El sector secundari Espanya al s. XXI.

El gran repte del sector industrial espanyol dels propers anys, és passar d’un model nuclear a un teixit industrial més difús i interconnectat.

Font: Geografia. Batxillerat. Ed. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Ed. Vicens Vives

Característiques del model industrial espanyol:

  • Importància del teixit industrial previ, basat en nuclis industrials.
  • Existència d’un eixos industrials que uneixen el nuclis.
  • Tendència a la formació de grans àrees metropolitanes industrials com Madrid i Barcelona (aquestes aglomeracions garanteixen l’existència d’infraestructures bàsiques com comunicacions, energia, disponibilitat d’aigua, depuradores etc.)
  • Seus socials i de gestió de les empreses situades a les àrees centrals de les ciutats on hi ha els serveis estratègics (financers, assessorament, planificació, recerca)
  • Important aglomeració d’activitats i per tant atracció d’indústries auxiliars (construcció, restauració, publicitat …)
  • Activitats industrials que es van disseminant al voltant de les ciutats i creen un espai difús amb multiplicitat de polígons industrials, naus d’emmagatzematge i redistribució.

En la seqüència anterior, la indústria ha fet un procés d’ubicació prop dels nuclis urbans més importants, amb el temps aquest procés s’inverteix amb una clara tendència a la dispersió, provocada per l’elevat preu del sòl i certs problemes vinculats a l’augment de la densitat industrial com són la conflictivitat laboral i la saturació de les comunicacions. Per això certes indústries abandonen l’espai urbà i s’ubiquen al llarg d’eixos de comunicació per tal de mantenir l’accés a la ciutat central.

Localització  industrial i desequilibris territorials. 

Font: España en cifras. 2016. INE. [en línia]. [Consulta: 07/03/2017]

Eix mediterrani: representa la major xifra industrial de negoci. Uneix Catalunya, València i Múrcia i es prolonga cap a França, connectant-se amb l’eix mediterrani europeu fins el nord d’Itàlia. Per la Vall del Roine també arriba fins a la gran dorsal europea (Banana Blava) on hi han les grans regions industrials d’Europa. Catalunya va representar al 2014 un total de volum de negoci industrial del 22,3% sobre el total nacional.

  •  Eix de la Vall de  l’Ebre: connecta les indústries de l’àrea basca i la catalana a través de Saragossa i Logroño, amb una forta tendència a vincular-se a l’àrea industrial de Madrid.
  • Madrid: altament desenvolupat, aporta un 9,8% del total del negoci de la indústria total espanyola. Donada la seva centralitat atrau sectors d’alta tecnologia (aeronàutica) i capital inversor estranger.

 

Font: España en cifras. INE. 2015. [en línia] [Consulta: 29/03/2016]

Font: España en cifras. INE. 2015. [en línia] [Consulta: 29/03/2016]

A la resta del territori en trobem una localització molt irregular amb forts desequilibris territorials:

  • Andalusia: en conjunt presenta un bon nivell de negoci global (12,2%), tot i que es troba concentrat a l’Andalusia Occidental (Sevilla, Cadiz i Huelva). La resta de territori té molt poc teixit industrial.
  • Cantàbria i Galícia: es tracta d’un eix secundari amb un volum de negoci prop del 10%, basat en la siderúrgia, els productes metàl·lics (sectors en crisi avui en dia). Malgrat que té zones molt actives hi ha àmplies parts del territori sense industrialitzar.
  • Zona central: destaquen Valladolid i Burgos, però en general poc industrialitzada. Representen poc més del 10% del volum total de negoci industrial, tot i que tenen una mica més el 40% del territori.
  • Balears i Canarias: poc industrialitzades, amb predomini d’indústria extractiva i del petroli, l’energia i l’aigua, per raons de proveïment.

Classificació del sectors industrials a Espanya:

Font: España en cifras. INE. 2014/ 2015. [en línia] [Consulta: 29/03/2016]

Font: España en cifras. INE. 2014/ 2015. [en línia] [Consulta: 29/03/2016]

Sectors industrials madurs: intensitat tecnològica baixa i poca demanda.

a) Metal·lúrgia, productes minerals no metàl·lics, productes metàl·lics (excepte maquinària). Concentren el 20% del volum total de negoci industrial. El 25%  d’aquesta activitat industrial es concentra al País Basc i Astúries.

b) Alimentació, beguda i tabac. Forta reducció de la seva activitat en els darrers anys. Volum de negoci 15,4% (2007), 14%(2010), 18,5% (2013). Algunes empreses han optat per productes competitius d’alta qualitat. Indústria dominant a: Castella-Lleó (35% del volum industrial), Extremadura (33%) i Castella La Mancha (25%)

c) Indústries tèxtil, confecció, cuir i calçat. Poc volum sobre el total de producció (3%). Es un sector en clara regressió a totes les CC.AA. Mercat dividit en: marques blanques (productes barats i sense publicitat) amb una forta competència dels productes de les economies emergents i marques de prestigi amb un avançat desenvolupament en el camp del disseny i de la moda.

