Sector secundari a la UE

El sector secundari representa el 25,1% del PIB de la UE, dona ocupació a un 25,4% de treballadors i té un valor afegit en el total de l’economia del 20,2%.

Font: http://www.idescat.cat/[en línia] [Consulta: 25/03/2015]

Les dades són de Catalunya, Espanya i la UE-27, per aquest ordre.                                                                                                         Font: http://www.idescat.cat/[en línia] [Consulta: 25/03/2015]

Com ja s’ha dit malgrat la terciarització de la seva economia, la UE ha mantingut les seves taxes de producció i ocupació industrial.

Font: http://www.idescat.cat/[en línia] [Consulta: 25/03/2015]

Font: http://www.idescat.cat/%5Ben línia] [Consulta: 25/03/2015]

Veure: valor afegit brut

Elaboració pròpia. Fonts diverses.

Elaboració pròpia. Fonts diverses.

Sectors industrials amb major valor afegit i major ocupació: productes metàl·lics, maquinària i equips, equipaments electrònics i òptics, aliments i begudes, químic i material de transport.

Reptes principals:

  • La globalització
  • Els canvis tecnològics.

Cada estat desenvolupa les seves pròpies polítiques amb un mínim intervencionisme de la UE que actua de forma complementària.

Principals problemes del sector secundari europeu:

  • Desacceleració de la productivitat
  • Competència dels països emergents (indústria tradicional, innovació i tecnologies de la informació i la comunicació).

Aquest darrer fenomen ha provocat una forta deslocalització de les empreses tradicionals i d’alta tecnologia europees, a la cerca de millors condicions.

Per millorar la situació del sector la Comissió Europea proposa una sèrie d’actuacions en:

  • Competitivitat
  • Energia i Medi Ambient
  • Drets de la propietat intel·lectual
  • Millora de la reglamentació, la recerca i la innovació.
  • Accés als mercats
  • Competències i noves fórmules de gestió dels canvis estructurals necessaris.

Altres iniciatives es dirigeixen cap a sectors claus com són el farmacèutic, defensa i les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Davant els reptes plantejats per una economia cada cop més globalitzada i un cop superats els reptes tradicionals que havien estat abordats per la CEE (Comunitat Econòmica Europea) en els sectors tradicionals (siderúrgia, construcció naval, tèxtil i calçat), a la UE li calen sectors industrials més dinàmics capaços de competir a escala mundial.

Per tal d’aconseguir aquest repte cal:

  • Augment continuar i sostenible de la productivitat (innovació i esperit empresarial).
  • Professionals ben preparats, amb formacions equiparables a les dels Estats Units i Japó.
  • Més inversió en R+D (Recerca i Innovació)
  • Més indústries d’alta tecnologia.
  • Deslocalització interna cap als nous països de la UE (costos laborals inferiors) amb l’objectiu d’evitar la desindustrialització.

A més a més les directrius comunitàries apunten a la necessitat de:

  • Anar suprimint progressivament  les reglamentacions i la disparitat de tractaments fiscals dels països membres,
  • Augmentar el finançament de les noves empreses i
  • Fomentar la cooperació entre països en el camp tecnològic.

Per acabar, destacar el fort impacte que la crisi (2007) ha tingut sobre el sector de la construcció, que l’any 2007 donava feina a 14,8 milions de persones i generava un valor afegit brut de vora 560 bilions d’euros. Entre l’any 2008 i 2009 va veure reduïda la seva taxa d’ocupació al 8,8%, amb una davallada de la producció del 14,2%.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 9. El sector secundari. Indústria i construcció.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s