Organització política de l’Estat Espanyol.

La democràcia és una forma d’organització política i social que implica el dret de participació de tota la ciutadania en els afers públics. Parlem de participar, intervenir, de manera activa, directa i compromesa en la millora de la societat (política, econòmicament i socialment). Aquest dret és inherent al de la llibertat per expressar l’opinió pròpia sobre qualsevol tema que afecti el bé comú.

Font: Geografia. Batxillerat. Ed. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Ed. Vicens Vives. 2014

Participar en democràcia, implica l’existència d’una voluntat institucional d’informar i escoltar l’opinió dels ciutadans, i per tant de cooperar i col·laborar amb la societat civil des d’una posició de llibertat i tolerància vers les opinions i les actituds dels altres (majories i/o minories).

A les democràcies contemporànies la forma de participació de la ciutadania en els afers públics és a través dels partits polítics, que tenen com a funció la canalització de les diferents orientacions ideològiques de la població, fent-se ressò de les preocupacions econòmiques i socials dels ciutadans i a partir d’aquestes fer propostes de gestió i planificació del territori i de la societat.

Aquesta expressió de la voluntat popular es fa efectiva per mitjà de les eleccions, on cada ciutadà, ha de poder expressar lliurement la seva opinió i la seva ideologia. Aquest dret descansa en el principi de sobirania popular, perquè són els ciutadans els autèntics sobirans del seu destí col·lectiu.

Espanya és un Estat democràtic que es fonamenta en el constitucionalisme (sistema polític regulat per un text constitucional) i el parlamentarisme (sistema polític en el qual el poder legislatiu és confiat al Parlament, davant del qual és responsable el Govern).

L’organització política de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària, sobre la base dels principis de llibertat i igualtat, amb una referència explícita de la participació política de la ciutadania (sufragi universal).

Font: Geografia Batxillerat. Vicens Vives. 2016.

La Constitució del 1978 (llei fonamental de l’Estat). Com  a llei fonamental regula l’acció de govern i garanteix els drets individuals i col·lectius de tots els espanyols. Defineix:

  • Espanya és un estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu sistema de lleis la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític (art.1).
  • La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, aquesta afirmació implica que el poder resideix en els ciutadans i les ciutadanes.
  • Una monarquia parlamentària: on el Rei és el cap d’Estat (regna però no governa) i té la representativitat de  l’Estat a l’interior i a l’exterior i modera el funcionament de les institucions de l’Estat. Les Corts Generals (Parlament) tenen el poder polític, màxima expressió de la sobirania popular.
  • La democràcia espanyola com representativa:  Art. 23 Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.

Sistema electoral i eleccions a Espanya:

Els ciutadans espanyols participen en diferents convocatòries electorals per escollir als seus representants en quatre nivells territorials d’administració pública:

Font: El País 2014 [en línia] [Consulta 18/04/2015]

Eleccions Parlament Europeu (2014) Font: El País 2014 [en línia] [Consulta 18/04/2015]

Parlament Europeu: s’escullen 751 diputats repartits en diferents partits polítics.

Corts Generals: s’escullen els membres del Congrés de Diputats (350 diputats) i el Senat (266 senadors). XI legislatura. 13 /01/2016.

Eleccions Congrés dels Diputats (2015). Font: El País [en línia] [Consulta 28/04/2016]

Eleccions Congrés dels Diputats (2015). Font: El País [en línia] [Consulta 28/04/2016]

Parlaments autonòmics: Catalunya  té 135 diputats a l’actual legislatura (XI legislatura. 26/09/2015).

Ajuntaments: eleccions locals o municipals.

 A banda es fan eleccions sindicals, per escollir representants sindicals a les diferents empreses i àmbits sectorials i als centres educatius (delegats i delegades dels Consells Escolars).

Eleccions Senat (2015). Font: El País [en línia] [Consulta 28/04/2016]

Eleccions Senat (2015). Font: El País [en línia] [Consulta 28/04/2016]

Tanmateix hi ha altres formes de participació:

Referèndum: consulta popular per decidir sobre aspectes socials, polítics, econòmics o d’altres tipus, que tinguin un

Eleccions Parlament de Catalunya (2015). Font: ara.cat [en línia] [Consulta 28/04/2015]

Eleccions Parlament de Catalunya (2015). Font: ara.cat [en línia] [Consulta 28/04/2015]

transcendència important. A Espanya l’últim referèndum es va fer l’any 1986 sobre l’entrada a l’OTAN (Sí: 52,4%; No: 39,83%; Nuls 7,63%, Abstenció: 40,3%)

ILP (Iniciativa Legislativa Popular): és la potestat per la qual una petició de la ciutadania, firmada per un nombre mínim de ciutadans o votants registrats, pot obligar realitzar una votació pública (plebiscit) sobre una proposta d’una llei, esmena constitucional, reforma d’una llei o ordenança, en alguns casos pot obligar a la votació d’una proposta de llei a l’assemblea legislativa, o, en la seva forma més reduïda, simplement obligar al poder legislatiu o executiu a considerar el tema en qüestió incloent-lo en l’ordre del dia. Depèn de com s’articuli es pot considerar una forma de democràcia directa o de democràcia participativa. Font: wikipedia

Organització política:

Les Corts Generals: caràcter bicameral, formades per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Funció legislativa.

