Intercanvis en el món globalitzat. Caracterització del comerç mundial.

Font: Geografia Batxillerat. Ed. Vicens Vives

Font: Geografia Batxillerat. Ed. Vicens Vives

Des de sempre les activitats comercials han estat un bon indicador per mesurar el grau de desenvolupament d’una societat. En el món actual, la producció i el consum de béns i serveis s’articulen a escala planetària gràcies a les noves tecnologies de la informació, que permeten una ràpida circulació de la informació a temps real.

Ja hem comentat que podem distingir entre mercats concrets (fluxos visibles) i mercats abstractes (fluxos invisibles), anem a veure quines són les característiques fonamentals sobre les quals descansen la complexitat dels intercanvis comercials actuals:

  • Forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials.
  • Especialització del comerç, gràcies al creixement de la demanda.
  • Es comercia amb tota mena de productes (activitat global), gràcies a la facilitat del transport (gran capacitat en el volum dels productes transportats, la seva especialització i el seu baix cost).
  • Els estudis de mercat, que permeten determinar les tendències de la demanda, i per tant adequar i/o planificar la producció, el transport, l’emmagatzemem i distribució de les mercaderies.
  • La presència d’un gran nombre d’intermediaris (agents comercials, transportistes, asseguradores …), que provoquen un augment dels preus dels productes.
  • Aparició de grans multinacionals del comerç, que tenen el control de bona part del procés de comercialització d’un producte.

A les característiques anteriors cal afegir la liberalització del mercat, és a dir l’eliminació de barreres al lliure comerç impulsada pel GATT (Acord General sobre Aranzels i Comerç, fundat el 1947)  i per l’OMC (Organització Mundial del Comerç).

La supressió de les barreres aranzelàries, ha permès l’expansió de les grans empreses a partir de la creació de grans xarxes d’intercanvis materials (mercaderies) i immaterials (capital, informació, coneixement …).

Tot i que no tots els països estan d’acord amb la liberalització del mercat (proteccionistes) amb l’argumentari de què és necessari protegir la seva indústria nacional, de què cal protegir certs sectors estratègics (energia per exemple) i que és fonamental controlar la lliure circulació de capitals (taxa Tobin), al món estan triomfant les tesis liberals (neoliberalisme) a favor de la lliure competència dels mercats com a única opció de progrés de l’economia, ja que estimula el creixement econòmic i el desenvolupament dels països.

Finalment la globalització ha obligat als països a associar-se en blocs comercials, per tal de poder competir amb cert èxit front als seus competidors més propers. Aquest blocs cada cop tenen més importància a nivell global. Actualment parlem de tres grans blocs econòmics al món: UE, Estats Units i Japó-Corea del Sud.

Podem caracteritzar aquests blocs comercials:

  • Proximitat espacial
  • Unió duanera.
  • Redistribució industrial i front comú
  • Polítiques comunes
  • Complementarietat i unió d’esforços
Fuente: http://news.bbc.co.uk/ [en línia] [Consulta: 18/02/2015]

Font: http://news.bbc.co.uk/ [en línia] [Consulta: 18/02/2015]

Un últim apunt sobre els blocs comercials, actualment s’està negociant un acord transatlàntic entre la Unió Europea i els Estats Units (Transatlantic Trade and Investment Partnership), més conegut per les seves sigles TIPP. De firmar-se aquest tractat es crearia la zona de lliure comerç més gran del món. El tractat té defensors i detractors, us deixo un seguit d’enllaços amb les diferents posicions a continuació.

Enllaços recomanats:

Referència històrica del model de capitalisme globalitzat: Despres de la 2ª Guerra Mundial: Model econòmic vs model polític (Bretton Woods i Dumbarton Oaks).

Blocs Globalitzats (BBC Mundo.com)

El Tratado de Libre Comercio entre la UE y los EEUU (TTIP) y los alimentos (20 minutos. 13/02/2015)

El Tractat de Lliure Comerç entre la UE i els Estats Units implicarà l’entrada massiva de transgènics a Europa (La Directa)

PP, PSOE i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els Estats Units (cafèambllet.com)

SOBRE LA UE: TRATADO DE LIBRE COMERCIO ENTRE LA UE Y USA (Comissió Europea)

TTIP: Deu preguntes i respostes sobre el polèmic tractat de lliure comerç (VilaWeb. 13/12/2014)

¿Qué hay en juego con la tasa Tobin? (La Vanguardia 22/02/2016)

Una decena de socios europeos sella un pacto político para la ‘tasa Tobin’  (El País 9/12/2015)

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema. El fenomen de la globalització. Aspectes econòmics.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s