  • Sectors dinàmics: demanda elevada, bona productivitat, tecnologia intermèdia o alta i bones perspectives de mercat.

a) Indústria de l’automòbil: recuperada després d’un llarg procés de reconversió, es va convertir en un dels sector amb més alt volum de negoci, avui en recessió com a conseqüència de la crisi. En els darrers anys el sector s’ha recuperat una mica, generant el 10% del PIB (2015). Espanya és el segon fabricant de cotxes d’Europa, darrera d’Alemanya i el novè del món, i el primer a Europa en vehicles industrials. Espanya és l’únic país en plantes de producció (Seat, Nissan, Grupo PSA (Citröen y Peugeot), Volkswagen, Mercedes-Benz, Renault, IVECO, General Motors, Opel y Ford.

b) Sector químic: important en la indústria espanyola. Concentrat a Catalunya. Inclou refinatge de petroli, productes plàstics, pasta de fusta, cautxú i química de béns de consum (fibres sintètiques i farmàcia).

  • Sectors punta: demanda creixent, desenvolupats a partir de la incorporació d’Espanya a la UE. Molt localitzats a Madrid, Andalusia i el País Basc. Inclou tecnològies de la informació, automatització, biotecnologia … El sector té una forta dependència exterior donada la poca inversió en R+D. Per exemple en el cas de l’aeronàutica Espanya destina un 2,5% del PIB i és inferior al de països del nostre entorn: França (35%) i Regne Unit (30%).
    Les dades couen especialment quan es comparen amb els estats punters d’Europa. Suècia, Dinamarca i Noruega destinen a R+D+I entre 1.000 i gairebé 1.500 euros per habitant. I respecte al percentatge del PIB encapçalen la classificació Finlàndia, Suècia i Dinamarca, amb un 3,32%, un 3,21% i un 2,92%, respectivament. A la cua hi ha Romania, Xipre i Letònia, amb percentatges inferiors al 0,6%. En el conjunt d’Espanya, el País Basc destaca com a comunitat que més recursos destina a R+D+I, amb el 2,09% del PIB. En aquest rànquing, Catalunya se situa en el grup capdavanter, amb un 1,5% del PIB. En inversió total, el primer lloc l’ocupa Madrid, amb 4.500 milions, seguida de Catalunya amb 3.100 milions, el País Basc amb 1.542 milions, el País Valencià amb 1.200 milions i Andalusia amb 874 milions. De fet, entre les cinc comunitats aporten el 85% de tota la inversió espanyola. (Font: ara.cat. )

 Situació actual de la indústria a Espanya.

Context general dels darrers anys:

  • 1986: incorporació a la UE. Modernització productiva.
  • Anys 90: forta crisi, recuperació a partir de 1995. La indústria es converteix en un sector productiu gràcies a la moderació salarial i la flexibilitat en les contractacions. L’economia creixia per damunt de la mitjana europea, augmentaven les inversions espanyoles als països de la UE i algunes empreses començaven a instal·lar-se a Portugal, nord d’Àfrica i Hispanoamèrica.
  • Finals del s. XX i principis del XXI: bon ritme de creixement de vendes, producció i demanda, tot i que perd pes davant la terciaritzacio de l’economia.
  • 2007: la crisi financera als EUA afecta a l’economia mundial. La UE entra en una tendència baixista i Espanya en una recessió de la cartera de comandes, augment dels estocs i desacceleració de l’ocupació.

Problemàtica del sector: es mantenen problemes estructurals que afecten ala competitivitat davant l’economia europea i la mundial.

  • Escàs nombre de grans empreses i predomini de les PIME, que si bé tenen una bona capacitat d’adaptació al mercat i menor grau de conflictes laborals, presenten dificultats per augmentar la producció i fer baixar el preu unitari dels seus productes, i per fer grans despeses a nivell tecnològic.

Una solució ha estat la creació del Instituto de la Mediana y Pequeña Empresa, que intenta fomentar la innovació i col·laboració tecnològica de les PIMES.

