L’Europa de les regions i la Política Regional de la UE

La UE ha deixat clar des de la seva fundació la voluntat i necessitat de disposar d’una estructura de poder superior a la dels estats. Al mateix temps, els diferents territoris que constitueixen els estats europeus han anat expressant la seva intenció de tenir una major participació en la presa de decisions.

Per tal de poder donar resposta a les legítimes aspiracions dels territoris, la UE ha anat desenvolupant una certa regionalització del poder, implementant el principi de subsidiarietat

Va ser l’any 1993, quan arran del Tractat de la Unió Europea, aquest principi va passar a formar part de la dinàmica quotidiana de la legislació europea,  i es va crear el Comitè de les Regions (CDR).

El CDR, és un òrgan consultiu organitzat en sis comissions (cohesió territorial; medi ambient, canvi climàtic i energia; polítiques econòmiques i socials; educació, joventut, cultura i investigació; recursos naturals; ciutadania, governança i assumptes exteriors i institucionals) i format per representants (353) dels 28 països membres de la UE. Aquest organisme permet participar en la legislació comunitària a les regions i les ciutats, i els seus representants poden expressar la seva opinió sobre la legislació que repercuteix directament sobre les seves ciutats i regions.

Per tal de millorar el funcionament i organització territorial, la UE ha implementat el concepte de regió europea, un territori amb dinàmiques demogràfiques i econòmiques comunes i amb uns trets geogràfics determinats. Aquesta delimitació operativa té un caràcter administratiu i estadístic.

Donat que els diferents estats s’organitzen territorialment de formes molt diferents (länders alemanys, departaments francesos, comunitats autònomes espanyoles, regions italianes, províncies belgues …), algunes d’elles autèntiques nacionalitats amb segles d’història, Catalunya, Galícia, Bretanya, el país de Gal·les, Baviéra, Escòcia, la UE va dissenyar (EUROSTAT, oficina europea estadística) el 1988 la Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques  o NUTS.

Jerarquia de les NUTS:

  • NUTS1 (entre 7 i 3 milions d’habitants)són les anomenades regions comunitàries europees   (RCE). Són les més grans i acostumen a correspondre a les principals àrees de planificació econòmica. Actualment representades pels 28 països membres.
  • NUTS2 (entre 800.000 i 3 milions d’habitants): es coneixen com a unitats administratives de base (UAB). És la més utilitzada, ja que permet analitzar el territori i prendre decisions en l’execució de la política regional.
  • NUTS3 (entre 150.000 i 800.000 habitants): es basen en demarcacions territorials ja existents.

 

Font http://es.wikipedia.org/ [en línia] [Consulta 11/04/2015]

Mapa NUTS1 Font http://es.wikipedia.org/ [en línia] [Consulta 11/04/2015]

Font http://es.wikipedia.org/ [en línia] [Consulta 11/04/2015]

Mapa NUTS2 Font http://es.wikipedia.org/ [en línia] [Consulta 11/04/2015]

Font http://es.wikipedia.org/ [en línia] [Consulta 11/04/2015]

Mapa NUTS3 Font http://es.wikipedia.org/ [en línia] [Consulta 11/04/2015]

A Espanya el nivell de NUTS ha quedat de la següent manera:

NUTS1:

  • Zona nord-oest: Galícia, Astúries, Cantàbria.
  • Zona nord-est: País Basc, Navarra, La Rioja, Aragó.
  • Comunitat de Madrid.
  • Centre: Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Extremadura.
  • Est: Catalunya, València, Balears.
  • Sud: Andalusia, Múrcia, Ceuta, Melilla.
  • Canàries.

El nivell de NUTS2 correspon a les comunitats autònomes.

El nivell de NUTS3  correspon a les províncies.

A més a més d’aquesta divisió la UE ha definit dues estructures especials de regions:

  • Regions ultra perifèriques: aquelles que estan molt allunyades d’Europa però pertanyen a estats europeus: França: (Guaiana francesa; Martinica i l’illa de Reunión); illes Canàries (Espanya) i Madeira i Açores de Portugal.
  • Regions transfrontereres o euroregions: aquelles que depenen de diferents estats  de la UE i que fan frontera entre elles.

Font http://cepmctgc.blogspot.com.es/ [en línia] [Consulta 11/04/2015]

Font http://cepmctgc.blogspot.com.es/ [en línia] [Consulta 11/04/2015]

 Política Regional de la UE

Tot i que la UE és una de les zones més riques del món, no totes les regions de cada país tenen la mateixa quantitat de població, d’ingressos, infraestructures i equipaments de benestar. Les desigualtats i per tant les comparacions, encara són més evidents entre països.

Per intentar reduir els desequilibris regionals es va crear la política regional europea, amb l’objectiu d’impulsar el creixement econòmic de les regions i ciutats de la UE i millorar la qualitat de vida a través d’inversions estratègiques. A banda, les ajudes i inversions representen un mecanisme de solidaritat actiu que s’orienta cap a les regions menys desenvolupades. Els fons es destinen a aquelles zones de la UE que tenen una renda inferior al 75% de la mitjana europea.

L’instrument per dur a terme aquesta política regional són els Fonts Estructurals i els Fons de Cohesió. Tots els fons són cofinançats entre la UE i els territoris que els reben, el tant per cent d’aquest cofinançament es decideix en cada convocatòria.

