Sector terciari a la UE

Comentàvem que l’economia de  la UE ha sofert un fort procés de terciarització en els darrers anys. Les activitats terciàries representaven el 74% del valor afegit brut (VAB) el 2015 i el 73,9% el 2016, donant ocupació al 73% (2015) i al 71,2% (2016) de la població. Aquestes activitats s’han vist afavorides per una de les prioritats, des de la fundació de la CEE, la lliure circulació de persones, béns, mercaderies, serveis i capitals.

 

PIB a preus corrents en milers de milions d’euros 13.946, que representen el 17,1% del PIB mundial. Deute públic en % del PIB 81,1% (dades 2014). Veure font: https://publications.europa.eu/

PIB vs Deute. Font: https://www.datosmacro.com [en línia] [Consulta: 01/02/2018]

Cal destacar com a predominant dins del sector serveis els serveis a les empreses (jurídics, comptables, d’estudi de mercat, seguretat …), tant pel seu valor econòmic com pel treball que generen. Cal destacar també la importància del comerç, els transports i el turisme (sis estats membres es troben entre les deu destinacions turístiques principals del món), l’administració, la sanitat, l’educació, la investigació i l’I+D (innovació i desenvolupament).

  • Comerç: la UE amb un 6,9% de la població mundial, és el principal exportador de mercaderies i serveis del món (2010 1.348.778 milions d’euros), amb un volum de negoci (total d’ingressos de totes les transaccions econòmiques realitzades durant un any) el 2015 de 9.972.595 milions d’euros. La seva activitat comercial representa una cinquena part del total d’importacions i exportacions mundials. El 2014 representava el 20% del total de les exportacions mundials de béns i el 25% del total de serveis.

Aproximadament un 62% del comerç total dels països de la UE s’efectua amb altres països de la unió. És una de les tres principals potències comercials mundials. Les altres dos són els Estats Units i Xina.

Font: Comercio. UE. 2016. https://publications.europa.eu/ [en línia] [Consulta: 01/02/018]

L’any 2016 la UE va tenir una balança comercial positiva de 199.900 milions d’euros, superant el dèficit comercial moderat obtingut el 2007 amb unes exportacions per valor d’1.240.000 milions d’euros i unes importacions d’1.426.000 milions, i de l’any 2011 on les exportacions van superar els 1.550.000 milions i les importacions poc més d’1.713.000.

Els principals productes exportats són: maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions, amb destinació a: Estats Units, Suïssa i Rússia. Les importacions es centren en la maquinària, l’energia i els vehicles, procedents principalment de Xina, Estats Units i Rússia.

Xina és actualment el segon soci comercial de la UE després dels Estats Units, i la UE és el soci comercial més gran de la Xina. A finals del 2013 es van iniciar negociacions per tal d’eliminar les restriccions inversores entre ambdues parts.

La UE és amb diferència el soci comercial més important de Rússia, ja que representa més de la meitat de les importacions i exportacions d’aquest país. A partir de la seva incorporació a la OMC (Organització Mundial del Comerç) el 2012 Rússia ha extremat les seves mesures proteccionistes, tendència que s’ha accentuat amb la crisi d’Ucraïna.

Font: Comercio. UE. 2016. https://publications.europa.eu/ [en línia] [Consulta: 01/02/018]

Font: http://bookshop.europa.eu/ [Consulta: 29/03/2016]

Font: http://bookshop.europa.eu/ [Consulta: 29/03/2016]

Un aspecte molt important a destacar és el comerç de béns entre els estats membres de la UE (comerç interior). Per molts països membres (República Txeca, Luxemburg, Eslovàquia) aquesta activitat representa el 80% del total de les transaccions comercials.

  • Transports: el sector dels transports a la UE genera el 10% del PIB i proporciona treball a 10 milions de persones.

Mercaderies: transport interior (44% carretera, 39% via marítima, 10% ferrocarril i 3% rius navegables).

Passatgers: automòbil (81%), avió (8%),  ferrocarril (6%).

Font: http://europa.eu/[en línia] [Consulta: 25/03/2015]

Font: http://europa.eu/%5Ben línia] [Consulta: 25/03/2015]

Cal destacar que el 75% del comerç exterior de la UE i el 40% del transport interior és realitzat amb transport marítim i que pels ports europeus passen uns 400 milions de passatgers a l’any. El transport aeri és utilitzat per més de 800 milions de passatgers a l’any (2007), amb aeroports com Londres (68 milions), Charles-de-Gaulle, Frankfurt i Madrid-Barajas, entre d’altres.

Reptes del transport europeu:

  • Congestió de les carreteres i el tràfic aeri, amb un cost proper a l’1% del PIB anual europeu, amb previsions de forts augments del transport de passatgers i mercaderies els pròxims anys.
  • Dependència del petroli: malgrat que s’ha incrementat l’eficiència, el transport encara té una excessiva dependència del petroli (96% de les necessitats energètiques). En els anys vinents el petroli serà cada cop més escàs i caldrà obtenir-lo de regions molt inestables. Es calcula que per 2050 el preu haurà augmentat més del doble respecte a l’any 2005.
  • Gasos d’efecte hivernacle: el 2050 la UE haurà d’haver reduït les emissions del sector del transport un 60% respecte als nivells de 1990, si volem que l’esclafament global no superi els 2 graus.

Font: Transporte de mercancías
por ferrocarril en la UE: todavía no avanza por la buena vía. 2016. Tribunal de Comptes Europeu. [en línia] [Consulta: 01/02/2018]

Font: Transporte de mercancías
por ferrocarril en la UE: todavía no avanza por la buena vía. 2016. Tribunal de Comptes Europeu. [en línia] [Consulta: 01/02/2018]

Polítiques comunitàries del sector serveis:

Política Comercial: segueix les directrius de l’OMC (Organització Mundial del Comerç) des de la seva creació el 1995. La UE aposta per la lliure prestació de serveis dins del seu territori entre els diferents països membres. La directiva Bolkestein, aprovada el 2006,  és  la responsable d’aquesta liberalització: s’argumenta que donat que els serveis donen ocupació al 70% de la població, la seva liberalització permetria augmentar el PIB de la Unió.

Per posar un exemple “(…) si un bé és produït i comercialitzat en un estat europeu, els altres estats membres no tenen dret a limitar la seva circulació. Es tracta d’un principi de confiança mútua, que va permetre eliminar de cop múltiples petites diferències de regulació que limitaven el progrés del mercat intern. (…)” Font: Wikipedia. 

Política Comuna de Transports (PCT): la mateixa lliure circulació de béns i persones ha provocat la necessitat de promoure xarxes europees de transports i comunicacions:

  • Xarxa Transeuropea de l’energia (TEN-E): amb l’objectiu d’assegurar el subministrament de gas natural i electricitat a tot el territori comunitari.
  • Xarxa Transeuropea del Transport (TEN-T): projectes de trens d’alta velocitat, aeroports i carreteres.
  • Xarxa Transeuropea de telecomunicacions (TEN.Telecom): facilitar la transició cap a la societat de la informació i afavorir la interconnexió de xarxes i el desenvolupament de noves activitats lligades al sector de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC).

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Temes 10. Sector terciari. Terciarització de l'economia. El turisme, el comerç, les comunicacions i els transports.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s