Espanya a escala mundial. Balanç de l’adhesió a la UE.

Espanya és un dels 28 països integrants de la UE, forma part de la civilització occidental i de la cultura mediterrània. Per tal de poder ubicar la seva situació en el context internacional cal tenir presents certes variables:

Font:http://www.librosvivos.net/[en línia] [Consulta 11/04/2015]

Font:http://www.librosvivos.net/[en línia] [Consulta 11/04/2015]

  • Extensió: ocupa la posició cinquanta-u en el rànquing de superfície amb 505.940 km² (segon lloc UE).
  • Població: 46.549.045 milions d’habitants, amb una densitat de 91 habitants per km² (2017) (cinquè lloc UE).
  • Riquesa: és l’economia número 11 per volum de PIB. El 2017  aquest va ser d’1.163.662  milions de €, amb un 3,1% de creixement respecte al 2016.
    • Deute públic (2017) 1,4 bilions d’euros (98% del PIB).
    • Deute per capita: 24.615 € per habitant (2017).
    • Variació anual de l’IPC:  març del 2017 va ser del 2,3%, mentre que al març del 2015 era del -0,8%.
    • PIB per capita: el 2017 va ser de 24.998 €.
    • Taxa d’atur el 2017 16,4% (37,4% pels menors de 25 anys).
    • Despesa en educació:  4,1% del PIB el 2015 (ocupa la posició 23 dins de la UE)
    • Dades demogràfiques (2018): esperança de vida 83 anys (80 homes i 85 dones). Mortalitat 9,06‰ (2015). Natalitat 9,02‰ (2015). Índex de fecunditat 1,33 (2015).
    • IDH: 0,884 (2016), posició 27 a taula de 178 països.
    • El castellà el parlen 470 milions de persones a tot el món (és la segona llengua més parlada als Estats Units). És llengua oficial de l’ONU i cooficial a la UE.

 Participació en organismes internacionals:

  • ONU: data d’ingrés 1955.
  • FMI (Fons Monetari Internacional) i Banc Mundial: data d’ingrés 1958. Aquestes adhesions van significar el senyal definitiva d’obertura política, enfront del tradicional aïllament internacional que havia patit el país des del final de la Guerra Civil. El 1959 es va dissenyar l’anomenat Plan Nacional de Estabilización, en el que va participar l’FMI i que donaria per acabada l’etapa d’autarquia i d’intervencionisme de l’Estat en l’economia. S’inicia un procés de reformes econòmiques i d’integració en l’economia internacional que acabaria amb la integració a la CEE el 1986.
  • OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic): data d’ingrés 1961.
  • GATT (General Agreement on Tariffs and Trade -Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç-1948) després OMC (Organització Mundial del Comerç-): Espanya hi va ingressar el 1963.
  • Organització per a la Seguretat i la Cooperació Europea (OSCE): data d’ingrés 1973.
  • UE: data d’ingrés 1986
  • OTAN: Espanya va ingressar a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord a partir d’un referèndum realitzat el 1986.
  • Unió Europea Occidental (UEO): data d’ingrés 1990.

 Balanç de l’adhesió a la UE:

Sens dubte, bona part del desenvolupament econòmic i social de què gaudeix Espanya actualment és resultat de la seva adhesió a la UE. Més de tres dècades després de l’entrada a la CEE. Espanya ha assolit la seva plena integració en tots els àmbits i aspectes del marc europeu.

El canvi experimentat durant aquests anys, ha estat espectacular, gràcies a les ajudes econòmiques comunitàries, que han permès incrementar el nivell de benestar dels espanyols, especialment a aquelles Comunitats Autònomes més endarrerides en el moment de la integració.

Des del 1987, Espanya va rebre cada any del fons europeu l’equivalent al 0,8% del seu PIB. El 1986 la renda per capita representava el 72% respecte a la mitjana europea, actualment es situa en 94%. Les ajudes de la UE van permetre crear prop de 300.000 llocs de treball anuals a Espanya.

La UE ha invertit a Espanya des de 1986 fins avui 150.000 milions d’euros (FEDER, FSE i Fons de Cohesió). Espanya és el cinquè país per pes econòmic i població dins de la UE.

