Sector secundari Catalunya

Entre els segles XVIII i XIX, es comença a localitzar una forta indústria tèxtil al litoral de Barcelona, gràcies a la facilitat d’importar carbó, i ràpidament s’estén, les colònies industrials, a les riberes dels rius Llobregat, Ter i Anoia aprofitant la força de l’energia hidràulica.

Aquesta indústria despuntarà amb força al segle XIX amb la indústria tèxtil del cotó a Barcelona i de la llana a Sabadell i Terrassa. La força motriu va ser inicialment la màquina de vapor que en el darrer quart de segle es va començar a substituir per l’electricitat. Aquest fet va condicionar que la indústria continués la seva implantació al llarg dels eixos fluvials del Llobregat i el Ter, per poder aprofitar la força motriu de l’aigua per a la generació d’electricitat per a l’autoconsum de la fàbrica tèxtil. Altres sectors industrials van aparèixer com a subsidiaris de les necessitats de la indústria tèxtil, per exemple el sector de la maquinària i el ram dels tints i acabats pels filats i teixits.

Aquest inici industrialitzador es va basar en les petites i mitjanes empreses, generalment de caràcter familiar, amb baixos nivells tecnològics, de mecanització i de mà d’obra qualificada. El fort creixement vegetatiu, sumat als processos migratoris, l’aparició d’una burgesia industrial emprenedora i l’existència d’una nombrosa classe obrera, van permetre la revolució socioeconòmica del país i la consolidació d’una important base industrial.

La crisi del sector tèxtil dels anys 60, va originar la diversificació industrial a tot el territori i per tant l’aparició d’altres sectors productius com el químic, el metal·lúrgic, l’hidroelèctric o el mecànic. Aquest nou paradigma de desenvolupament industrial produït a la dècada dels anys 60 del segle passat implicà la implantació a la regió metropolitana de Barcelona d’empreses multinacionals del ram de l’automòbil, material ferroviari i del sector químic, va comportar també la creació de petites i mitjanes indústries de proveïment a les grans empreses. En aquests anys es comença a desenvolupar també amb força la indústria del sector agroalimentari, amb centres a les terres de Lleida, comarques de Girona, el camp de Tarragona i la regió metropolitana de Barcelona, a més del gran complex petroquímic de Tarragona. El sector de la construcció també ha estat molt important en les darreres dècades, aportant ocupats a totes les comarques sobretot les de costa.

A la dècada dels 70, la indústria era el principal sector de l’economia catalana, amb el 45% del PIB, i donava feina a més del 40% de la població activa del país. La crisi de 1973 va provocar una forta reestructuració de tot el sector industrial, diversificant els sectors i reduint el seu pes en favor dels serveis.

Ja en el segle XXI, el 2015, la indústria representava només el 19% del PIB i cobria un escàs 19% de l’ocupació.

Font: http://www.idescat.cat/[en línia] [Consulta: 31/03/2015]

Font: http://www.idescat.cat/%5Ben línia] [Consulta: 31/03/2015]

Com a conseqüència d’aquest procés històric, Catalunya ha estat tradicionalment una regió industrial i encara manté una posició capdavantera en el sector. La seva posició es manté predominant front Espanya (29% del total de la producció industrial espanyola), tant pel que fa a l’import de xifra de negoci com en el nombre de persones ocupades, seguida per  la comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc.

Malgrat tot el procés de globalització i l’absència de barreres duaneres ha tingut una incidència més negativa a Catalunya que a Espanya. L’impacte més gran s’ha produït en la indústria tèxtil (deslocalització de les indústries tradicionals), com a conseqüència de la competència mundial (països asiàtics principalment).

Font: http://www.idescat.cat/[en línia] [Consulta: 31/03/2015]

Font: http://www.idescat.cat/[en línia] [Consulta: 31/03/2015]

Considerant l’índex de producció industrial (IPI), es pot observar com Catalunya (-1,9%) i Espanya (2%) decreixent en els darrers anys de forma paral·lela.

Per grans sectors industrials, presenten increments els béns intermedis (3,7%) i l’energia (2,6%), mentre que els béns de consum i els béns d’equipament decreixen un 0,8% i un 0,7% respectivament. En aquest mateix període, l’índex de producció de productes industrials (que no inclou l’energia) decreix un 2,6% respecte a un any enrere.

Si considerem l’ocupació industrial, el 1990 la indústria representava el 37% de l’ocupació total, al 2006 el 23% i al 2011 el 13,7%. Entre 2001 i 2007 el sector tèxtil ha perdut un 53% d’ocupació i el de material electrònic un 20%.

