Organització territorial de l’Estat Espanyol

L’Estat espanyol comprèn els territoris peninsulars, les illes Balears, les illes Canarias i les possessions al nord d’Àfrica (Ceuta, Melilla, el penyal de Vélez de la Gomera, el penyal d’Alhucemas i les illes Chafarinas). Està unit a la resta d’Europa per la serralada dels Pirineus i separat d’Àfrica (14 kilòmetres) per l’estret de Gibraltar. També formen part del territori l’espai aeri i les aigües territorials.

Espai fronterer:

Les seves fronteres s’estenen al llarg de 2.032 kilòmetres, que el separen de França, Portugal, Andorra, Marroc i Gran Bretanya. Actualment hi ha disputes diplomàtiques amb tres d’aquests estats: Marroc, Gran Bretanya i Portugal.

  • Frontera amb el Regne Unit: Gibraltar va passar a ser territori d’ultramar de la Corona Britànica, en virtut del Tractat d’Utrech (1713) durant la Guerra de Successió espanyola. En diverses ocasions la diplomàcia espanyola ha reclamat aquest territori i el 2002 va tenir lloc un referèndum de sobirania compartida que va ser refusat per la població gibraltarenya.
  • Frontera amb França: trobem l’enclavament de Llívia, un poble que pertany a l’Estat espanyol tot i que està envoltat de territori francès des de 1660 (Tractat de Llívia) en virtut del Tractat dels Pirineus (1659 Felip IV i Lluís XIV de França). La situació està acceptada internacionalment i no és objecte de cap discussió.
  •  Frontera amb Portugal: dos municipis Olivença i Táliga a la ribera del Guadiana, que van ser ocupats per Espanya el 1801 (Tractat de Badajoz). Portugal no reconeix la sobirania espanyola perquè considera que el tractat va quedar derogat pels acords establerts en el Congrés de Viena (1815) signats després de la derrota de Napoleó Bonaparte.
  • Frontera amb Marroc: parlem de Ceuta, Melilla, el penyal de Vélez de la Gomera, el penyal d’Alhucemas i les illes Chafarinas, tots ells territoris conquerits per la Corona de Castella abans de la creació de Regne de Marroc, argument que utilitza la diplomàcia espanyola per no reconèixer la sobirania marroquí sobre aquests territoris.

La posició estratègica d’Espanya entre Àfrica i Europa, especialment després de la creació de l’espai Schengen (1995), confereix aquesta frontera com un punt d’especial vigilància en convertir-se en una frontera exterior de la UE.

Per tal de coordinar i facilitar les polítiques comunitàries de fronteres i seguretat exterior, la UE ha creat l’Agència Frontex (2004) encarregada de formar la policia fronterera i analitzar i valorar les situacions de risc que es poden produir en aquest àmbit. La seva viabilitat ha estat qüestionada freqüentment donada la manca de capacitat de regular el trànsit d’immigrants, especialment en la frontera sud (veure article).

Organització territorial:

La Constitució de 1978 (títol VIII) estableix que l’Estat espanyol està organitzat territorialment en comunitats autònomes, províncies i municipis. A més, algunes comunitats s’organitzen en comarques. Totes aquestes entitats gaudeixen de certs graus d’autonomia per a la gestió dels seus interessos, fruit de la delegació de sobirania que els donen les Corts Generals per mitjà d’estatuts i lleis específiques que n’especifiquen les respectives competències.

1. Comunitats Autònomes:

Espanya es defineix com un estat unitari no centralista, establint la possibilitat que les nacionalitats i les regions disposin del principi d’autonomia. En virtut d’aquest principi l’Estat està format per 17 CC.AA. i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, cadascuna amb certa capacitat d’autogovern, amb autonomia administrativa i legislativa (ordenació del territori i urbanisme, agricultura, ramaderia i pesca en aigües interiors, explotació forestal, medi ambient, patrimoni monumental, turisme, esports, assistència social, sanitat i higiene …). (veure comunitat autònoma històrica)

La Constitució reconeix com a norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma els diferents estatuts d’autonomia (1979 s’aproven el del País Basc i Catalunya i fins al 1983 la resta. Ceuta i Melilla el 1995), i l’Estat els hi dóna empara jurídica, admetent la col·laboració entre CC.AA., però no així la seva federació, amb excepció de Navarra i el País Basc. Tanmateix la Constitució preveu un  fons de compensació territorial, un instrument de la política regional espanyola per a finançar inversions públiques i transferències de capital a comunitats autònomes endarrerides per a combatre els desequilibris regionals i dur a la pràctica el principi de solidaritat interterritorial establert en la Constitució de 1978.

Les competències transferides (delegació de sobirania) de les Corts poden ser:

Plenes: com l’organització de l’autogovern, la sanitat i l’educació.

