Estiatge

Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada, degut principalment a la sequera. El terme deriva del mot estiu pel fet que a la regió del Mediterrani l’estiu és l’època de menor cabal dels rius a causa de la relativa escassetat de precipitacions en aquesta estació.

L’estiatge d’un riu no depèn solament de les precipitacions, sinó també és degut a la insolació. Principalment es causat per sequera, esclafament global o falta de pluges.

Pot ésser degut a diverses causes: en els rius de plana es produeix durant l’època d’eixut, en la qual la pluviositat és molt baixa i l’evaporació és intensa. Hi contribueix també la disminució de l’aportació aqüífera dels mantells subterranis deguda a la intensitat i la durada de l’eixut, el qual és molt important en els rius mediterranis i en els de les zones tropicals. En els rius de muntanya, de règim nival, l’estiatge es produeix durant l’estació freda, a causa de la retenció hivernal de les aigües a la capçalera. Durant l’estiatge les aigües corren pel canal d’estiatge, el qual divaga per l’interior del llit aparent o ordinari del riu. Als Països Catalans, l’estiatge constitueix un dels elements característics del règim fluvial pel seu caràcter accentuat. Hom n’ha enregistrats de totals a rius força importants: el Cardener a Manresa, el Guadalop i el riu de la Sénia, a l’estiu; el Segre a la Seu d’Urgell, el Flamisell i l’Éssera a Vilanova, glaçats, a l’hivern. Estiatges no superiors a 0,1 (prenent per unitat el mòdul mitjà): la Muga, el Segre a Ponts, i fins i tot l’Ebre a Tortosa (0,055); entre 0,1 i 0,2, el Fluvià a Crespià, el Segre a Lleida i el Túria a l’estació d’Aigües Potables. Els normals, és a dir, els períodes d’aigües més baixes, se situen entre 0,2 i 0,8 i, més correntment, entre 0,4 i 0,7. Els rius dels vessants directament mediterranis, al nord i al sud de l’Ebre, el tenen a l’agost, abans de les pluges equinoccials. Els rius de la conca de l’Ebre en solen presentar pel gener (els pirinencs) o pel setembre (els de la plana). Font: http://www.enciclopedia.cat/

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Vocabulari Medi i Societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s