Riscos ambientals i antròpics a Catalunya i Espanya.

Catalunya:

Riscos més freqüents: relacionats amb la meteorologia i les condicions geològiques.

  • Condicions meteorològiques: 
    • Mapa risc inundació Catalunya. 2014 Font: http://interior.gencat.cat/ [Consulta: 06/07/2016]

      Mapa risc inundació Catalunya. 2014
      Font: http://interior.gencat.cat/
      [Consulta: 06/07/2016]

      Aiguats: típics al clima mediterrani, consisteixen en pluges fortes que poden provocar torrentades i inundacions (desbordament de rius, torrents, i rieres). Problemes associats a les zones habitades com inundacions de carrers, habitatges, talls de carreteres, dificultats de circulació, aturada de subministraments (electricitat, aigua, telèfon …).
    • Nevades: precipitacions en forma de cristalls de gel. Les nevades extraordinàries o en llocs poc habituals poden provocar problemes i riscos per la població (tall de carreteres, augment dels
      Mapa risc nevades Catalunya. 2015. Font: http://interior.gencat.cat/ [Consulta: 06/07/2016]

      Mapa risc nevades Catalunya. 2015.
      Font: http://interior.gencat.cat/
      [Consulta: 06/07/2016]

      accidents de trànsit, aïllament de la població, manca de serveis bàsics …
    • Pedregades: precipitacions en forma de gel (si tenen entre 2 i 5 mm s’anomenen calamarsa), i si són més grans pedra. Provoquen danys i pèrdues econòmiques als conreus .
    • Temporals de vent: bufades intenses de vent d’una durada considerable. Poden provocar estralls importants (arrencada d’arbres, torres elèctriques, despreniment de teules …
  • Condicions geològiques: 
    • Esllavissaments: desplaçaments del terreny d’un vessant cap a l’exterior per efecte de la gravetat. Associats a pluges, terratrèmols … Poden destruir obres públiques, tallar carreteres, soterrar cases, persones. A Catalunya les zones amb més risc són: Pirineu i serralades del sistema Mediterrani.
    • Allaus: despreniment de masses de neu. Si el mantell de neu és molt inestable es provoca una allau que pot destruir masses forestals, vies de comunicació. A Catalunya són freqüents al Pirineu Occidental.
    • Terratrèmols o sismes: sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra. Si la seva intensitat és molt forta poden provocar efectes devastadors. A Catalunya es situen per sota de la magnitud 3.9 en l’escala de Richter (veure terratrèmols).
Font: http://unpobrebomber.blogspot.com.es/ [Consulta: 06/07/2016]

Font: http://unpobrebomber.blogspot.com.es/ [Consulta: 06/07/2016]

Riscos antròpics Catalunya: de tots els riscos ambientals, els incendis forestals són els més freqüents. Se’ns dubte la seva intensitat i incidència depèn de determinades condicions geogràfiques  i climàtiques (elevades temperatures, sequera estival, vent, orografia), que faciliten una ràpida propagació del foc. Però cada cop més es considera l’acció humana (risc antròpic)  com a principal responsable, ja sigui per deixadesa o per què han estat provocats. Podríem considerar també els incendis com a risc ambiental, tant en relació amb el risc que suposa l’augment de densitat i extensió de les masses forestals com per l’acció dels llamps que provoquen incendis en alguns casos.

Com ja hem dit, els principals agents causants dels incendis tenen relació amb les accions humanes i es podrien classificar en accions involuntàries i en accions provocades. Dins de les accions involuntàries i negligències es pot esmentar la crema de pastures o rostolls, les cigarretes, les fogueres al bosc, les deixalles, els accidents, les línies elèctriques, etc. Les accions intencionades es deuen a diverses causes, com ara desequilibris psíquics, bretolades i interessos econòmics.

Un altra dels riscos antròpics de Catalunya és el derivat de la perillositat de determinades instal·lacions industrials, com per exemple el complex petroquímic de Tarragona. 

Tanmateix, el transport de mercaderies perilloses (toxicitat i risc d’explosió) n’és un altra de significatiu.

