Recursos energètics. Estudi de cas Espanya i Catalunya.

[Actualitzat a 30/08/2018]

Els recursos naturals són aquells béns que la humanitat pot obtenir de la natura per satisfer les seves necessitats (biològiques – aliments, aigua…; socials -energia, matèries primeres …).

La seva classificació descansa sobre criteris de:

  • Disponibilitat en el temps
  • Taxa de regeneració (aquí podríem parlar de capacitat de càrrega)
  • Ritme de consum

Segon això diferenciem entre recursos renovables i no renovables:

Font: Geografia. Ed. Barcanova. 2008.

Font: Geografia. Ed. Barcanova. 2008.

Renovables: aquells que tenen una renovació natural igual o superior a la taxa d’explotació.

  • Perennes: sol, vent, energia hidràulica.
  • Crítics: poden ser finits si no se’n fa un ús responsable o controlat i se supera la seva capacitat de càrrega o de regeneració.

No renovables: es regeneren a una velocitat molt lenta, de manera que a escala pràctica els considerem finits,

  • Combustibles fòssils: carbó, petroli, gas natural.
  • Combustibles nuclears (urani)
  • Minerals no energètics [aquells minerals que no són aptes per produir energia, en contraposició a aquells que sí que ho són] (metàl·lics – ferro, alumini, coure…- no metàl·lics -grava, sorra, fosfats, potassi-). (Vegeu definicions: minerals metàl·lics, minerals no metàl·lics, roques industrials).

Tanmateix cal diferenciar aquells que són reciclables  o recuperables, com les roques i alguns metalls, d’aquells que es consumeixen de manera definitiva com els combustibles fòssils.

És indubtable que en els darrers 200 anys s’ha produït un canvi gegantí en les nostres formes de vida. Aquest canvi ha estat vinculat a la disponibilitat de recursos energètics i és el factor més important pel desenvolupament tecnològic dels pobles.
Els recursos energètics són fonamentals per cobrir les necessitats humanes (escalfar-nos, treballar, moure’ns, il·luminar-nos …).

Tots coneixem la classificació de les fonts d’energia en no renovables (petroli, carbó, gas natural), procedents dels combustibles fòssils i l’urani i les renovables (aigua, sol, vent, biomassa). Utilitzant aquestes fonts d’energia obtenim energia, i per tant en funció que n’utilitzem unes o altres obtindrem energies renovables o no renovables.

Consum energia primària món 2015. Font: https://elpais.com [en línia] [Consulta: 29/08/2018]

Cada cop resulta més evident que el model energètic basat en combustibles fòssils, que ha permès els dos darrers segles el desenvolupament industrial no dóna per a més. Ni és generalitzable a tot el planeta, ni és sostenible. Aquesta afirmació descansa en dues constatacions evidents: primera els tradicionals recursos naturals (petroli i gas natural) s’estan acabant i segona les emissions de CO2 a l’atmosfera són insostenibles.

Actualment, la dependència mundial dels combustibles fòssils és molt elevada: representa un 59,3% de l’energia primària. Es calcula que el ritme actual de consum d’aquests combustibles provocaria un exhauriment de les reserves provades del petroli en 40 anys, del gas natural en 65, i del carbó en 200-230 anys (vegeu quadre).

Oferta Total de Energía Primaria por recurso 1993, 2011 y 2020 Font: https://www.worldenergy.org [Consulta: 17/10/2016]

Oferta Total de Energia Primària mundial per recurs 1993, 2011 y 2020 Font: https://www.worldenergy.org [Consulta: 17/10/2016]

Demanda d’energia mundial i creixement. Font: https://www.energiaadebate.com/[en línia] [Consulta: 29/08/2018]

En relació al balanç entre renovables i no renovables des d’una perspectiva de sostenibilitat, el model energètic actual és clarament no sostenible, ja que, el consum d’energies no renovables és molt més gran que el de renovables. El consum de renovables representava el 2011 només l’11% del total. A més a més, entre les energies primàries consumides només l’energia nuclear no produeix CO2. La majoria de renovables, com la hidroelèctrica, l’eòlica i la fotovoltaica, tampoc generen CO2 i no contribueixen a l’efecte hivernacle.

Extret: http://www.sostenible.cat/ [21/08/2014]

Extret: http://www.sostenible.cat/ [21/08/2014]

En el següent quadre teniu una classificació de les fonts d’energia amb els seus avantatges i desavantatges.

