Polítiques d’ordenació territorial a Catalunya

L’actual estructura territorial a Catalunya és el resultat d’un procés de concentració de la població i de les seves activitats que va tenir lloc a partir del s. XVIII i que s’estén fins a 1970.

A partir d’aquest moment s’inicià una tendència a la descentralització (impulsada per l’evolució del mercat d’habitatge, l’augment de la motorització i per la millora de les infraestructures) de la població sobre el territori, que es pot considerar de dispersió, de manera que moltes ciutats grans i mitjanes (en tenim un bon exemple a Barcelona) han perdut població a favor de localitats més petites i de població més dispersa del seu entorn. 

Conseqüències del procés:

  • Increment de l’ocupació del sòl.
  • Augment del cost dels serveis.
  • Augment del consum energètic.
  • Fragmentació d’espais naturals i empobriment dels valors paisatgístics.
  • Creixent especialització funcional: usos residencials, comercials, productius i d’oci, molt separats en el conjunt del territori, que han provocat:
    • Un increment de les necessitats de desplaçament de la població.
    • La sobrecàrrega de les xarxes de transport.
    • L’empobriment de la vida urbana.
    • La banalització del paisatge.
  • Risc d’especialització social (segregació): conseqüència de les enormes dificultats d’accés a un habitatge digne, com a resultat d’una manca de polítiques oficials d’habitatge protegit  i d’un mercat immobiliari on predomina la propietat davant del lloguer. Tot plegat, agreujat per la bombolla immobiliària (especulació i increment dels preus).

Aquest diagnòstic ens situa davant  un escenari de futur que cal modificar si volem evitar una realitat insostenible des del punt de vista ambiental, ineficient des del punt de vista funcional i insolidària des del punt de vista social.

Font: Geografia. Batxillerat. Ed. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Ed. Vicens Vives

Per tal d’evitar-ho, el 1995 s’aprovà el Pla Territorial General de Catalunyaque marca les pautes generals d’ordenació del territori. Derivades d’aquest pla general es dibuixen set regions amb set plans territorials parcials, un per cadascuna, circumscrits a tres àmbits temàtics:

  • Sistema d’espais oberts: reserva de sòl per a activitats agrícoles, ramaderes i forestals, i connectors biològics i espais protegits d’interès natural.
  • Sistema d’assentaments: delimitació de la xarxa urbana, el sòl per a usos residencials, industrials i terciaris, i la rehabilitació i remodelació urbanes.
  • Sistema d’infraestructures:  traçat i prestacions de mobilitat (xarxa viària i ferroviària, ports, aeroports i espais logístics).

Aquest esforç d’ordenació territorial ha anat acompanyat d’una actuació urbanística, bàsicament de responsabilitat municipal a través dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

A banda del POUM, existeixen els Plans Directors Urbanístics (PDU), que tenen l’objectiu d’orientar i ordenar el desenvolupament d’un conjunt de municipis agrupats al voltant d’un municipi central, de dimensions mitjanes (Igualada, Figueres), o bé en zones de pressió urbanística, turística i de segona residència (Tarragona, Vendrell, Vall d’Aran, la Cerdanya i en general el sistema costaner català).

Per acabar, cal fer referència al planejament sectorialque ordena sectors específics en el conjunt de Catalunya, com per exemple l’habitatge, les polítiques urbanes del sòl, les infraestructures de transport i mobilitat, l’arquitectura del paisatge, i les polítiques de rehabilitació urbana.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 15. Catalunya en el context espanyol, europeu i mundial.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s