Sector secundari Espanya. L’ingrés a la UE.

L’any 1985 Espanya va signar el tractat d’adhesió a la CEE, fins aquell moment s’havia fet un important esforç per abandonar la política proteccionista i reconvertir les empreses perquè fossin més competitives. Malgrat aquest esforç, la indústria encara patia d’un seguit de dèficits estructurals:

  • Manca de modernització
  • Nivell d’innovació molt baix
  • Deficiències serioses en infraestructures
  • Problemes mediambientals greus

L’ingrés a la CEE es va produir el 1986, i malgrat que va provocar una reconversió industrial i el tancament de moltes indústries no competitives va obrir l’economia espanyola al mercat exterior i va permetre l’augment de les exportacions i les importacions.

L’Europa més desenvolupada va tenir un paper fonamental en la dinamització i modernització de l’economia, Espanya es va convertir en receptor net de recursos econòmics que es van invertir en:

  • Millorar les infraestructures bàsiques
  • La formació i el desenvolupament tecnològic i la recerca.
  • L’aplicació de polítiques mediambientals
  • L’ampliació i modernització de projectes rendibles

Tots aquests fons comunitaris, sumats a la integració en projectes internacionals de recerca, van permetre la millora de la competitivitat i evitaren la pèrdua de quota de mercat interior (percentatge que una empresa té del total del mercat disponible) a causa de l’arribada de productes industrials europeus, alhora que obrien a les empreses espanyoles el mercat als països de la UE.

El liberalisme imposat per la UE va obligar a la privatització de les empreses públiques fins a la desaparició definitiva de l’INI el 1995. Moltes d’aquestes empreses, un cop sanejades amb fons públics, es van privatitzar. Aquelles que van resultar invendibles van passar a formar part de la Societat Estatal de Participacions Industriales (SEPI).

Font: 20 Años de España en la Unión Europea (1986-2006).Real Instituto Elcano [en línia] [Consulta: 28/03/2015]

Font: 20 Años de España
en la Unión Europea
(1986-2006).Real Instituto Elcano [en línia] [Consulta: 28/03/2015]

Si analitzem el resultat final de les aportacions de la UE a l’economia espanyola, podem resumir que el saldo net el 2010, 25 anys després de la incorporació, era de 88.000 milions d’euros (Espanya ha donat a la UE 140.200 milions d’euros i n’ha rebut 228.200).

 Font: 20 Años de España en la Unión Europea (1986-2006).Real Instituto Elcano [en línia] [Consulta: 28/03/2015]

Font: 20 Años de España
en la Unión Europea
(1986-2006).Real Instituto Elcano [en línia] [Consulta: 28/03/2015]

Inversions directes dels fons econòmics europeus:

  • Finançament de prop del 50% de les grans obres públiques (línies d’alta velocitat com l’AVE Madrid-Sevilla, la T-4 de Barajas, l’aeroport de Palma, autovies i xarxes de distribució dels principals pobles i ciutats).
  • Més de 100.000 milions d’euros de fons de la PAC en modernització de  les explotacions agrícoles.

El compromís de la UE amb les polítiques mediambientals adoptades internacionalment fa que exigeixi als estats membres el control de la contaminació del medi i les emissions de CO2.

Per aconseguir-ho la UE:

  • Finança polítiques ambientals de protecció del territori.
  • Promou avaluacions d’impactes ambientals
  • Promociona l’aplicació de tecnologies netes (indústria verda).
  • Proposa auditories mediambientals i operacions de rehabilitació

Malgrat tot, Espanya es troba lluny del compliment dels seus compromisos mediambientals, es un dels països amb més emissions de CO2 com a conseqüència de la combustió de carbó en plantes siderúrgiques i en termoelèctriques.

Enllaços recomanats:

España ha recibido de Europa en 25 años más dinero que toda Europa con el Plan Marshall (rtve)

25 años de la adhesión a la CEE

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 9. El sector secundari. Indústria i construcció.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s