Font: Medio Ambiente i Consumo sostenible. OCU. Guías prácticas. Madrid-2011

Font: Medio Ambiente i Consumo sostenible. OCU. Guías prácticas. Madrid-2011

En el següent podeu observar els principals elements contaminants procedents de la utilització dels combustibles fòssils:

Font: Medio Ambiente i Consumo sostenible. OCU. Guías prácticas. Madrid-2011

Font: Medio Ambiente i Consumo sostenible. OCU. Guías prácticas. Madrid-2011

Fonts d’energia no renovables: avantatges i inconvenients:

  • L’energia produïda pels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural), generen fortes emissions de gasos efecte hivernacle (CO2, òxid nitrós, metà) i són responsables del canvi climàtic, incrementen la contaminació atmosfèrica amb substàncies perilloses com els òxids de carboni amb conseqüències com la destrucció de la capa d’ozó i la pluja àcida. (Vegeu: “La capa de ozono empieza a recuperarse“)
    • L’explotació de les mines de carbó, base de la revolució industrial, són de dubtosa viabilitat econòmica (en el cas espanyol les mines d’antracita, lignit i hulla s’exploten gràcies a les subvencions estatals i de la UE). Principal activitat econòmica a les conques mineres d’Astúries i Lleó. Però donat que la seva utilització com a font d’energia genera fortes emissions de CO2 (les centrals tèrmiques contaminen l’atmosfera i produeixen pluja àcida) la Unió Europea s’ha compromès a reduir les emissions produïdes per la combustió de carbó i avançar cap a la gradual desaparició de la combustió de carbó a Europa. . Veure més informació.
    • El petroli, base del creixement de finals del segle XIX fins al 1973, està sotmès a les variacions de preu del mercat, repercutint a tot el sistema productiu, l’esgotament de les reserves pronostiquen una crisi de model. Veure més informació. 
      • Avantatges:
      • Quasi tot el que veieu al vostre voltant està fet amb derivats del petroli, a partir d’un dels seus subproductes, els plàstics. El trobem als components dels CD, els cotxes, la roba, el teclat dels ordinadors, etc.
      • La major part dels fertilitzants sintètics estan fets a partir de derivats del petroli.
      • Tots els combustibles d’ús massiu (gasolina, dièsel, querosè, gas …)
      • També forma part de molts tipus de colorants, additius i inclús a les medicines.
      • Adhesius, melamines, tèxtils …
      • Desavantatges:
      • Bona part dels productes fabricats a partir de derivats del petroli no són degradables i en el cas que sigui possible el cost econòmic és molt elevat.
      • La major part dels plàstics continuen contaminant durant llargs períodes de temps.
      • El seu transport, extracció, refinament, distribució i comercialització genera molta contaminació.
      • Alt preu d’obtenció respecte a altres fonts d’energia com les renovables.
      • La seva extracció comporta un elevat risc ecològic i mediambiental.
      • Pluja àcida, produïda per la combustió del petroli (òxids de nitrogen).
      • El seu emmagatzematge és perillós.
      • Per al seu ús cal transformar-lo a partir d’un procés de destil·lació.
      •  Contribueix a l’efecte hivernacle i al canvi climàtic.
      • És una font finita d’energia.
      • Emissions de CO2.
Països productors de petroli. Font: http://elpais.com/ [Consulta: 22/06/2016]

Països productors de petroli. Font: http://elpais.com/
[Consulta: 22/06/2016]

  • El gas natural es transporta principalment amb gasoductes des de les zones de producció fins als països consumidors. Sovint aquests gasoductes tenen un traçat d’alguns milers de quilòmetres i travessen diferents països, com per exemple el gasoducte que subministra gas natural des de Rússia fins a Alemanya a través d’Ucraïna, Hongria i la rep. Txeca, o el gasoducte submarí que des d’Algèria ha de distribuir gas a Espanya. Un altre sistema de transport és per mitjà de grans vaixells. Aquests gasoductes transnacionals estan subjectes a les disputes entre els països per on discorren, a causa dels preus del gas i la demanda de compensacions per permetre el seu pas, que en algunes ocasions ha provocat problemes en el subministrament. Els països amb més reserves de gas natural són: Rússia, Uzbekistan, Iran, Estats Units, Aràbia Saudita, Nigèria, Veneçuela, Algèria.
    • Avantatges: 
    • Reserves mundials molt superiors a les de petroli.
    • Elevat rendiment econòmic: fet que redueix els costos i augmenta la productivitat del combustible, per la qual cosa es considera barat.
    • Menys contaminació directa: les seves baixes emissions de CO2 en relació als altres combustibles fòssils i les seves baixes emissions de partícules a l’atmosfera.
    • Menys contaminació indirecta: el fet que arriba canalitzat de manera soterrada directament a les indústries i a les llars el fa segur.
    • Es considera el més ecològic, el més net, dels combustibles fòssils.
    • Inconvenients: 
    • És un recurs energètic no renovable.
    • És un gas menys pesat que l’aire i en casos d’escapament en recintes tancats pot ser explosiu.
    • Tot i que emet menys CO2, no deixa de ser un combustible que contribueix a l’efecte hivernacle.
    • L’elevat cost de la xarxa de distribució.
    • La canalització a través de gasoductes provoca impactes ambientals.
    • Les reserves estan molt localitzades a escala mundial, el que el converteix en un recurs geoestratègic de primer ordre: genera superioritat dels productors i dependència dels consumidors (ex: Rússia i els països del seu entorn).