Font:La empresa mediana española. Informe anual 2015. Circulo de Empresarios. [en línia] [Consulta: 31/03/2016]

Font:La empresa mediana española. Informe anual 2015. Circulo de Empresarios. [en línia] [Consulta: 31/03/2016]

  •  Baixa productivitat: inferior a la mitjana de la UE, fet que incrementa el cost laboral. Solució: incrementar les innovacions derivades de les TIC, però s’inverteix poc.
Font:La empresa mediana española. Informe anual 2014/2015. Circulo de Empresarios. [en línia] [Consulta: 31/03/2016]

Font:La empresa mediana española. Informe anual 2014/2015. Circulo de Empresarios. [en línia] [Consulta: 31/03/2016]

* VAB: valor afegit brut.
  • Baix nivell d’intensitat tecnològica: el percentatge d’inversió en R+D és del tot insuficient. Solament un 1,4% d’empreses tenen un nivell òptim d’inversió i solament 22 empreses espanyoles figuren en el llistat de les mil empreses que més inverteixen en innovació. L’any 2014 Espanya va invertir de mitjana un 1,24% del PIB en I+D (Alemanya un 2,94%; Estònia un 2,38%). (Al 2011 Corea del Sud un 4,04% i Japó un 3,38%). (Al 2012 Estats Units un 2,81% i Xina un 1,98%)

Això provoca una balança tecnològica deficitària amb una despesa enorme en el pagament de les patents (automòbil, maquinària elèctrica, electrodomèstics, farmàcia).

Font: España en cifras. INE. 2014/2015. [en línia] [Consulta: 29/03/2016]

Font: España en cifras. INE. 2014/2015. [en línia] [Consulta: 29/03/2016]

Un problema afegit a l’economia espanyola ha estat la pèrdua d’un important segment del mercat exportador amb la incorporació de nous països a la UE. Aquest fet s’explica per diferents raons:

  • Més proximitat dels nous països a l’eix industrial europeu constituït pels països nòrdics (Alemanya i el Nord d’Itàlia).
  • Estructura productiva semblant a l’espanyola.
  • Mà d’obra més barata.
  • Productivitat i qualificació en alta tecnologia més gran.
  • Més inversió de capital estranger en aquests nous països, que els hi ha permès la implantació d’empreses d’alta tecnologia.

Un dels sectors més afectat és l’automòbil, en mans d’empreses multinacionals que tendeixen a deslocalitzar les indústries per tal de reduir costos. La solució passa per incrementar productivitat i qualitat.

A més a més darrerament el procés de globalització ha situat les nostres zones  industrials dins de la xarxa de producció mundial. Aquesta xarxa es caracteritza per la concentració de capital i de decisió en molt poques empreses multinacionals, la qual cosa tendeix a desplaçar el paper de l’economia estatal davant de decisions que es prenen fora d’Espanya, donat que aquí hi ha molt poques seus centrals de grans empreses. La implicació directa d’aquesta situació és la manca d’un paper rellevant d’Espanya en l’economia mundial.

Moltes empreses nacionals també s’han deslocalitzat (tèxtils al nord d’Àfrica). Les conseqüències d’aquest procés són l’augment de la taxa d’atur i la pèrdua de llocs de treball del sector secundari que cada cop tendeix més a terciaritzar-se

Font: Listos para la segunda ola de deslocalizaciones[en línia] [Consulta: 28/03/2015]

Dades 2007. Font: Listos para la segunda
ola de deslocalizaciones?. [en línia] [Consulta: 28/03/2015]

Per acabar, cal fer una menció a un dels sectors que més ha patit la crisi del 2007, la construcció. 

Entre 1998 i 2007, la construcció va créixer espectacularment i va arribar a representar el 18% del PIB nacional, sumant tots els sectors associats aquesta xifra es situava entorn del 30% del PIB. Durant aquest període al mateix temps que augmentava l’oferta d’habitatges es disparava el preu de compra de l’habitatge (entre 1999 i 2008 es va multiplicar per 2,8). La població activa del sector arribava quasi als tres milions de persones (2007), mentre que a la resta d’indústries, els actius es situaven en 3.416.000 treballadors.

Causes de la bombolla immobiliària:

  • Expectatives que el preu de l’habitatge continuaria creixent indefinidament.
  • Guanys enormes que s’obtenia amb l’especulació immobiliària.
  • Els subsidis públics destinats a la compra d’habitatges.
  • Les facilitats d’accés al crèdit amb interessos molt baixos.

L’esclat de la crisi (2007) va provocar una desinflada del sector, al 2008 l’atur va augmentar en 1.100.000 persones provocant una reacció en cadena a tots els sectors relacionats amb la construcció (fusta, pintura, mobles, sanitaris, fontaneria i electrodomèstics).

Tot plegat, la crisi ha tingut efectes negatius sobre l’atur i l’endeutament de les famílies. El consum ha caigut en tot tipus de béns, el comerç ha vist com baixaven les vendes i els bancs han vist com augmentava la morositat en el pagament de les hipoteques, alhora que es restringien les facilitats per aconseguir un crèdit.

Font: España en cifras 2014. INE [en línia] [Consulta: 28/03/2015]

Font: España en cifras 2014.      INE [en línia] [Consulta: 28/03/2015]

Enllaç recomanat: La burbuja que embriagó a España (El País. 25/10/2015)

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 9. El sector secundari. Indústria i construcció.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s