El sector terciari al món actual

Als països desenvolupats més de la meitat de la població activa es dedica al sector terciari. És a dir més ocupació i més riquesa generada en són les dades fonamentals.

Font: http://perseo.sabuco.com/ [en línia] [Consulta 16/03/2015]

Font: http://perseo.sabuco.com/ [en línia] [Consulta 16/03/2015]

El sector terciari o de serveis comprèn el conjunt de prestacions destinades a satisfer les necessitats i les demandes de la societat, també conegut com aquell que desenvolupa activitats que no produeixen béns materials de forma directa, conegudes genèricament com a serveis. Es tracta d’un sector molt heterogeni format per activitats molts diverses (sanitat, educació, seguretat, transport, banca, comunicacions, comerç, finances, administració, turisme, …).

Mapa valor afegit del sector Terciari. 2016. Font: https://datos.bancomundial.org/ [en línia] [Consulta: 31/01/2018]

Característiques del sector:

  • Activitats intangibles i immaterials: s’ofereix i es valora la qualitat de la prestació que es fa, per exemple un servei mèdic o una assessoria.
  • Activitats impossibles d’emmagatzemar: el servei es fa quan és necessari o quan és requerit, acostuma a situar-se a prop de l’usuari.
  • Activitats molt diverses: administració pública, serveis financers, comercials, culturals, d’oci, sanitaris i educatius, serveis de direcció, administració i assessoria d’empreses, serveis de neteja i de manteniment, assistència social, comunicacions …
  • Comprèn grans empreses (milers de treballadors) i petites empreses.

Actualment es tendeix a diferenciar entre terciari clàssic i terciari superior (quaternari), on trobem activitats més qualificades: investigació, telecomunicacions, alta tecnologia, i moltes de les activitats destinades a proporcionar serveis a les empreses.

Classificació de serveis: els serveis els podem classificar de diferent manera segons els criteris que utilitzem per a fer-ho. Aquí en teniu una de genèrica:

  • Serveis de consum final: adreçats al consumidor final (comerç al detall, hostaleria, restauració, serveis d’oci, serveis socials col·lectius i individuals).
  • Serveis de producció i distribució: destinats a empreses i professionals (financers, immobiliaris, comerç a l’engròs, transports).
  • Serveis públics: realitzats per les diferents administracions o comercialitzables (depenen d’una empresa privada i es regeixen per les lleis del mercat, (sanitat, educació, habitatge …).
  • Serveis estancats: reben aquest nom perquè la seva capacitat d’augmentar la productivitat es veu limitada donada la dificultat de reduir la mà d’obra, com per exemple els serveis socials.
  • Serveis progressius: aquells que poden estalviar en els factors de producció, com per exemple les comunicacions.

Altres classificacions:

  1. Segons l’aparició històrica: 
  • Terciari Tradicional: engloba aquelles activitats tradicionals de les activitats econòmiques (administratives, militars, religioses, comercials, ensenyament, sanitat, transports).
  • Terciari modern: activitats vinculades a la industrialització i expansió capitalista (finances, borsa, serveis a empreses).
  • Terciari postindustrial: lligat a les noves tecnologies (informàtica, consultories, telecomunicacions …)

2. Segons la propietat: 

  • Públics: aquells que tenen un objectiu social (sanitat, educació, serveis socials, administració pública)
  • Privats: amb un objectiu de benefici econòmic (inclouen  molts dels serveis proporcionats per les administracions públiques -sanitat, educació, seguretat-).

3. Segons la freqüència en la seva utilització: 

  • Banal: amb un ús molt freqüent i una distribució territorial molt generalitzada. Per exemple el comerç al detall.
  • Anòmal o especialitzat: amb un ús menys freqüent i localitzacions més concretes. Per exemple els serveis a empreses.

4. Segons l’activitat: 

  • Destinats a infraestructura social: cobreixen necessitats bàsiques de la població, solen ser majoritàriament públics (educació, justícia, sanitat, serveis socials …)
  • De distribució: transports, comunicacions …
  • De producció: adreçats a empreses per facilitar el desenvolupament de l’activitat econòmica (banca, finances, neteja, investigació, assessorament …)
  • De consum final: destinats als consumidors (comerç al detall hostaleria, reparació, serveis personals).

 

Malgrat tot la caracterització del sector serveis als països desenvolupats i als subdesenvolupats presenta un seguit de diferències a tenir en compte:

SERVEIS ALS DEENVOLUPATS I SUBDESENVOLUPATS

 

 

 

 

 

 

 

 

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Temes 10. Sector terciari. Terciarització de l'economia. El turisme, el comerç, les comunicacions i els transports.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s