⇒Davant de l’exhauriment a mitjà termini de les reserves actuals conegudes de petroli i les grans reserves disponibles de gas natural, hi ha qui postula el gas natural com a principal substitutiu del petroli quan aquest darrer comenci a ser escàs, sense haver-se de modificar així el model energètic global basat en el consum dels combustibles fòssils. Però no podem oblidar que tot i que la seva contaminació és menor que la dels altres combustibles fòssils i les reserves mundials són més importants, planteja també problemes de contaminació atmosfèrica. No pot considerar-se neta o mediambientalment sostenible perquè no és renovable, és un combustible fòssil d’origen orgànic que a escala humana s’exhaurirà en el futur. No produeix tants residus com el carbó o el petroli però en la seva combustió genera CO2 i, per tant contribueix a l’efecte hivernacle i el canvi climàtic. El seu subministrament està monopolitzat per uns pocs països, fet que provoca conflictes geopolítics. Tot i això és un tipus d’energia molt eficient i versàtil pel consum urbà i si es descompta el CO2 produït, per mitjà de la reforestació d’àrees desertitzades o utilitzant els mecanismes de compensació que proposa el Protocol de Kyoto els seus efectes nocius es poden minimitzar.

  • L’energia d’origen nuclear es va generalitzar als països desenvolupats a partir de la crisi del petroli del 1973 com a estratègia per superar la dependència energètica del petroli. Obtinguda pel mètode de fissió dels àtoms radioactius no produeix CO2, per aquest motiu aquesta energia es postula com a alternativa als combustibles fòssils per reduir l’efecte hivernacle i el canvi climàtic. Especialment s’utilitza urani enriquit. S’utilitza com energia primària per a l’obtenció d’electricitat.
    • Avantatges:
      • L’energia nuclear té un poder calorífic molt alt: amb uns pocs quilograms d’urani ja es pot posar en funcionament una central nuclear i la rendibilitat econòmica de l’energia és alta.
    • Inconvenients:
      • A causa de l’alt nivell tecnològic necessari i d’una inversió econòmica inicial molt alta, la majoria de les centrals nuclears es troben als països desenvolupats: EUA, Europa, Rússia i el Japó. En els darrers anys alguns països en vies de desenvolupament, com l’Índia, el Pakistan, Mèxic o la Xina també han incorporat aquest tipus d’energia. Pel que fa a les reserves, els principals països productors d’urani del món són el Canadà, Austràlia, Nigèria i Namíbia.
      • El principal problema de la utilització d’aquesta energia és l’alt cost ecològic que té, des de l’obtenció del mineral d’urani, el procés d’enriquiment, i la utilització com a combustible genera una sèrie de residus contaminants que són molt difícils de tractar, amb una vida radioactiva molt llarga i que cal emmagatzemar en algun lloc.
      • Un altre inconvenient és el risc d’accident que poden tenir conseqüències nefastes tal com han demostrat els accidents de les centrals nuclears de Harrisburg als EUA el 1978, el de Txernòbil a l’URSS el 1986 i Fukushima el 2011.
      • Pel fet que la tecnologia és força complexa i els residus radioactius són potencialment utilitzables en la fabricació d’armes nuclears, la tecnologia es troba en mans d’uns pocs països, fet que crea dependència tecnològica i conflictes geopolítics (acords de limitació nuclear que alguns estats no accepten… proliferació d’arsenals nuclears a països amb inestabilitat política (Pakistan, Iran, Corea del Nord, etc.).

Resumint, és considerada com a no sostenible en utilitzar com a font energètica l’urani i el plutoni, elements químics no renovables i molt escassos a la natura. Tampoc és una energia neta, ja que produeix residus radioactius que mantenen el seu poder contaminant durant un període molt llarg de temps. A més, la utilització d’aigua dels rius o del mar per refrigerar els reactors provoca un gran augment de la seva temperatura que modifica les condicions fluvials i marines quan es retorna al seu medi.

Extret: http://www.monografias.com/ [27/09/2014]

Extret: http://www.monografias.com/ [27/09/2014]

Fonts d’energia renovables: avantatges i inconvenients.

