Ciutat jardí

Teixit urbà de baixa densitat constituït per habitatges unifamiliars, sovint amb pati i jardí particular, i que se sol localitzar a la perifèria de les ciutats (viles, xalets o adossats)  i amb la suficient qualitat ambiental (zones verdes).

El seu origen (Ebenezer Howard) el trobem a la tradició anglosaxona, amb carrers d’entramat irregular i habitatges unifamiliars amb pati i jardí. Inicialment es va plantejar com una ciutat autosuficient amb agrupacions d’un màxim de 30.000 habitants. A Gran Bretanya s’han convertit en urbanitzacions de segones residències, i als Estats Units (suburbia) en ciutats dormitori. Actualment les associem amb ciutats de baixa densitat.

 

.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Vocabulari la ciutat i els sistemes urbans. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s