La majoria de les indústries es localitzen als polígons industrials (veure parc tecnològic i districtes industrials):

  • Especialitzats: transformació de matèries primeres
  • Semiindustrials: amb activitat industrial i recerca i innovació
  • Logístics

Tendència del sector: es pot observar un canvi de model per tal d’adaptar-se al nou context d’una Europa cada cop més integrada i a un món cada cop més globalitzat. L’objectiu és mantenir la competència a partir d’automatitzar i informatitzar els processos productius.

La conseqüència negativa del procés és la reducció de la mà d’obra poc qualificada.

Font:Anàlisi de l’evolució de l’economia catalana i el seu entorn. 2014 Departament d'economia i coneixement.[en línia] [Consulta: 31/03/2015]

Font:Anàlisi de l’evolució de l’economia catalana
i el seu entorn. 2014 Departament d’economia i coneixement.[en línia] [Consulta: 31/03/2015]

Seguint les recomanacions de la UE (Agenda de Lisboa), cal fomentar la recerca i la innovació per tal de fer la transició cap a un model basat en el coneixement que permeti augmentar l’ocupació en els camps de:

  • La innovació.
  • Disseny
  • Gestió
  • Control de qualitat
  • Implantació de processos informàtics
  • Promoció, vendes i distribució

Tendències generals dels darrers anys (a partir de 1973 -Crisi del petroli):

  • Obertura als mercats europeus i mundials (internacionalització).
  • Deslocalització selectiva d’algunes indústries (tradicionals en crisi: tèxtil, confecció, cuir i calçat….) cap a països perifèrics (mantenint a Catalunya les operacions més qualificades i de més valor).
  • Evolució positiva de tots els sectors, especialment: el metal·lúrgic, de maquinària, agroindustrial i químic, gràcies a la reconversió industrial. Els menys dinàmics han estat: tèxtil, confecció, cuir i calçat.
  • Presència de multinacionals: representen el 3% del total del teixit empresarial, amb una facturació del 50% del total i el 60% de les exportacions.

Característiques actuals del sector que expliquen el nivell de productivitat de la indústria catalana:

  • Estructura productiva diversificada: amb dos grans subsectors (material de transport i químic) i uns subsectors secundaris (alimentari, maquinària, metal·lúrgia, productes metàl·lics).
  • Predomini de la indústria transformadora amb menys pes de l’extractiva i l’energètica.
  • Atomització industrial: 80% de PIMES, tot i que una part molt significativa de la producció prové de les grans empreses multinacionals com SEAT i Nissan en el camp de l’automoció, de capital estranger; d’empreses de capital local com Taurus i Soler & Palau, en la producció d’electrodomèstics, i altres empreses autòctones en el ram de l’alimentació com el grup Vall Companys, Panrico-Donuts, Torres, Freixenet, Codorniu, Casa Tarradellas, Agrolimen o Corporació Alimentària de Guissona, que conviuen amb multinacionals com Nestlé.
  • Baixa productivitat: més alta que la resta d’Espanya, però per sota d’Europa. La causa cal buscar-la en la poca inversió en I+D i en la formació dels treballadors.
  • Concentració industrial:
    • Àrea metropolitana de Barcelona: 65% de la indústria, amb el 69% del total d’ocupació industrial. Acull una gran diversitat de sectors (maquinària i equips elèctrics i la química -Barcelonès i Baix Llobregat-; tèxtil i farmacèutica -Vallès Occidental i Maresme-; edició i arts gràfiques -Barcelonès i química i alimentària, material de transports i plàstics -Vallès Oriental), a més de metal·lúrgic, productes metàl·lics, material de transport, plàstics, farmacèutic, elèctric, electrònic, tecnologies de la comunicació. Causes de la seva localització: disponibilitat de mà d’obra, la proximitat a un mercat de gairebé 4 milions de persones de la regió metropolitana i les bones comunicacions per autopista, i sortida de mercaderies pel port i l’aeroport són les causes de la seva localització.
    • Corredor AP-7: entre el Camp de Tarragona i l’Alt Empordà (maquinària química, plàstics i material electrònic).
    • Llobregat-Ter (comarques del Gironès i la Selva): indústria de mida mitjana i petita molt diversificada on destaquen el sector tèxtil, l’agroalimentari, el químic i el més específic de la transformació del suro.
    • Baix Camp i Tarragonès: és la segona àrea industrial de Catalunya (indústria química). El factor que actua d’atractor industrial en aquest cas és la localització del complex petroquímic de Tarragona.
    • Lleida i Segrià: principal zona industrial de l’interior (maquinària i accessoris agrícoles i indústria agroalimentària. Les causes són de tipus històric i relacionades amb la garantia de disposar d’un subministrament segur d’aigua per al rec que va impulsar l’expansió de les zones de regadiu.
    • Cal destacar també: Bages (tèxtil), Osona (alimentació), Anoia (tèxtil i cuir), la Selva i Alt Penedès (alimentació), Gironès i Pla de l’Estany (alimentació i paper), Segrià i Pla d’Urgell (alimentació).