  • Energia solar: és una font d’energia renovable que s’obté del sol i amb la que es pot generar calor i electricitat. Hi han diferents formes de recollir i aprofitar els raigs del sol per generar energia: la fotovoltaica (que transforma els raigs en electricitat mitjançant l’ús de panells solars), la fototèrmica (que aprofita la calor a partir de col·lectors solars) i termoelèctrica (transforma la calor en energia elèctrica de forma indirecta).
    • Avantatges:
      • És una font d’energia renovable, els seus recursos són il·limitats.
      • És una font d’energia molt amigable amb el medi ambient, la seva producció no produeix cap emissió contaminant.
      • Els costos d’operació són molt baixos.
      • El manteniment és senzill i de baix cost.
      • Els mòduls tenen un període de vida fins de 20 anys.
      • Es pot integrar en les estructures de construccions noves o existents.
      • Es poden fer panells fotovoltaics de totes les mides.
      • El transport de tot el material és pràctic.
      • El cost disminueix a mesura que la tecnologia va avançant.
      • És un sistema d’aprofitament d’energia idoni per a zones on no arriba l’electricitat.
      • Els panells fotovoltaics són nets i silenciosos.
    • Inconvenients:
    • S’ha d’instal·lar en un lloc on hi hagi radiació solar.
    • La seva instal·lació ha de ser en zones on la radiació solar sigui majoritària, diària i anual.
  • Energia eòlica: és el resultat d’un procés en el qual intervé l’energia mecànica, que utilitza la força del vent per convertir-lo en energia cinètica, que en transportar la força de l’aire en moviment es transforma en energia eòlica (energia primària), permetent accionar màquines (aerogeneradors)  que generen l’energia elèctrica (energia secundària). Es poden instal·lar minicentrals, com a instal·lacions autònomes o parcs eòlics que subministren electricitat a la xarxa general. Per a la seva instal·lació es precisen l’existència de vents constants i amb força suficient per moure les pales de l’aerogenerador.
    • Avantatges:
      • És renovable i abundant.
      • No utilitza combustió, per tant és una energia econòmica.
      • És neta i no contamina.
      • Utilitza per a la instal·lació dels aerogeneradors zones àrides.
      • No perjudica el sòl i les activitats agrícoles i ramaderes.
      • Genera llocs de treball.
      • És segura.
      • El seu impacte ambiental és baix.
      • Evita la dependència energètica de les energies fòssils.
      • Es pot instal·lar al mar o a indrets improductius o agrícoles, etc.
    • Inconvenients: 
      • És discontínua, la seva intensitat i direcció canvien sobtadament.
      • Requereix cables d’alta tensió de diàmetre quatre cops més grans que les xarxes tradicionals.
      • No es pot emmagatzemar.
      • Provoca un fort impacte visual en el paisatge.
      • Efectes sobre els ocells i les aus migratòries quan interfereixen amb les rutes de desplaçament d’aquestes.
  • L’energia hidroelèctrica es pot considerar neta i ambientalment sostenible, ja que en la seva producció intervé un recurs renovable com els salts d’aigua que es generen a les centrals situades en els embassaments i no produeix residus. Tot i que no podem oblidar:
    • L’impacte sobre el paisatge de les centrals hidroelèctriques tradicionals associades a grans embassaments d’aigua (costos socials per la inundació de valls fèrtils).
    • La creixent demanda agrícola i urbana d’aigua que qüestiona l’aprofitament hidroelèctric, donat que una part considerable dels cabals dels rius s’utilitza a l’hivern, època de més demanda elèctrica, fet que provoca l’esgotament de les reserves que podrien aprofitar-se per al reg a l’estiu.
    • Tanmateix, la seva utilització pot trencar l’equilibri de l’ecosistema fluvial i dels deltes.
    • Cal per tant que en la gestió de les centrals hidroelèctriques es minimitzin els impactes mediambientals.
  • L’energia obtinguda dels biocombustibles (biomassa procedent de residus vegetals, olis, alcohols, etc.) és considerada ambientalment sostenible a causa de la renovació ràpida de la biomassa. S’ha de considerar, però, que la despesa energètica invertida en la producció del recurs sigui també sostenible, evitant inputs d’adobs que han comportat una despesa energètica important, i incloent-hi en el balanç la despesa energètica de la maquinària emprada en les tasques de conreu. Tot i que la combustió dels biocombustibles emet CO2 i per tant contribueix a l’efecte d’hivernacle, en la fase de creixement dels vegetals s’absorbeix CO2 de manera que el balanç s’equilibra. No és una energia neta, ja que la seva combustió emet, a més de CO2, altres gasos i partícules contaminants de l’aire.

