Concepte de globalització econòmica i les seves característiques.

Des de finals del segle XX i principis del XXI hem assistit a una transformació important del sistema econòmic mundial, és a dir a la transformació de les formes tradicionals de producció, consum i intercanvi. Aquest procés el coneixem amb el nom de globalització i està íntimament relacionat amb la mundialització de l’economia de mercat i el progrés de les noves tecnologies de la informació (informàtica i telemàtica).

Aquesta economia global s’ha organitzat al voltant del que es coneix com la tríada econòmica, Estats Units, Unió Europea i Japó, incorporant-se en els darrers anys Xina com a un actor fonamental dels processos econòmics globals. Aquests països controlen bona part de la informació i el coneixement, concentren bona part del capital i les finances mundials i com a conseqüència monopolitzen el poder polític i de decisió a tot el món.

En el següent mapa es pot observar aquest procés de globalització (veure índex de globalització de l’economia)

Font: Geografia Batxillerat. Ed. Barcanova.

Font: Geografia Batxillerat. Ed. Barcanova.

La interdependència generada en el procés s’explica a partir del mateix fenomen de la globalització  i fonamentalment per l’aparició de la societat postindustrial.

Veiem com arribem a aquesta societat postindustrial: des de la Revolució Industrial fins a mitjans del s. XX la indústria es va localitzar als països desenvolupats, qui exercien un control absolut de l’economia. Amb l’aparició de les noves tecnologies (informàtica, telemàtica, robòtica) es produeix un canvi de model, el sistema productiu passa a dependre de les tecnologies punta i de la transmissió de la informació, de manera que el poder econòmic traspassa les fronteres dels estats i permet:

  • La deslocalització industrial.
  • La fragmentació de les àrees productives.
  • L’increment exponencial dels intercanvis.

Per tant l’element clau de tot el procés són les noves tecnologies, que permeten connexions instantànies i simultànies a escala planetària. Una de les conseqüències curioses d’aquest canvi de paradigma és que el concepte de país industrialitzat ja no es pot considerar com a sinònim de país desenvolupat donat que actualment ja no cal que els països desenvolupats tinguin localitzades en el seu territori les indústries, especialment les manufactureres.

 Característiques del món globalitzat (societat global):

  • Deslocalització i desestructuració industrials. La indústria es pot ubicar on trobi més avantatges (salarials, legislatives, mediambientals …), al temps que es poden fraccionar els seus sistemes productius per tal de millorar la seva ubicació en els mercats en funció de la demanda. Les grans companyies multinacionals tenen centres repartits en varis estats. A vegades, localitzen les diferents fases de la producció i la gestió en països diferents.
  • Augment i millora dels serveis d’informació i cultura: fonamentals per conèixer els mercats, afavorir el consum i desplaçar-se amb flexibilitat per la xarxa.
  • Mobilitat geogràfica: llibertat de desplaçament de la població pel món.
  • Lliure circulació de capitals: fins fa poc per moure capital d’un país a un altre, les empreses precisaven de l’autorització dels governs, actualment es pot invertir a la majoria dels països sense autorització prèvia. Aquest procés es va iniciar al 1979 amb Ronald Reagan (USA) i Margaret Thatcher (Gran Bretanya) amb la liberalització dels mercats financers. Els moviments de capitals sense traves entre els països facilita les inversions, tant del capital productiu com del capital financer. La liberalització del capital financer permet que aquest circuli lliurement per les borses de tot el món invertint-se en els valors borsaris que ofereixen oportunitats més avantatjoses.
  • Concentració de capital: cada cop més assistim a la creació de grans empreses multinacionals que dominen el mercat internacional. Aquestes empreses aconsegueixen els seus objectius (augment de capital, concentració empresarial i ampliació de mercats) posicionant-se en el mercat a partir de monopolis o oligopolis. La formació d’aquestes empreses es pot fer ja sigui per creixement intern, unió amb altres empreses o mitjançant una OPA.
  • Les empreses també poden optar per externalitzar o subcontractar diferents activitats productives a empreses d’altres països amb costos inferiors (l’anomenat offshoring). A través de l’externalització l’empresa pot obtenir serveis a més baix cost i concentrar la seva activitat en el seu negoci bàsic, la comercialització per exemple.
  • Els beneficis obtinguts per les empreses multinacionals tant es poden repatriar al país de la seu central, com reinvertir-ne una part en el país on s’han produït.

