Organització política i territorial de Catalunya.

Font: Geografia. Batxillerat. Ed. Vicens Vives

Font: Geografia. Batxillerat. Ed. Vicens Vives

Catalunya amb 36.0111 km², té  uns límits establerts al s. XIII als Pirineus i als estanys de Leucata al nord; al riu Sénia al sud i al riu Cinca  l’oest. El seu territori es divideix entre França i Espanya: Catalunya Nord (4.116 km²) pertany a França des del Tractat dels Pirineus (1659), forma part del departament dels Pirineus Orientals, capital Perpinyà, dins de la regió del Llenguadoc-Rosselló, capital Montpeller. Catalunya, per la seva part forma part d’Espanya, amb capital a Barcelona.

Si ens fixem en el concepte cultural, la cultura catalana (Països Catalans) s’estén per: la Franja de Ponent, part del País Valencià, illes Balears, Catalunya Nord  i la ciutat d’Alguer (Sardenya).

El model d’organització política català actual cal resseguir-lo en tres moments:

Estatut de 1932: durant la Segona República Espanyola (1931-39) la Constitució de 1931 va reconèixer un govern autonòmic per Catalunya, la Generalitat, que va aprovar l’Estatut de 1932. L’Estatut definia Catalunya com una regió autònoma dins de l’Estat espanyol, considerava el castellà i el català idiomes oficials i concedia plenes competències en dret civil català i règim administratiu.

Estatut de 1979: amb la transició política i gràcies a les pressions de l’Assemblea de Parlamentaris Catalans (1977) fou aprovat un estatut, que reconeixia Catalunya com una nacionalitat i a la Generalitat com una institució política d’autogovern. El català, juntament amb el castellà, adquiria caràcter d’idioma oficial. L’Estatut dotava a la Generalitat d’àmplies competències.

Reforma estatutària del 2003. El nou estatut va ser aprovat el 2006, però el Partit Popular va fer un recurs d’inconstitucionalitat que finalment va ser aprovat pel Tribunal Constitucional (28/06/2010), malgrat la sentència del constitucional l’Estatut del 2006, amb retallades, segueix vigent en espera de la resolució dels recursos presentats per la Generalitat. Tot i així l’Estatut va patir dues retallades importants en la seva tramitació a Corts (2006) sota el govern de Rodríguez Zapatero:

L’any 2010 el Tribunal Constitucional va retallar 14 articles i 27 van ser reinterpretats, en el que s’ha definit des de Catalunya com un atac a la sobirania del poble català.

Institucions de l’autogovern de Catalunya:

  • Parlament: té la funció legislativa, aprova els pressupostos i controla i impulsa l’activitat política i de govern.
  • President de la Generalitat: elegit pel Parlament i nomenat pel Rei, exerceix funcions representatives i governatives. És la representació més alta de la Generalitat i l’ordinària de l’Estat a Catalunya. Manté relacions amb altres institucions estatals i amb la resta de les comunitats autònomes. Convoca les eleccions al Parlament de Catalunya. És el responsable del
  • Consell Executiuestableix les directrius generals de l’acció de govern i coordina el programa legislatiu. El nombre de departaments o conselleries varia en funció de les necessitats de cada legislatura.
  • Consell Consultiu: substituït pel Consell de Garanties Estatutàries el 2009 (Estatut del 2006). Es pronuncia sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de la normativa amb rang de llei de la Generalitat de Catalunya.
  • Sindicatura de comptesòrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
  • Sindicatura de greugesté la funció d’atendre les queixes de totes les persones que es troben desemparades davant l’actuació o la manca d’actuació de les administracions. Vetlla pel bon funcionament de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya, com ara els ajuntaments, les diputacions o els consells comarcals.

Competències de la Generalitat (Estatut del 2006): la Constitució espanyola estableix els principis sobre els quals s’atribueixen a les comunitats autònomes una sèrie de competències, és a dir poders d’actuació normativa i executiva, que permetin el seu autogovern.

  •  Competències exclusives: la Generalitat disposa de tota la capacitat de decisió.
    • Organització institucions d’autogovern.
    • Desenvolupament del Dret català.
    • Cultura.
    • Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic.
    • Arxius, biblioteques i museus…
    • Administració local.
    • Urbanisme, ordenació del territori, obres públiques, carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports.
    • Turisme.
    • Explotació dels recursos hidràulics.
    • Cambres de comerç, indústria i navegació i de la propietat.
    • Benestar socials.
    • Joventut.
    • Esports i lleure.
  • Competències compartides (concurrents): la Generalitat i l’Estat disposen de les mateixes funcions (ensenyament, sanitat, energia i mines, medi ambient, espais naturals …)
  • Competències executives (notaria, registres públics, propietat intel·lectual i industrial, protecció de dades, sistema penitenciari …).

Per dur a terme totes aquestes competències, la Generalitat disposa de taxes i impostos propis, pot emetre deute públic i accedir a crèdits, però fonamentalment el seu pressupost procedeix de les transferències que li cedeix l’Estat en funció dels serveis i de les competències que li han estat traspassades.

Organització territorial a Catalunya:

La Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveuen l’organització territorial en 4 províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), més la capacitat de Catalunya de dissenyar el seu territori en:

  • Comarquesens locals de caràcter territorial formades per l’agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer polítiques en determinats àmbits. La Llei d’organització comarcal de Catalunya de 1987, modificada el 2003, estableix que cada comarca ha de tenir:
    • Consell Comarcal: format per consellers i conselleres elegits entre els regidors i regidores dels diversos municipis de la comarca.
    • Presidència.
    • Competències: ordenació del territori, sanitat, serveis socials, cultura, esports, ensenyament, medi ambient …
  • Municipisactualment hi ha 946 municipis, amb una clara tendència a la segregació i no pas a la integració. Per sota d’aquests ens locals hi ha les entitats municipals descentralitzades, que tot i ser part d’un municipi i dependre’n, constitueixen nuclis separats, regits per una junta de veïns i amb certa autonomia.
  • Vegueries: l’article 90 de l’Estatut del 2006 defineix la vegueria com “(…) l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis.” 
Font: http://governacio.gencat.cat/[en línia] [Consulta 18/04/2015]

Font: http://governacio.gencat.cat/%5Ben línia] [Consulta 18/04/2015]

El Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de juliol de 2010 la Llei de vegueries, aquesta llei suposa la substitució de les diputacions provincials pels consells de vegueria, així com la creació d’una organització territorial pròpia en set vegueries. Amb aquesta llei es reconeix i es potencien totes i cadascuna de les realitats existents territorialment a Catalunya, s’apropa el govern i els serveis a la ciutadania, i es fan coincidir els ens supramunicipals amb la descentralització territorial de la Generalitat. La seva administració recau en el Consell de la Vegueria (elegit entre els alcaldes i els regidors).

Funcions: 

  • Assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis (especialment a aquells que tenen menys capacitat econòmica i de gestió).
  • Planificar i executar infraestructures generals, obres  i equipaments.
  • Funcions de recaptació i tributs.
  • Funcions de control en matèria de seguretat alimentària, intervenció ambiental i protecció de la legalitat urbanística.
  • Totes aquelles delegades per la Generalitat o l’Estat.

 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 15. Catalunya en el context espanyol, europeu i mundial.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s