Cal comentar que, les centrals que utilitzen la biomassa com a combustible produeixen CO2 i altres gasos i partícules contaminants de l’aire, tot i que la seva contribució a l’efecte hivernacle per la producció de CO2 pot ser contrarestada si es replanta la massa vegetal utilitzada com a combustible, ja que la vegetació absorbeix i fixa en els seus teixits el CO2 de l’aire i, per tant, el balanç entre emissió i absorció de CO2 s’equilibra.

L’avantatge principal és que poden ser una alternativa energètica per als països actualment dependents del petroli i els països en vies de desenvolupament. Com en el cas del gas natural si es descompta el CO2 absorbit utilitzant els mecanismes de compensació que proposa el Protocol de Kyoto, els seus efectes sobre el clima es poden minimitzar.

No obstant cal assenyalar els efectes col·laterals que pot provocar la seva producció massiva en les economies dels països en vies de desenvolupament, desplaçant la producció d’aliments bàsics en benefici dels biocombustibles, els quals assoleixen millors preus en el mercat mundial, i provoquen l’encariment dels productes alimentaris de primera necessitat.

  •  Energia geotèrmica:  és una energia renovable que s’obté mitjançant l’aprofitament de la calor de l’interior de la Terra. La calor de la Terra es produeix a causa de la desintegració d’elements radioactius al seu interior, i de la calor permanent que es va originar al formar-se. Es fa servir molt per a ús sanitari, per balnearis, per cultivar en  hivernacles a l’època de les nevades, per reduir el temps de creixement dels peixos, per a usos industrials com la pasteurització de la llet o per a la implantació de calefacció a les cases.
    • Avantatges:
    • Produeix pocs residus i poc contaminants (molt menys que els derivats del petroli, carbó …).
    • Té un rendiment de producció d’energia constant al llarg de l’any.
    • És un complement excel·lent per a les plantes hidroelèctriques, ja que el seu flux no depèn de variacions estacionals (cabal d’aigua…).
    • Pot substituir a l’energia que s’obté per la crema de matèria fòssil, fissió nuclear o altres medis.
    • Estalvi tant econòmic com energètic, perquè és el sistema de climatització que menys energia consumeix.
    • Inconvenients: 
    • L’emissió d’àcid sulfhídric que es pot detectar per una olor molt forta, però que en quantitats molt elevades no es nota i és mortal.
    • La contaminació d’aigües pròximes amb substàncies com l’arsènic, amoníac, etc.
    • La contaminació tèrmica.
    • La destrucció del paisatge.
    • No es pot transportar.
  • Energia mareomotriu: és un tipus d’energia hidràulica renovable que s’obté a partir de les marees i de les ones.
    • Avantatges: 
    • És una energia autorenovable.
    • No contamina.
    • Les centrals són silencioses.
    • Disponible en qualsevol clima i època de l’any.
    • Inconvenients: 
    • Impacte visual i estructural sobre el paisatge.
    • Localització puntual (depenent de l’amplitud de les marees)
    • Trasllat d’energia molt costós.
    • Efecte negatiu sobre la flora i la fauna.
    • Energia limitada.

Per tant el s. XXI requereix un trencament amb el passat, basat en la transformació de la tecnologia, els sistemes de producció i els models de consum.

La major part dels experts coincideixen en afirmar que es tracta de passar en menys de 50 anys d’un paradigma energètic que obté els seus recursos en més d’un 80% de les energies fòssils, a un paradigma postcarbó (vegeu concepte de descarbonització) capaç de reduir a la meitat les emissions mundials de CO2 d’aquí al 2050 (Grup Intergovernamental d’Experts sobre l’Evolució del Clima. IPCC en les seves sigles en anglès Intergovernmental Panel on Climate Change).

Els possibles escenaris de futur defineixen:

  • Una primera opció de no-intervenció energètica, poc probable donat que seria insostenible a llarg termini, i una segona, la més desitjable i probable, de polítiques energètiques intervencionistes.
    • En el primer cas i en funció d’un creixement demogràfic que ens acostarà als 9.000 milions d’habitants el 2050, i a un alentiment del creixement econòmic per sota del 3% al mateix any, les hipòtesis preveuen que el món doblarà el seu consum mundial d’energia (20 i 25 GTEP – gigatones equivalents de petroli-, enfront de les 10 de l’any 2000). Aquest escenari es continuaria alimentant de les reserves de combustibles fòssils, i donat el seu esgotament, aquesta situació provocaria tensions pel control dels recursos (augment dels preus, conflictes oberts pel seu control). Però, la conseqüència més dramàtica seria que es multiplicarien per dos les emissions de CO2 (concentració a l’atmosfera de més de 900 parts per milió (ppm)). De donar-se aquesta situació, els membres del GIEC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre l’Evolució del Clima) preveuen un 50% de possibilitats que es produeixi un augment de 5 oC de la temperatura i un 30% de possibilitats que se superin els 7 oC.
    • El segon escenari, intentaria limitar a 2 oC l’augment de temperatura (referent a l’època preindustrial), per tant no es podria superar una concentració de gasos hivernacles del 450 ppm. Per a fer-ho possible caldria estabilitzar les emissions de CO2 abans del 2020 i començar a reduir-les per aconseguir que el 2050 siguin el 50% del nivell de l’any 2000.