Font: http:http://www.realinstitutoelcano.org/[en línia] [Consulta 18/04/2015]

Font: http://www.realinstitutoelcano.org/[en línia] [Consulta 18/04/2015]

Les dades són contundents, el mercat espanyol està totalment integrat en la dinàmica econòmica europea:

  • El 90% de la inversió que Espanya rep de l’exterior procedeix de la UE
  • El 62% de les exportacions espanyoles es destinen a països comunitaris.
  • El 60% de les nostres importacions procedeixen de la UE

 La creació de més benestar i riquesa ha permès una major estabilitat política i social, i ha augmentat la capacitat de consum de la població espanyola, al mateix temps aquest augment de la demanda interna ha afavorit la instal·lació d’empreses i serveis europeus en el territori.

Les inversions comunitàries a Espanya, han permès el finançament d’una gran varietat de projectes, ja sigui com a ajudes directes i subvencions sectorials o com a contribucions al desenvolupament de les regions menys afavorides, parlem del FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).

Si parlem dels àmbits social i cultural, els anomenats fons socials (Fons  Social Europeu FSE), han millorat l’ocupabilitat, la formació i la qualificació dels treballadors espanyols, per no parlar de les oportunitats derivades de programes com Lingua o Erasmus (programes educatius d’intercanvi d’estudiants) dels que s’han beneficiat prop de 180.000 estudiants a tot el país.

En l’àmbit sanitari, cal destacar la Targeta Sanitària Europea, que dóna dret a tots els ciutadans europeus  a tenir garantit tractament mèdic i quirúrgic en els seus desplaçaments pels països de la UE en cas de necessitat.

En l’àmbit cultural s’han cofinançat projectes com: la restauració del Patio de los Leones (Alhambra), el Real Monasterio de Guadalupe (Badajoz), o la reconstrucció del Teatre del Liceu de Barcelona després de l’incendi que va patir el 1994.

Altres iniciatives comunitàries a tenir en compte, de les que s’ha beneficiat Espanya són:

  • INTERREG: programa de cooperació transfronterera, transnacional i interregional, per tal de generar condicions de cooperació i desenvolupament equilibrat dels territoris europeus, fonamentalment a les regions perifèriques de la Unió.
  • LEADER: treballa estratègies de desenvolupament sostenible a les zones rurals i fomenta la reconversió agrària i el desenvolupament rural.
  • EQUAL: programa destinat a combatre la discriminació en el mercat laboral.
  • URBAN: destinat a la regeneració de barris urbans en crisi o en situació greu de deteriorament.

Euroescepticisme o europeisme a Espanya?

Espanya ha estat i de fet continua sent un país on una part important de la població es considera satisfeta de formar part de la UE (65% de la població segueix pensant que ha estat positiva la incorporació –Metroscopia).

Les dades de Metroscopia (2015) mostren com s’està produint un canvi de percepció respecte a anys anteriors, passant d’un 80% que considerava que la integració havia estat beneficiosa l’any 2005 a un 70% l’any 2015.

Les dades recents contrasten amb les de fa alguns anys, que situaven Espanya com un dels països més europeistes, amb una clara tendència a la desafecció.

Font: El País 22/09/2014 [en línia] [Consulta 18/04/2015]

Font: El País 22/09/2014 [en línia] [Consulta 18/04/2015]

Segons les enquestes de l’Eurobaròmetre (2014), el suport de la població europea a les diferents polítiques comunitàries varia en funció dels països i de les fluctuacions econòmiques al llarg del temps. En general, el suport és més baix als països que fa menys temps que s’han adherit a la UE (Àustria, Finlàndia, o el Regne Unit que és especialment euroescèptic) i més alt als països amb més antiguitat a la Unió com Països Baixos, Luxemburg, Irlanda que han prosperat notablement des de la seva adhesió. Espanya es troba entre els països amb més satisfacció de pertànyer a la UE, 62% dels enquestats. Tot i així es critiquen: l’excessiva burocràcia, l’allunyament respecte als problemes quotidians de la població i la manca de transparència i democràcia en l’elecció del Consell i la Comissió Europea.

Font: http:http://www.realinstitutoelcano.org/[en línia] [Consulta 18/04/2015]

Enllaços recomanats:

Ingrés d’Espanya a l’OTAN

http://www.antena3.com/especiales/noticias/en-un-mes-de/marzo/espanoles-votan-permanencia-otan_2012021700075.html

Espanya i la UE

30 años de España en la Unión Europea (Metroscopia. 12/06/2015)

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 14. L'organització territorial d'Espanya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s