Aquest model d’expansió comporta una forta interdependència entre les empreses, els sistemes productius i els territoris. Tot i que el procés implica: augment de la inversió, de la capacitat productiva i dels llocs de treball creats en els països objecte de les inversions, la majoria de les multinacionals acostumen a repatriar els beneficis i per tant no els reinverteixen per millorar les condicions econòmiques i productives del país on es troben ubicats.

Font: http://cincodias.com/ [en línia] [Consulta: 16/02/2015]

Font: http://cincodias.com/ [en línia] [Consulta: 16/02/2015]

Conseqüències de la globalització:

  • Desaparició dels mercats nacionals i estatals.
  • Desaparició de la dicotomia tradicional entre lliurecanvisme i proteccionisme.
  • Integració de tota l’economia mundial en un sol sistema, el capitalisme.
  • Interdependència de tots els sistemes productius i manca de capacitat de decisió dels estats.
  • Possibilitat d’adquirir productes de qualsevol lloc del món.
  • Creixement diferencial entre el comerç internacional i la producció d’aliments. Tot i que la producció alimentària ha crescut globalment en els darrers anys, la rapidesa dels fluxos comercials ha estat més ràpida impedint l’equilibri de les dues variables i ocasionant problemes de subministrament a determinades zones del planeta.
  • Cap país pot ser autosuficient avui en dia, com a conseqüència de la interdependència econòmica mundial, fet que intensifica la possibilitat de crisis sistèmiques del sistema (efecte dominó).
  • Formació de grans empreses que concentren el capital.
  • Expansió de les empreses arreu del món, sovint amb processos de deslocalització d’indústries des d’uns països a uns altres.
  • Lliure circulació de capitals.
  • Liberalització dels mercats financers.
  • Creixement del comerç internacional amb la disminució d’aranzels impulsada per l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
  • Formació d’àrees de lliure comerç a diferents regions del món: Unió Europea, Mercosur, tractat de lliure comerç entre els EE.UU. i els països veïns, etc.
Font: editorial Santillana

Font: Editorial Santillana

Font: http://www.wto.org/ [en línia] [Consulta: 16/02/2015]

Font: http://www.wto.org/ [en línia] [Consulta: 16/02/2015]

  •  Transvasament del control econòmic dels antics líders mundials (Europa Occidental, USA i Japó) cap a altres actors emergents: Corea del Sud, Singapur i Xina (finals del s. XX) i Brasil, Rússia, Índia i Xina (BRIC) a principis del s. XXI.

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: http://www.wto.org/ [en línia] [Consulta: 16/02/2015]

Font: http://www.wto.org/ [en línia] [Consulta: 16/02/2015]

 Resumint, podem destacar algunes conseqüències econòmiques, mediambientals, polítiques, socials i culturals del procés de globalització:

  • Econòmiques: 
    • Augment de les desigualtats entre països desenvolupats i els més pobres.
    • Augment de les desigualtats entre els diferents sectors de la població dels països més rics.
    • Augment del poder de les empreses multinacionals que organitzen la producció en tots els sectors emprant estratègies com la deslocalització de les activitats econòmiques.
    • Manteniment de l’intercanvi desigual en el comerç internacional.
  • Mediambientals:
    • La deslocalització de les indústries més contaminants cap als països del tercer món (química, siderúrgica, ciment, etc.).
    • L’explotació de recursos naturals per part de les empreses multinacionals que aprofiten una manca de normativa de protecció del medi ambient.
    • L’exportació de residus tòxics a aquests països, sovint de forma clandestina.
    • El comerç il·legal d’espècies vegetals i animals que contribueixen a la pèrdua de biodiversitat i l’aparició d’espècies invasores.
  • Polítiques:
    • La disminució del poder de decisió dels Estats sobre l’economia (sovint es prenen decisions en funció dels interessos de les empreses multinacionals, els mercats financers i de les imposicions d’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial. Els casos de Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya en la crisi del 2007-2015 en són exemples.
    • L’emergència de conflictes territorials en funció dels interessos de les grans potències econòmiques i militars del món: els EUA, el G8, la Xina i Rússia.
    • L’aparició del fenomen del terrorisme internacional de grups gihadistes, com Al Qaeda i l’Isis o Estat Islàmic, com a rebuig als valors del “món occidental”.
    • L’aparició d’un món multipolar amb noves potències regionals emergents: la Xina, Brasil, Rússia.
  • Culturals:
    • Es produeix una homogeneïtzació cultural basada en el model occidental dominant als països desenvolupats. Els gustos artístics, culturals i esportius s’uniformitzen com a conseqüència de la informació dels mitjans de comunicació (pel·lícules, llibres, grups de música, etc.) que permeten que es puguin seguir els esdeveniments a tot el món, a través dels grans grups multimèdia i de les xarxes que Internet posa a l’abast d’una quantitat creixent de persones d’arreu.
    • Aparició de fenòmens com la “banalització cultural” i la banalització de paisatges urbans amb l’expansió de les grans marques de moda i alimentació a través de franquícies (begudes, fast-food, cadenes de restaurants, etc.).
    • El predomini de la llengua anglesa com a vehicle de comunicació o llengua franca  a escala internacional.
    • Davant el fenomen de l’homogeneïtzació cultural es produeix el ressorgiment de les identitats nacionals i culturals com la revalorització de les llengües pròpies, les tradicions, etc.
    • En el camp de la ciència tanmateix es produeix la internacionalització en aspectes com la cooperació científica entre els grans centres de recerca i les universitats que estableixen protocols de col·laboració. Molts països i empreses col·laboren prioritzant en R+D (recerca i desenvolupament), tot i que aquest procés també té aspectes negatius com les patents que impedeixen l’accés a determinats avenços científics i tecnològics a aquells països menys desenvolupats.
  • Socials:
    • La globalització ha provocat importants transformacions socials:
      • La incorporació de la dona al mercat laboral.
      • Els nous models familiars.
      • Els nous comportaments demogràfics que han alterat la vida familiar tradicional.
      • Nous models de consum s’han vist alterats davant la presència massiva de productes similars provocant una uniformització de comportaments.
      • El mercat laboral també es globalitza amb els moviments migratoris, augmentant les possibilitats d’accés al mercat laboral de diferents països del món. L’augment de les desigualtats econòmiques entre països del Nord i el Sud provoca fluxos migratoris.
      • Fenòmens d’exclusió social (bosses de pobresa, Quart món, crisi de l’estat del benestar).
      • S’introdueixen nous valors fonamentats en l’individualisme i el consumisme que influeixen negativament sobre el conjunt de la societat (manca de solidaritat, de participació en les institucions democràtiques, etc.).

Fins aquí el model de capitalisme globalitzat. Per tal de veure una altra manera de fer les coses he recuperat uns articles que vaig penjar fa temps al voltant dels reptes que certs sociòlegs i economistes plantegen en el món globalitzat, per tal de superar el model de capitalisme basat en el posseir, inventat en el s. XIX, per un altra model basat en el compartir.

Aquí us deixo un seguit d’articles (Jeremy Rifkin, Serge Latuche) i enllaços a xerrades i entrevistes interessants sobre aquest tema. També us  invito a capbussaros en el concepte del decreixement.

Enllaços recomanats: 

Economía Colaborativa, ¿El nuevo capitalismo? (Universidad Pablo Olavide. Sevilla)

Entrevista a Jeremy Rifkin, autor del llibre La Tercera Revolución Industrial. 

Jeremy Rifkin: El futuro que queremos

Serge Latouche: “La gente feliz no suele consumir”.

EntrevistaJeremy Rifkin: “El capitalismo dará paso a un modelo basado en compartir” (El Períodico. (21/09/2014)

Veure vídeo: Serge Latouche

Veure vídeo: Rachel Botsman: The case for collaborative consumption (en anglès 17’04”)

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema. El fenomen de la globalització. Aspectes econòmics.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s