Opcions compatibles amb el control del canvi climàtic:

a) Reducció del consum energètic.

b) Tecnologies d’eficàcia energètica.

c) Desenvolupament de les energies renovables.

d) Desenvolupament de l’energia nuclear (cal valorar-ne la perillositat i el problema dels residus radioactius). D’accidents nuclears en tenim exemples: Harrisburg (1979)Txernòbil (1986), Fukushima (2011) entre d’altres.

e) Tecnologies de captura i emmagatzemen de CO2.

EL CAS ESPANYOL I CATALÀ:

1. Sector energètic:

Espanya i Catalunya mostren una gran dependència de les importacions d’energia. Espanya no és un país ric en fonts energètiques, i per tant no és autosuficient pel que fa a les seves necessitats d’energia. Només un 26,9% i un 24,6% de l’energia consumida és produïda a Espanya i a Catalunya, respectivament. S’han d’importar recursos com el petroli, el gas natural o els combustibles radioactius procedents d’altres països.

Veiem com es concreta aquest panorama en l’àmbit de les emissions i de model energètic:

Emissions per sectors econòmics i combustibles. Espanya. 2015. Font: Una transición inteligente hacia un modelo energético sostenible para España en 2050: la eficiencia energética y la electrificación. Monitor Deloitte. 2018. [en línia] [Consulta: 30/08/2018]

Dades en %; MteqCO₂

En el gràfic anterior podeu comprovar com el sistema energètic espanyol requereix un canvi de model. El 2015 es van emetre 336 MtecqCO₂, de les quals el 76% eren d’origen energètic i la resta, el 24% procedien de l’agricultura i fonamentalment de la ramaderia. Per sectors el transport en va ser el de major volum d’emissions, seguit de la generació elèctrica i la indústria.

Consum d’energia final. Espanya. 2015. Font: Una transición inteligente hacia un modelo
energético sostenible para España en 2050:
la eficiencia energética y la electrificación. Monitor Deloitte. 2018. [en línia] [Consulta: 30/08/2018]

En aquest darrer gràfic, les dades expressades en % de Mtep, ens indiquen, com el consum final d’energia (80 Mteq) va estar dominat per l’ús del petroli (50%) com a font bàsica d’on obtenir l’energia, sent el transport el que en va realitzar el consum més gran un 42%, utilitzant en un 95% productes derivats del petroli.

La conclusió final és evident, el sector energètic espanyol, i català, es nodreix fonamentalment d’un model basat en els combustibles fòssils:

  • El petroli i els seus derivats sumen el 50% del total d’energia consumida a tots els sectors.
  • El 42% de l’energia consumida correspon al transport.
  • El 95% de la mobilitat es basa en productes petrolífers.
  • El 49% de les emissions de CO₂ estan produïdes pel transport, la ramaderia i l’agricultura.

El cas espanyol no n’és una excepció, el mateix panorama el trobem a la major part dels països desenvolupats. Per tant, i malgrat el fort recolzament internacional que van rebre els compromisos de París (desembre 2015), els compromisos de descarbonització adquirits pels diferents països no permetran contenir l’augment de temperatura global per sota del 2ºC, respecte a l’època preindustrial, ni arribar a neutralitzar les emissions el 2050 i el 2100.

ESPANYA:

Font: http://www.endesaeduca.com/ [Consulta 18/10/2016]

Font: http://www.endesaeduca.com/ [Consulta 18/10/2016]

Font: La energía en España 2015. http://www.minetad.gob.es [en línia] [Consulta: 17/10/2017]

Font: Geografia Batxillerat. Vicens Vives. 2016

Font: Geografia Batxillerat. Vicens Vives. 2016

L’augment de consum d’energia primària és el resultat del procés d’industrialització, la mecanització del camp, el desenvolupament de les comunicacions i dels serveis, i en general del creixement de la riquesa del país i del benestar. Donat que la capacitat de producció energètica espanyola és molt baixa la importació de recursos energètics és molt alta.