Compartides amb l’Estat, com l’administració de justícia, la legislació laboral i la gestió de les infraestructures viàries.

En funció de les diferents transferències, cadascuna de  les CC.A.  té reconeguda una certa capacitat d’autogovern amb autonomia administrativa i legislativa en diferents àmbits, tots ells reconeguts per la Constitució (ordenació del territori, urbanisme, agricultura, ramaderia, pesca, aigües territorials, explotació forestal, medi ambient, patrimoni, turisme, esports, assistència social, sanitat i higiene …).

Institucions autonòmiques (poder legislatiu i executiu):

Assemblea o parlament: on s’aproven les lleis i els pressupostos, controla l’acció de govern.

Presidència autonòmica: representa a la Comunitat Autònoma, forma part del govern i el dirigeix. És elegit pel parlament autonòmic i nomenat pel Rei.

Govern: format pel president i els consellers, executa i fa complir les lleis aprovades pel parlament.

Cap comunitat disposa d’una organització judicial pròpia, sinó que comparteix el poder judicial únic de l’Estat espanyol. Tot i així, existeixen certes competències administratives en l’àmbit judicial (règim personal dels funcionaris al servei de l’Adm. de Justícia i els mitjans i els recursos materials i econòmics). A més l’assemblea legislativa de cada comunitat participa en el nomenament d’una tercera part dels membres de la Sala del Civil i del Penal del Tribunal Superior de Justícia respectiu.

2. Poder local:

  •  Les províncies: són agrupacions de municipis amb personalitat jurídica pròpia (el seu origen es remunta a l’organització feta per Javier de Burgos – secretari de foment sota la Regència de Maria Cristina). La seva modificació és competència de l’Estat i ha de ser aprovada per les Corts Generals mitjançant una llei orgànica.  El seu òrgan de govern és la diputació.

Funcions:

Circumscripció electoral de l’Estat (els diputats i els senadors s’elegeixen per cada província).

Divisió territorial de l’administració perifèrica de l’Estat (representada pel subdelegat del govern), on es concreten totes les actuacions d’aquest (recaptació d’impostos, organització del trànsit, educació, sanitat …).

Entitat de l’administració local de més alt rang, que té com a funció la de cooperar amb els municipis a través de les diputacions provincials. Els diputats de les diputacions s’elegeixen entre els regidors electes dels municipis, mentre que el president és elegit pels diputats electes.

  • Els municipis (ens locals): segons l’INE al 2011 hi havia 8.116 municipis. Són les unitats territorials i administratives més elementals i  l’ajuntament és l’òrgan de govern i gestió municipal. El poder local s’elegeix un cop cada quatre anys, votant a diferents partits polítics dels quals sorgeixen els regidors, i aquests al seu torn elegeixen l’alcalde per votació. Les seves competències estan regulades per la Llei de Règim Local (1985), reformada el 2013, segons el principi d’estabilitat pressupostària. La creació o eliminació de municipis és competència de cada Comunitat Autònoma.

Competències: prestació de serveis i dotació d’equipaments (recollida de residus, urbanisme, organització del transport públic, provisió d’escoles o guarderies). Per tal de fer front a les seves obligacions poden recollir tributs propis (IBI, brossa, circulació) i la cessió de part dels impostos recaptats per l’Estat i les CC.AA., en funció de les seves necessitats i la seva població.

  • Altres unitats territorials: la Constitució permet a les CC.AA. diverses formes d’organització territorial interna:
    • Comunitats autònomes insulars: illes Balears i Canarias amb organismes administratius propis (consells insulars i cabildos respectivament). A les illes balears Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera són consells i a Canarias El Hierro, Fuerteventura, Gran Canaria, La Palma, Gomera, Lanzarote, Fuerteventura i La Gomera cabildos.
    • Comarques: Catalunya, Aragó, Galícia i Cantabria, disposen d’aquesta divisió territorial pròpia.
    • Diputacions forals: al País Basc i Navarra cada província, com a territori històric reconegut té una diputació foral, amb àmplies competències (impostos, urbanisme, serveis socials). Per tant hi ha quatre diputacions forals: Álava, Guipúzcoa, Bilbao i Navarra.
    • Mancomunitats: agrupacions de municipis que gestionen serveis comuns (recollida de residus, serveis culturals, depuració d’aigües …). Normalment es tracta d’ajuntaments amb menys de 5.000 habitants que d’una altra manera no podrien fer front a les despeses ordinàries.
    • Àrees metropolitanes: entitats locals integrades per municipis de grans aglomeracions urbanes, amb vinculacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació i coordinació de serveis, obres … Com Madrid, Barcelona, València, Sevilla …

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 14. L'organització territorial d'Espanya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s