Les diferents ajudes es centren en quatre àmbits preferents:

  • Investigació i innovació: per tal d’aconseguit un desenvolupament sostenible.
  • Tecnologies de la informació i de la comunicació: per augmentar la competitivitat de la UE en l’economia mundial.
  • Competitivitat de les PIME: tenint en compte que el 99% de les empreses de la UE són petites i mitjanes.
  • Transició cap a economies amb baixes emissions de carboni.
Font: Política regional. UE [en línia] [Consulta 11/04/2015]

Font: Política regional. UE [en línia] [Consulta 11/04/2015]

Fons estructurals:

  • FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional): creat el 1975, concedeix ajuuts econòmics per a la construcció d’infraestructures i la realització d’inversions productives que generin ocupació i donin guanys a les empreses.
  • FS (Fons Social Europeu): creat el 1958, es destina al finançament d’activitats de formació que facilitin la inserció laboral dels treballadors aturats i dels sectors socials més desfavorits.
  • FEADER: (Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural): destinat a l’àmbit rural finança l’adaptació dels agricultors a noves formes agrícoles i al desenvolupament de nous sectors econòmics en zones rurals.
  • FEMP (Fons Europeu Marítim i de Pesca): garanteix l’aplicació de la Política Pesquera Comuna.

Fons de Cohesió: creat el 1994 i destinat a estats amb un PIB inferior al 90% de la mitjana comunitària (si un país supera el 3% del PIB de dèficit públic, no rep cap subvenció). Finança projectes d’infraestructures  relacionats amb el medi ambient i els transports. Actualment els països amb renda inferior susceptibles de rebre aquests tipus de fons són: Bulgària, República Txeca, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia i Eslovàquia.

Font: http://europa.eu/[en línia] [Consulta 11/04/2015]

Font: http://europa.eu/[en línia] [Consulta 11/04/2015]

En el període 2007-2013 la política regional va assignar 348.000 milions d’euros (35% del pressupost comunitari) a finançar projectes als diferents territoris de la UE amb dos objectius:

  • Convergència: promocionar el creixement i l’ocupació per tal d’accelerar la convergència de les regions i els estats menys desenvolupats.
  • Competitivitat regional i ocupació. Promocionar la innovació i l’esperit empresarial, la protecció el medi ambient i el desenvolupament dels mercats laborals de les regions  no incloses en l’objectiu anterior.
  • Cooperació territorial europea, reforçant la cooperació transfronterera, interregional i interestatal.

Pel període  2014-2020 s’han assignat 351.800  milions d’euros d’un total de 1.082 bilions. Els objectius proposats són:

  • Finançament d’infraestructures estratègiques de comunicació i transport.
  • Afavorir la transició cap a una economia més respectuosa amb el medi ambient.
  • Ajudar a les PIMES a ser més innovadores i competitives.
  • Crear oportunitats de treball noves i duradores.
  • Reforçar i modernitzar els sistemes educatius.
  • Construir una societat més integradora.
Font: La política de cohesió de la UE després de 2013. [en línia] [Consulta 11/04/2015]

Font: La política de cohesió de la UE després de 2013. [en línia] [Consulta 11/04/2015]

Canvis de la política regional en el període 2014-2020):

Un exemple de les accions a dur a terme el tenim en el FEDER, que pretén fer front als reptes econòmics, ambientals i socials, amb un particular enfocament cap al desenvolupament urbà sostenible. La Comissió Europea espera que més del 50% de la inversió d’aquest fons entre 2014 i 2020 es destini a zones urbanes.

Com a conseqüència de la crisi econòmica (2007) la UE ha reformulat la seva política regional, de manera que el nivell d’ajuda i la contribució nacional (taxa de cofinançament) s’adapta al nivell de desenvolupament econòmic de cada regió:

  • Regions menys desenvolupades (PIB inferior al 75% de la mitjana de la UE). S’emporten el 68,7% dels fons de la política de cohesió, amb un cofinançament d’entre el 80% i el 85% de la inversió.
  • Regions en transició (PIB entre el 75 i el 90% de la mitjana de la UE). Reben un 11,6% dels fons, amb una taxa de cofinançament d’entre el 60% i el 80%.
  • Regions més desenvolupades (PIB superior al 90% de la mitjana de la UE, entre elles Catalunya). Se’ls atorga el 15,8% dels recursos i una taxa de cofinançament del 50%.

Programes especials destinats a resoldre problemes específics que la Comissió Europea considera d’interès general per a tota la Unió:

  • INTERREG: cooperació transfronterera, transnacional i interregional. Es destina fonamentalment a les regions situades a la perifèria de la Unió.
  • LEADER: destinat al desenvolupament sostenible de les zones rurals. Promou la reconversió agrària i el desenvolupament rural.
  • EQUAL: destinat a combatre la discriminació laboral.
  • URBAN: destinat a regenerar els barris urbans en crisi o deprimits.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema. Geopolítica i organismes internacionals.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’Europa de les regions i la Política Regional de la UE

  1. ariadna cristofol peña ha dit:

    Molt útil per aquells que ens presentem a geografia a la selectivitat!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s