Consum energia primària Espanya 2016. Font: https://www.bp.com/ [en línia] [Consulta: 20/08/2018]

Font: La energía en España 2015. http://www.minetad.gob.es [en línia] [Consulta: 17/10/2017]

Les causes de la baixa producció d’energia primària a Espanya són el resultat de diferents factors, però fonamentalment de la manca de recursos energètics:

  • Carbó i petroli:

Les mines de carbó (vegeu enllaç a: Les mines de carbó a Espanya): la seva extracció es fa segons dos mètodes, a cel obert, o subterràniament, en profunditat, en forma de mines i galeries que arriben fins a la veta del carbó. Malgrat que moltes mines han tancat per manca de rendibilitat, segueix sent important la seva extracció per usos industrials als forns, etc.

Font: La energía en España 2015. http://www.minetad.gob.es [en línia] [Consulta: 17/10/2017]

Font: La energía en España 2015. http://www.minetad.gob.es [en línia] [Consulta: 17/10/2017]

Cal tenir en compte que el carbó és un dels principals productors d’energia primària, juntament amb el petroli, i és emprat en moltes centrals tèrmiques per produir energia elèctrica. Per altra banda els pous de petroli a Espanya són escassos.

El gran poder contaminant del carbó i del petroli també és un fre a la seva explotació. El petroli continua tenint un paper principal en el consum d’energia (aporta aproximadament un 40% de l’energia primària consumida a Espanya). Les centrals tèrmiques de fuel i de cicle combinat funcionen amb substàncies derivades del petroli (fuel). L’energia obtinguda del petroli té un paper encara molt important en el model energètic actual, malgrat l’avenç en el desenvolupament de les energies renovables en els darrers anys. (Vegeu l’article: Les mines de carbó, una activitat condemnada. El Periódico. 28/10/2013).

Així i tot el 2015, el carbó va significar el 20,3% del total de la generació d’energia elèctrica. (Font: REE. La demanda de energía eléctrica crece un 1,9% en el 2015). 

Dades 2015. Font: El sistema eléctrico español. Avance 2015. REE. [Consulta 14/11/2016]

Dades 2015. Font: El sistema eléctrico español. Avance 2015. REE. [Consulta 14/11/2016]

  • Lenergia nuclear presenta el valor més alt però la seva producció està estancada fa anys. Aquest estancament és el resultat de la moratòria en la construcció de centrals nuclears que està vigent a Espanya a causa de  la controvèrsia política i social sobre els avantatges i els inconvenients d’aquest tipus d’energia (ja vistos anteriorment). Espanya disposa  dels recursos minerals (urani), però cal enriquir-lo i per tant s’envia el mineral a fora, principalment a França.
Mapa de les centrals nuclears espanyoles. Font: Ministerio de energía, industria y turismo. [en línia] [Consulta: 21/09/2015]

Mapa de les centrals nuclears espanyoles.
AFont: Ministerio de energía, industria y turismo. [en línia] [Consulta: 21/09/2015]

A Espanya hi ha en funcionament 6 centrals nuclears, totes a  la península, 2 de les quals disposen de dos reactors nuclears cadascuna (Almaraz i Ascó), amb el que sumem 8 reactors d’aigua lleugera, amb una potència instal·lada de 7.738 MWe.

El 2015 la generació d’energia nuclear va significar el 21,7% de la demanda d’energia elèctrica. (Font: REE. La demanda de energía eléctrica crece un 1,9% en el 2015).

  • Gas natural: la seva presència a Espanya ha anat augmentant els darrers anys, com a resultat de les enormes dificultats d’altres sectors energètics (sector hidràulic que veu la seva producció elèctrica condicionada per les persistents sequeres; sector nuclear, que ha vist aturada la seva expansió davant la forta pressió social; un desenvolupament molt lent de les energies renovables).

Espanya disposa de poques reserves de gas natural (Osca, Biscaia i Cadis), per la qual cosa importa bona part d’aquest recurs d’Algèria (gasoducte).

Els darrers plans energètics nacionals (PEN), han tingut com a objectius:

  • L’augment de la producció de les energies tradicionals (carbó, hidràulica).
  • Reduir el consum de petroli
  • Diversificar les fonts de proveïment, amb un augment en la participació del gas natural i una major generació de les energies renovables, tot plegat amb polítiques de major eficiència i estalvi energètic.

A Espanya s’ha produït un augment en la producció i consum d’energies renovables. Aquest fet és el resultat de:

  • La crisi del petroli de 1973.
  • Les posteriors fluctuacions en el preu del cru
  • El fenomen del canvi climàtic vinculat a la utilització de combustibles fòssils.

Com ja hem vist una font d’energia primària és aquella que està disponible a la natura abans de ser convertida o transformada. Aquesta energia ha de ser modificada en una font d’energia secundària per a poder ser utilitzada.  La forma més comuna de consum d’energia és l’electricitat.