Prevenció de riscos Catalunya: parlem de plans especials que es basen en l’anàlisi dels riscos específics, la zonificació del territori segons la seva vulnerabilitat, la planificació de les accions per tal de minimitzar-ne els efectes, de la disposició dels mitjans humans i materials per fer-hi front i de la informació a la població:

  • INUNCAT: Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya. Objectiu: fer front a les emergències per inundació (avisos, organització i procediments d’actuació).
  • NEUCAT: Pla especial d’emergències per nevades a Catalunya. Objectiu: informar de les nevades amb la suficient antelació per a fer-hi front (estructura organitzativa i mitjans, procediments d’actuació, coordinació de mitjans …)
  • SISMICAT: Pla especial d’emergències sísmiques de Catalunya. Objectiu: donar resposta ràpida i eficaç per minimitzar els danys potencials a persones, béns i al medi ambient i restablir els serveis bàsics en el mínim temps possible.
  • INFOCAT: Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya. Objectiu: fer front a les emergències i establir avisos, organització i procediments d’actuació.
  • PLASEQTA: Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona. Objectiu: prevenir i mitigar les conseqüències d’accidents (coordinació d’autoritats, organismes i serveis cridats a intervenir, recursos humans i material necessaris per aplicar mesures de protecció).
  • TRANSCAT: Pla especial d’emergències per accidents en els transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya.
  • PENTA: Pla d’emergència nuclear de Tarragona. Aquest pla és aprovat per l’Estat (administració responsable de la regulació de la indústria nuclear).
Mapa de l'aridesa a Espanya. Font: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. http://www.magrama.gob.es/ [Consulta: 06/07/2016]

Mapa de l’aridesa a Espanya.
Font: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. http://www.magrama.gob.es/
[Consulta: 06/07/2016]

Espanya: la seva posició geogràfica fa que els principals riscos estiguin relacionats amb el clima mediterrani, és a dir, de tipus atmosfèric i hidrològic, com ara els aiguats i les inundacions, les calamarses, els temporals de vent, els temporals marítims i les sequeres. El fenomen més recurrent són les inundacions i la sequera. Tot plegat i sumat a les accions humanes (incendis), l’erosió del sòl, derivada de les inundacions i les sequeres, la freqüentació dels espais naturals, la construcció d’infraestructures que augmenten la pressió humana en el territori, provoquen un risc natural d’alta incidència que és la desertització, Tots ells directament relacionats amb la irregularitat del clima mediterrani (absència de precipitacions a l’estiu i fortes precipitacions a la tardor que poden produir desbordament de rius i rieres que afecten la població i els seus béns)

Les causes d’aquest procés són diverses: pèrdua de sòl per les riuades, desforestació, manca de pluges. Tanmateix la situació es veu agreujada per l’escalfament global a causa de l’efecte hivernacle.

Com podeu observar al mapa, el risc de desertització afecta fonamentalment al sud-est peninsular i és especialment greu a les zones properes a la costa mediterrània. Les illes Canarias en són una zona molt afectada.

Tant les inundacions com la sequera i el risc de desertització estan directament relacionats amb la irregularitat del clima mediterrani. Aquest presenta una absència de precipitacions a l’estiu i fortes precipitacions a la tardor que poden produir desbordament de rius i rieres que afecten la població i els seus béns. La desertització seria el resultat de l’erosió del sòl derivada de fenòmens com les inundacions i les sequeres, sumats a les conseqüències dels incendis forestals i els efectes de la pressió humana en el territori.

En el clima mediterrani el risc hidrològic es presenta als mesos d’agost a novembre, i és important a bona part del territori, però fonamentalment al litoral mediterrani i al Pirineu.

Mapa incendis Espanya 2013. Font: http://www.elconfidencial.com/ [Consulta: 06/07/2016]

Mapa incendis Espanya 2013.
Font: http://www.elconfidencial.com/
[Consulta: 06/07/2016]

El risc d’incendis el trobem associat a les condicions climàtiques. Els hiverns solen tenir nivell baix de risc, mentre que l’estiu el risc és sempre molt alt (recordem que donada la forta ocupació del territori, aquest risc és considerat antròpic).

La posició geogràfica de la P.I. fa que determinades zones del territori tinguin un elevat risc sísmic i de patir terratrèmols. A la zona de Gibraltar (contacte de dos plaques tectòniques, l’africana i l’eurasiàtica) els sismes són bastant freqüents, tot i que solen ser de baixa o mitjana intensitat a tot el sud-est peninsular. També se’n registren al Pirineu i Prepirineu.

Per últim, les activitats humanes són les que més risc generen, (transport de mercaderies perilloses, mineria, indústria, manipulació de materials radioactius, l’edificació de construccions en zones inundables, la construcció d’infraestructures, i per suposat els incendis forestals i la desforestació). La incidència d’aquestes activitats és important en el moment en que es produeix un accident, però sens dubte, són les conseqüències posteriors de contaminació sobre el medi i sobre la salut de les persones durant llargs períodes de temps les més significatives.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 5 Paisatges naturals i culturals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s