Àrees amb major ocupació industrial: Barcelona: Vallès Occidental i Barcelonès, Tarragona: Tarragonès i Baix Camp, Lleida: Segrià, Girona: Gironès, la Selva

Principals sectors i subsectors industrials i localització geogràfica corresponent:

  • Alimentació i begudes (agroalimentari): Camp de Tarragona, Penedès, Garraf, Osona. Pot identificar alguna zona productora, el vi o el cava, per exemple; o també relacionada amb el sector carni, que juntament amb la fabricació de maquinària i accessoris agrícoles, localitzat a l’àrea urbana de Lleida i el Segrià, que és la principal zona industrial de la Catalunya interior.
  • Tèxtil, confecció: té encara una certa presència en els eixos fluvials del Llobregat i del Ter, que concentren alguns emplaçaments industrials, sobretot a prop de les poblacions principals. Les antigues colònies industrials han esdevingut importants conjunts patrimonials, però la majoria no tenen activitat. Osona, els dos Vallès, Baix Llobregat, Barcelonès, Bages, Anoia.
  • Cuir: Igualada com a centre de la pell.
  • Paper: Alt Penedès, Alt Camp, Anoia, Vallès Oriental; lligat amb les arts gràfiques.
  • Química: la química de base a Tarragona (Camp de Tarragona), segona àrea industrial de Catalunya. Es caracteritza per un alt grau de concentració. I el sector farmacèutic i biotecnològic en l’àmbit metropolità de Barcelona.
  • Plàstics: àmbit metropolità de Barcelona.
  • Fusta i moble: el sector del suro al Baix Empordà i la Selva, la fusta i el moble a Osona i la Selva.
  • Metal·lúrgia: àmbit metropolità, Bages, Osona.
  • Automoció: àmbit metropolità en la producció de turismes (Zona Franca, Martorell);
    i la indústria de components del transport, juntament amb totes les indústries de components associades, localitzat a l’àrea metropolitana de Barcelona. És el territori on es concentra un nombre més alt d’empreses i on hi ha activitats industrials més diverses. Carrosseries a la Selva.
  • Altres sectors: tecnologies de la informació i les comunicacions, maquinària, etc.

Reptes de futur de la indústria catalana:

La forta competència dins la UE i en un món globalitzat fa que calgui innovar constantment per adequar-se a un mercat canviant, incentivant la recerca (inversió en I+D) per oferir nous productes.

  • Per aquesta raó cal també potenciar la preparació dels treballadors (FP) per millorar la productivitat.
  • La deslocalització cap a països asiàtics o de l’Est d’Europa de sectors productius tradicionals, com el tèxtil, però que també en pot afectar d’altres com el de l’automoció, farà que disminueixin els treballadors d’alguns sectors.
  • La dimensió de l’empresa catalana: petita i mitjana, comporta una gran facilitat per adaptar-se als canvis, però també una enorme dificultat per destinar capital a la investigació.
  • Capacitat d’inversió en els sectors estratègics de la nova economia industrial, sobretot la tecnologia de la informació i les comunicacions, però també el sector biotecnològic i farmacèutic. Sectors que donen molt valor afegit al producte.
  • Capacitat per formar clústers industrials per concentrar sectors industrials i abaratir costos de producció.
  • Exportar: Quan els mercats s’obren, i els interns estan estancats, cal poder vendre els productes en les economies emergents o traslladar-hi part dels processos productius. E
  • El futur dels recursos, energètics: Catalunya ha d’importar recursos energètics a un preu que anirà a l’alça i on els recursos potencialment renovables en la mesura que escassejaran, seran més cars. La reducció del seu consum, amb polítiques d’estalvi, reutilització i reciclatge haurà de ser una solució per reduir els costos en les primeres matèries.

Tanmateix i per tal de potenciar la transferència de tecnologia en sectors estratègics i en aquells sectors amb més competència internacional s’han creat nous pols de coneixement (logística al Prat, química a Tarragona, nutrició i salut a Reus), amb fórmules de col·laboració entre les universitats, les empreses i l’administració que defineixen nous centres tecnològics i parcs del coneixement.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 9. El sector secundari. Indústria i construcció.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s