Indicadors socioeconòmics en el món globalitzat.

[Actualitzat a 30/08/2018]

Parlar d’indicadors socieconòmics significa parlar d’aquelles dades que ens permeten obtenir una visió de la situació social i econòmica d’un territori concret, del grau de benestar dels seus habitants, del seu desenvolupament, de la seva cohesió, etc.

Hi ha indicadors de caràcter econòmic (PIB, PPC) i indicadors de desenvolupament humà (IDH, TMM5 -taxa de mortalitat dels menors de 5 anys-). En el primer cas contemplem el desenvolupament dels països en funció dels seus moviments de capital, el repartiment de beneficis, l’increment tecnològic, etc. Aquestes dades en donen informació econòmica, però no ens diuen com es reparteix la riquesa entre la població. En el segon cas s’intenta esbrinar fins a quin punt els habitants d’un territori tenen unes condicions acceptables per desenvolupar les seves capacitats en funció de les seves necessitats i interessos.

fONT: http://www.un.org/

Objectius del Mil·leni (ONU) Font: http://www.un.org/

Cada cop queda més clar que l’economia no és un fi en si mateixa, sinó un mitjà per aconseguir el desenvolupament humà. Per això, l’ONU en una cimera a Nova York l’any 2000, va decidir aprovar els anomenats Objectius del Mil·lenni (ODM), per tal de donar un impuls decisiu i coordinat de tot el món en la lluita contra la pobresa i a favor del desenvolupament.

Per tant parlem de pobresa, l’ONU parla de pobresa absoluta quan una persona no té cobertes les seves necessitats bàsiques (1.300 milions de persones viuen amb menys d’un dòlar al dia), per tant no disposa de recursos necessaris per assegurar-se: alimentació, salut i higiene, educació, transport públic, o bé no pot enfrontar-se amb garanties a: la malaltia, la vellesa, l’atur.

Indicadors econòmics més habituals:

PIB 2016. Font: http://www.datosmacro.com/ [Consulta: 04/01/2018]

PIB per càpita 2016.(en dòlars) Font: http://datos.bancomundial.org/ [en línia] [Consulta: 04/01/2018]

Font: El País (30/01/2017) [en línia] [Consulta: 04/01/2018]

PIB Espanya. Font: La Vanguardia (30/01/2017). [Consulta: 31/01/2017]

PIB Espanya. Font: La Vanguardia (30/01/2017). [Consulta: 31/01/2017]

  • PIB per paritats de poder de compra (PPC): com a indicador permet valorar sempre de la mateixa manera els preus del mateix producte i per tant permet comparar el PIB dels països de manera més rigorosa, eliminant les distorsions que generen els diferents preus dels productes a cadascun d’ells. Per tant el PPC representa el conjunt de béns i serveis finals produïts en un país durant un any, però en lloc de posar els preus d’aquest país es prenen com a referència els dels Estats Units.
Font: http://economy.blogs.ie.edu/[en línia] [Consulta: 19/02/2015]

Font: http://economy.blogs.ie.edu/[en línia] [Consulta: 19/02/2015]

Indicadors de desenvolupament humà:

  • Índex de desenvolupament humà (IDH): és un indicador establert pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) per mesurar la qualitat de vida dels éssers humans. L’indicador es classifica per països, segons el nivell de desenvolupament de les persones que hi viuen. Per fer-ne el càlcul es té en compte:
  1. La salut, que té en compte l’esperança de vida en néixer, els índexs de mortalitat infantil, etc.
  2. L’educació, amb aspectes com els nivells educatius de la població o la taxa d’alfabetització dels adults.
  3. El nivell econòmic, a partir de les dades del producte interior brut (PIB) per càpita.

