos i nodes vitals que conformen aquests sistemes urbans complexos.

Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics que es desenvolupen a partir dels intercanvis (fluxos) entre els diferents nuclis. Els elements a partir dels quals es configuren aquests sistemes urbans són: el sòl, els immobles, infraestructures (serveis, productives), xarxes de comunicació i transport i per descomptat els ordenaments legals.

Les xarxes urbanes s’expressen a partir dels  moviments de població, mercaderies, capital i informació. En tenim un bon exemple en el continent europeu. L’eix urbà tradicional del continent (mapa de l’esquerra), anomenat per la seva forma banana blava (sud-est de Gran Bretanya – vall del Po -Benelux – conques del Rin-Ruhr i Loira), cal afegir-hi l’eix urbà mediterrani que connecta aquest sector del nord d’Europa amb el nord-est  de la mediterrània. A la dreta podeu observar el corredor mediterrani, proposta de la UE per connectar Algesires amb l’estructura de l’eix mediterrani i d’aquí passant per Marsella amb tot l’entramat industrial i de serveis del centre i del nord d’Europa.

Font: https://rocaicuiper.files.wordpress.com/ [en línia] [Consulta: 26/01/2015]

Eix mediterrani. Font: https://rocaicuiper.files.wordpress.com/ [en línia] [Consulta: 26/01/2015]

Principals eixos urbans europeus el 2015. Font: Geografia batxillerat. Vicens Vives. 2016

Com podeu observar als mapes, els sistemes urbans queden integrats, no tant per les dimensions de la seva població, sinó pel nivell de circulació i els intercanvis que s’hi puguin realitzar (persones, vehicles, manufactures, idees, correus electrònics, etc.)

Evidentment, aquests tipus d’estructures estan potenciant i generalitzant models de vida globals, i aquest és el concepte que permet definir la idea d’un sistema mundial de ciutats. El repte del nou model  a partir de la globalització de l’economia i d’una concepció social global, obliga a una reorganització del paper de les ciutats. Dins d’aquesta reorganització en podem establir unes característiques bàsiques:

  • Especialització funcional: determinada per la capacitat d’innovació, la iniciativa, l’articulació del teixit empresarial, la investigació, la creativitat cultural.
  • Cooperació: el progrés o la marginació de les ciutats en el món global depèn de la seva capacitat d’especialització i de la construcció de xarxes i lobbies de ciutats.
  • Competència: per aconseguir-ho cal una bona xarxa de transport i telecomunicacions connectada a escala internacional i aconseguir una bona imatge internacional, la qual cosa implica tot un esforç de promoció i màrqueting que permetin atraure atenció i fonamentalment inversió (Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Expo de Sevilla 1992).

Font: http://images.slideplayer.es/ [en línia] [Consulta 16/02/2016] El espacio urbano europeo. Méndez y Molinero. Espacios y sociedades.

Font: http://images.slideplayer.es/ [en línia] [Consulta 16/02/2016]
El espacio urbano europeo. Méndez y Molinero. Espacios y sociedades.

Font: http://es.slideshare.net/ [en línia] [Consulta 16/02/2016]

Font: http://es.slideshare.net/ [en línia] [Consulta 16/02/2016]

Acabem aquest recorregut per les ciutats globals caracteritzant la seva especialització i la seva dependència en funció del seu grau de desenvolupament. De fet estem parlant de jerarquia urbanatot i que aquest concepte ens sortirà de manera específica al parlar del cas espanyol, cal aquí fer-ne una menció sobre la base del concepte de regions urbanes, concepte molt més global i contemporani que ja hem comentat anteriorment al parlar de la banana blava i la Xarxa C6 de ciutats de l’eix mediterrani:

  • Àrea metropolitana: formada per una gran ciutat i un seguit de ciutats més petites o mitjanes. Es tracta d’un sistema integrat, amb forta intensitat de fluxos entre el nucli central i els nuclis que l’envolten. Es tracta d’un fenomen desenvolupat a l’empara de les innovacions tecnològiques (energia, indústria, ferrocarril, automòbil …). L’especialització de les diferents unitats del conjunt en són el seu tret diferencial (nucli central serveis, nuclis perifèrics: residencial, comercial, industrial …). Exemple l’àrea metropolitana de Barcelona que agrupa 3.239.337 habitants i 36 municipis (Hospitalet del Llobregat, Prat de Llobregat, Castelldefels, Gavà …).

  • Conurbació: en aquest cas no trobem un nucli central principal, sinó que tots els nuclis tenen una importància similar. Per tant, parlem d’estructura polinuclear, amb moltes activitats secundàries i terciàries amb alta densitat d’intercanvis (fluxos). Exemples els tenim a Holanda (Rotterdam, la Haia, Amsterdam i Utrecht).
  • Megalòpolis: gran regió urbana formada per diferents conurbacions i àrees metropolitanes, generalment agrupen més de 20 milions de persones, amb diversos nuclis centrals amb nivells diferenciats d’importància i una alta densitat d’intercanvis de fluxos de diferents tipus. Exemples: Japó: Tokio-Yokohama, (35.200.000), Estats Units: Washington-New York-Boston.

Font: http://collegese.blogspot.com.es/p/geografia.html [en línia] [Consulta 26/01/2015]

Megalòpolis i metròpolis. Font: http://collegese.blogspot.com.es/p/geografia.html [en línia] [Consulta 26/01/2015]

Font: http://collegese.blogspot.com.es/p/geografia.html [en línia] [Consulta 26/01/2015]

Megalòpoli. Font: http://collegese.blogspot.com.es/p/geografia.html [en línia] [Consulta 26/01/2015]

Enllaç recomanat:

Saskia Sassen i el mite de la ciutat global ideal

Vídeo: Entrevista a Saskia Sassen (7′ 46”)

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 13. El procés d'urbanització i les xarxes urbanes.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s