Intercanvis en el món globalitzat. Els fluxos visibles i no visibles.

El món global es defineix com un joc d’interdependències polítiques i econòmiques entre països. Més endavant veurem com d’aquesta interdependència en resulta una relació jerarquitzada, però per tal d’entendre el complex joc d’intercanvis primer cal concretar en què consisteixen aquests intercanvis.

Diferenciarem entre fluxos visibles o intercanvis de mercaderies i els fluxos invisibles o intercanvis de capital i informació

1. Fluxos visibles, parlem de:

  • Productes energètics: es tracta d’un sector geoestratègic, que engloba el 10% del total del comerç mundial. Aquest consum energètic està vinculat al model energètic del país, però també depèn del desenvolupament econòmic. Any darrera any augmenta el consum mundial (transports, agricultura, indústria, serveis, ús domèstic …). Per tant el seu control i explotació són fonamentals per garantir l’estabilitat econòmica mundial.
Font: http://cefir.org.uy/ [en línia] [Consulta: 17/02/2015]

Font: http://cefir.org.uy/ [en línia] [Consulta: 17/02/2015] *BTU (British Thermal Unit (Unitat d’energia usada als EUA, equival a la quantitat d’energia que cal per a fer pujar la temperatura en un grau Fahrenheit a una lliura d’aigua  -0,45359237 quilograms- a pressió atmosfèrica constant.

Els hidrocarburs (petroli, gas natural i derivats) representen el principal flux comercial energètic mundial. El seu control està en mans dels països desenvolupats. Xina amb producció pròpia i escassa dependència i els Estats Units amb el fracking (*) ha reduït la seva dependència i s’ha convertit un productor net des del 2010. Altres com Alemanya i Japó sense producció pròpia en depenen totalment, fet que explica la seva importància estratègica.

Font: http://www.repsol.com/ [en línia] [Consulta: 17/02/2015]

Font: http://www.repsol.com/ [en línia] [Consulta: 17/02/2015]

Font: http://elanalistaeconomicofinanciero.blogspot.com.es/[en línia] [Consulta: 17/02/2015]

Font: http://elanalistaeconomicofinanciero.blogspot.com.es/[en línia] [Consulta: 17/02/2015]

(*) Mapa de les reserves de petroli i gas natural que es poden extreure amb el procés de fracking. Veure article publicat al Periódico: “Fracking una ruleta russa” (15/02/2015)
  • Productes agrícoles: parlem d’un gran nombre de productes que cal diferenciar clarament en dos mercats:

Països desenvolupats: productors i exportadors de cereals, amb un domini total del mercat internacional (EUA, Canadà, Argentina, UE -França i Austràlia) controlen el 90% de la producció de blat, ordi, civada. El blat de moro es troba en mans d’Estats Units, Xina i la UE.

Font: http://www.numerosdelcampo.sagarpa.gob.mx [Consulta: 09/02/2017]

Font: http://www.numerosdelcampo.sagarpa.gob.mx [Consulta: 09/02/2017]

En el cultiu de blat els principals productors són: Xina, Índia, Rússia i Estats Units (2016-17). Es preveu que els països de la UE es converteixin en el principal productor al llarg de 2017.

Països subdesenvolupats: productors i exportadors de cafè, cacau i en general productes tropicals. Països com Brasil, Colòmbia, Vietnam entre altres.

El problema del comerç de productes agrícoles pels països subdesenvolupats és doble: per un costat la distribució dels productes està controlada pels mercats internacionals (les borses de Nova York, Chicago, Londres i París) que determinen els preus dels fluxos de productes agrícoles (cotó, cacau, cafè, sucre, cereals) i això dificulta que els països del sud puguin aconseguir un preu just pels seus productes, per altra moltes de les plantacions de productes tropicals estan en mans de multinacionals occidentals que deixen molt poca part de la seva plusvàlua en els països del sud on operen.

Font: http://elistas.egrupos.net/[en línia] [Consulta: 17/02/2015]

Font: http://elistas.egrupos.net/[en línia] [Consulta: 17/02/2015]

  • Productes industrials: representen el 75% dels fluxos comercials totals al món. Cal destacar els següents sectors: automòbil, informàtica, electrònica de consum, maquinària industrial, materials de transport i telecomunicacions. Al segle XXI el principal productor de manufactures de tot tipus és Xina.

Font: http://www.wto.org/[en línia] [Consulta: 17/02/2015]

Exportacions i importacions de mercaderies per regions. 2011. Font: http://www.wto.org/[en línia] [Consulta: 17/02/2015]

2. Fluxos invisibles, parlem de:

  • Capital: ja hem comentat com funciona el mercat de capitals i com gràcies a la globalització tecnològica és possible comprar i vendre a tot el món. El mercat financer permet fer compres i vendes virtuals de diners entre països. Aquesta virtualització extrema provoca una interdependència a tot el planeta amb un efecte dominó, que en més d’una ocasió ha provocat crisis econòmiques generalitzades, l’última el 2007.

A principis del s. XXI la relació entre exportadors i importadors de capitals, és a dir entre deutors i creditors de capital, era favorable al món desenvolupat (el 3r Món es trobava en una situació d’endeutament permanent – deute extern-), actualment aquesta tendència està canviant sent els Estats Units un dels països més endeutats de tot el món (el deute extern nord-americà – Bons del Tresor- es troba en mans de Xina, Taiwan, Japó, Bèlgica, Rússia-veure article). Xina és actualment el principal creditor de tot el món, tot i que ha perdut pes front Japó que el 2015 era el que acumulava major deute extern nord-americà (veure article).

Fuente: http://www.fundacionfie.org/ [en línia] [Consulta: 18/02/2015]

Fluxos de capital al món. Fuente:  htpp://www.eldiarioexterior.com/ [en lína] [Consulta: 14/03/2016]

Fuente: http://actualidad.rt.com/ [en línia] [Consulta: 18/02/2015]

Fuente: http://actualidad.rt.com/ [en línia] [Consulta: 18/02/2015]

Com podeu comprovar en el mapa i gràfic anteriors, Xina en particular i els països emergents de l’eix Àsia-Pacífic jugaran en el futur un paper fonamental en el nou mercat financer del s. XXI.

  • Informació: considerada avui en dia la clau del món al s. XXI, cap dels anteriors fluxos es poden donar sense l’accés a la informació. L’evolució de les comunicacions gràcies a diferents suports (tauletes, telèfons mòbils …) proporciona accés a continguts indispensables, i a més a més permet no solament la consulta d’aquests continguts sinó també l’elaboració de nous (Internet 2.0).

Fuente: http://www.ite.educacion.es/ [en línia] [Consulta: 18/02/2015]

Fuente: http://www.ite.educacion.es/ [en línia] [Consulta: 18/02/2015]

Enllaços recomanats:

Vídeo i article: . Què és el fracking i per què genera tantes protestes?. (BBC)

 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema. El fenomen de la globalització. Aspectes econòmics.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s