Font: Informe IDH 2016. Programa de las las
Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) [en línia] [Consulta: 17/01/2018]

Veure: Mapa IDH 2014

Font: http://blocs.xtec.cat/geografia [en línia] [Consulta: 19/02/2015]

Font: http://blocs.xtec.cat/geografia [en línia] [Consulta: 19/02/2015]

  • Índex de pobresa multidimensional (IPM): l’any 2010, amb motiu del 20è aniversari de la publicació de l’Informe de Desenvolupament Humà apareix un nou indicador, elaborat pel PNUD amb col·laboració amb l’Oxford Poverty and Human Development Initiative (OPHI) de la Universitat d’Oxford, que substitueix l’anterior Índex de Pobresa Humana. Es tracta de l’Índex de Pobresa Multidimensional (IPM). (Font: Càtedra de desenvolupament sostenible. Down/URV)

Dimensions de l’IPM. Font: Càtedra de desenvolupament sostenible. Down/URV. [en línia][Consulta: 17/08(2018]

 A l’informe sobre el Desenvolupament Humà de 2015 es van proporcionar dades per a 101 països amb un total de població de 5.000 milions de persones (75% del total mundial). Les conclusions van ser les següents: el 29% (1.500 milions de persones) de la població mundial es trobaven  en situació de pobresa multidimensional entre el 2005 i el 2014.

Dades 2017. Font: Red de pobreza multidimensional. [en línia] [Consulta: 17/08/2018]

  • Taxa de mortalitat dels menors de cincs anys (TMM5): utilitzat per UNICEF, aquest indicador representa de manera molt fidel el benestar de la infància d’un país. Es tenen en compte moltes variables: alimentació, coneixements sanitaris de la mare, vacunació, atenció maternoinfantil, ingressos, disponibilitat d’aliments, accés a l’aigua potable, sanejament i seguretat del medi ambient. Segons estimacions de l’OMS, l’any 2013 van morir al món 6,3 milions de nens abans de fer els cinc anys. Les principals causes d’aquestes morts van ser: pneumònies, part prematur, malària, asfíxia perinatal. El 45% de les morts prematures estan associades a problemes de malnutrició. A l’Àfrica subsahariana, els nens tenen 15 vegades més possibilitats de morir abans dels cinc anys que en els països desenvolupats.
Font: http://www.unicef.org/[en línia] [Consulta: 19/02/2015]

Font: http://www.unicef.org/[en línia] [Consulta: 19/02/2015]

  • Índex de desigualtat de gènere (IDG): elaborat per PNUD (Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament). Considera: participació en el món laboral, nivell d’instrucció, nombre d’escons al parlament, fecunditat adolescent i mortalitat materna.

Font: https://datosmacro.expansion.com/ [en línia] [Consulta: 30/08/2018]

Mapa interactiu a l’enllaç: https://datosmacro.expansion.com/

  • Coeficient GINI: mesura la desigualtat en la distribució de la renda i la riquesa d’un país. És un dels indicadors més utilitzats per quantificar els nivells de desigualtat d’ingressos. Aquest indicador es mou entre 0, quan la igualtat és completa, i 1 quan la desigualtat es completa. Segons les Nacions Unides si el coeficient GINI és superior a 0,4, ens trobem davant un país amb una gran diferència entre rics i pobres. A escala mundial s’estima que estem al voltant d’un 0,6, pel que es pot afirmar que la riquesa mundial es troba en molt poques mans. (En el cas que parlem d’Índex el màxim és 100)

Índex GINI mundial. 2009. Font: https://www.elblogsalmon.com/ [en línia] [Consulta: 30/08/2018]

  • Índex de progrés social: en les seves sigles angleses SPI  es centra en paràmetres socials i ambientals. Es tracta de 52 indicadors agrupats en tres grups: necessitats bàsiques (nutrició, aigua potable…); bases del benestar (accés a la formació, salut i benestar); i oportunitats al llarg de la vida (llibertats, accés a estudis especialitzats).

Indicadors de l’Índex de Progrés Social. Font: https://elpais.com/ [en línia] [Consulta: 30/08/2018]

Progrés Social UE 2016. Font: https://elpais.com/ [en línia] [Consulta: 30/08/2018]

La utilitat d’aquest indicador és per detectar errors en els models de govern, les ineficiències en la gestió pública i la necessitat de canviar determinades polítiques. La crisi ha servit per comprovar que posar la política al servei de l’economia és una equivocació, perquè no garanteix un bon SPI. Serveix de ben poc fixar-se només en el PIB sense tenir en compte l’excessiva diferència amb el progrés social.

Enllaços recomanats: 

Dades del Banc Mundial (web del BM on podeu trobar els principals indicadors de desenvolupament mundial).

Índex de desenvolupament humà (web de Mans Unides)

La pobresa al món (ONU)

Vídeo: Informe sobre l’IDH 2013 (3’48”)

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema. El fenomen de la globalització. Aspectes econòmics.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s