  • Congrés de Diputats (Cambra Baixa): reuneix els representants dels ciutadans. Discuteix, aprova, deroga les lleis i aprova els pressupostos generals de l’Estat.

Els seus membres són escollits per sufragi universal cada quatre anys, mitjançant eleccions legislatives. A aquestes eleccions hi poden participar tots els partits polítics, que es disputen els 350 escons de què consta el Congrés.

Cada província espanyola elegeix un mínim de dos diputats (1 Ceuta i 1 Melilla) més els 248 restants es distribueixen proporcionalment a la població que tingui.

La circumscripció electoral és la província.

Segons l’actual llei electoral, després del recompte de vots els escons són adjudicats en funció dels vots obtinguts per cada partit, en una proporció que afavoreix aquells que han rebut major nombre de vots i perjudica els partits poc votats, aquest sistema proporcional és la llei d’Hondt. Hi ha altres models d’assignació d’escons com el sistema majoritari (Estats Units, França).

Font: http://www.laverdad.es/[en línia] [Consulta 18/04/2015]

Font: http://www.laverdad.es/%5Ben línia] [Consulta 18/04/2015]

A banda de l’aplicació de la llei d’Hondt, el model electoral espanyol realitzat dues distorsions més:

  • Tots aquells partits que no hagin obtingut un mínim el 3% de tots els vots emesos queden descartats d’entrada.
  • El valor de l’escó (nombre de vots necessaris per sortir elegit) no val el mateix a totes les províncies, així per exemple si agafem les eleccions del 2008, Barcelona amb un cens electoral de 4.027.998 persones va escollir 31 diputats, el sistema proporcional espanyol (escon segons votants) va donar un diputat per cada 129.255 vots, mentre que Guadalajara amb un cens de 179.538 persones, escollia 3 diputats, cada diputat va ser escollit per 25.648 vots.

Si realment s’apliqués un sistema proporcional, on cada vot valgués el mateix, i s’eliminés la correcció de la llei d’Hondt, els resultats de les eleccions serien bastant diferents (veure article).

  • Senat (Cambra alta): es tracta d’una cambra de representació territorial, la seva funció principal és la de revisar les propostes legislatives que han passat pel Congrés de Diputats. Pot modificar o vetar el contingut de les lleis, però al final és el Congrés el qui les aprova definitivament. També està facultat per autoritzar o denegar la ratificació dels tractats internacionals.

La seva composició no és fixa, varia a l’alça o a la baixa, en canviar el nombre d’habitants de les distintes comunitats autònomes. Actualment (eleccions 2015) està format per 266 senadors, 208 són escollits directament pels ciutadans i 58 designats per les Comunitats Autònomes (cada Comunitat Autònoma designa un senador, i un altre per cada milió d’habitants del territori autònom).

A cada província s’elegeixen quatre senadors, a les províncies insulars (Gran Canaria, Tenerife i Mallorca) els hi toquen tres senadors, i un per cadascuna de les menors (Menorca, Eivissa-Formentera, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma, Ceuta i Melilla escullen dos senadors cadascuna.

  • El poder executiu: el Govern, format pel President (escollit pel Parlament, normalment correspon al líder del partit més votat) i els ministres tenen el poder executiu. Dirigeixen la política de l’Estat, administren els recursos i estableixen la defensa nacional i les relacions exteriors, a banda executen lleis i promulguen decrets. 

L’executiu ha de retre comptes davant el Congrés de Diputats de la seva acció de govern, i se li pot demanar explicacions a través d’interpel·lacions i preguntes. En cas extrem es pot plantejar una moció de censura (procediment que ha de tenir la majoria absoluta dels diputats i que ha d’incloure una candidatura a la presidència), es diferencia de la moció de confiança en el fet que aquesta és presentada pel president del govern, que té la potestat de dissoldre les corts i de convocar eleccions.

  • Poder judicial: el màxim òrgan n’és el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), sota el qual resten tots els jutjats i tribunals del país. Està format per un president (nomenat pel Rei a proposta del CGPJ) i 20 jutges (designats per les Corts). Subordina en l’exercici de les seves funcions; les sales del Govern del Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i els Tribunals Superiors de Justícia, així com els presidents dels tribunals i les audiències, els jutges degans, les juntes de jutges i als mateixos jutges.

La seva funció principal és garantir la independència dels jutges en l’exercici de les seves funcions.

  • Tribunal Constitucional: integrat per dotze membres nomenats pel Rei a proposta de les Corts Generals (quatre el Congrés i quatre el Senat), dos el Govern i dos el CGPJ. La principal funció és la vigilància de la constitucionalitat de les lleis, els decrets i qualsevol norma emesa en el territori de l’Estat.

 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 14. L'organització territorial d'Espanya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s