Font: Informe  Instituto para la Diversificación y Ahorro de la  Energía (IDAE). 2014. [Consulta 18/10/2016]

Font: Informe  Instituto para la Diversificación y Ahorro de la 
Energía (IDAE). 2014. [Consulta 18/10/2016]

Per altra banda, la localització geogràfica del consum d’energia a Espanya reflecteix el nivell de benestar de la població, la intensitat de l’activitat econòmica i el tipus d’empreses i sectors que predominen en cada territori. A mesura que la població augmenta i millora el seu nivell de vida, li permet tenir accés a major nombre de béns i serveis i augmenta el seu consum elèctric. També reflecteix la distribució d’activitats econòmiques, com la indústria, gran consumidora d’energia, i el turisme. En canvi, el consum disminueix en províncies poc industrialitzades, amb població menys nombrosa i amb menor capacitat de consum.

Des del punt de vista de producció i consum, no existeix una clara correlació. L’energia elèctrica es transporta des de les centrals productores (hidroelèctriques, tèrmiques, nuclears, parcs eòlics, etc.) fins als punts de consum. La interconnexió de tota la xarxa elèctrica espanyola ha permès que el consum ja no depengui només del lloc on es produeix aquesta electricitat. Per tant no hi ha una correlació absoluta entre les zones de més producció i les zones de més consum.

Producció electricitat Espanya. Font: http://www.energias-renovables.com/ [Consulta: 23/06/2016]

Producció electricitat Espanya.
Font: http://www.energias-renovables.com/
[Consulta: 23/06/2016]

Veure en temps real la generació d’energia a Espanya: Demanda d’energia elèctrica en temps real, estructura de generació i emissions de CO2

Dades 2015. Font: El sistema eléctrico español. Avance 2015. REE. [Consulta 14/11/2016]

Dades 2015. Font: El sistema eléctrico español. Avance 2015. REE. [Consulta 14/11/2016]

Les fonts d’energia renovables a Espanya el 2015 van significar una generació elèctrica del 37,4% i el 2016 del 39%. La seva expansió es produeix a partir de la crisi del petroli (1973) i l’intent d’autoproveïment, de manera que es van anar introduint en el  mercat de consum energètic, tot i que amb una participació més que discreta.

Font: Las renovables en els sistema elèctrico español, 2016. REE. http://www.ree.es/ [en línia] [Consulta: 18/10/2017]

Font: Las renovables en els sistema elèctrico español, 2016. REE. http://www.ree.es/ [en línia] [Consulta: 18/10/2017]

Font: Las renovables en els sistema elèctrico español, 2016. REE. http://www.ree.es/ [en línia] [Consulta: 18/10/2017]

Les més representatives són:

Energia hidràulica (hidroelèctrica): com ja hem dit aquesta font d’energia aprofita la força de l’aigua per al funcionament de les centrals hidroelèctriques, les quals donen una energia neta, que no contamina i és renovable. Aquest tipus d’energia a Espanya és força important gràcies a l’existència de nombrosos rius espanyols amb fort desnivell, solament superat per països molt extensos (Canadà, USA, Rússia) i aquells amb grans cabals fluvials com Suècia o Noruega. El 2016 va contribuir en un 13,8% al total de la producció elèctrica espanyola.

Recordem però que malgrat els avantatges, les centrals hidroelèctriques tenen un cost inicial molt elevat (cost econòmic i cost social), i el seu aprofitament està sent qüestionat per l’augment de la demanda agrícola i urbana del recurs hídric (l’aprofitament es realitza a l’hivern, època de major demanda elèctrica i provoca esgotament de les reserves de l’estiu).

Energia solar: potenciada gràcies a la seva climatologia privilegiada (70% del territori té més de 2.500 hores de sol anuals de sol). Tot i això, hi ha poques instal·lacions solars a Espanya (Almeria – Tabernas-, Huelva i Tenerife). El 2013 aquesta energia renovable representava el 15% del total de potència instal·lada d’energies renovables, un 3,1% del total d’energia produïda a Espanya. El 2016 va representar el 5,1% del total d’energia generada.

Mapa de potència eòlica en MGW. Font: http://sesiondecontrol.com/ [Consulta: 30/06/2016]

Mapa de potència eòlica en MGW.
Font: http://sesiondecontrol.com/
[Consulta: 30/06/2016]

Energia eòlica: és la principal font de renovables del país amb un 21.9% de la potència total instal·lada. Espanya és un país muntanyós amb vents de gran intensitat, per tant el potencial energètic eòlic és molt important. Principals instal·lacions: Castella-La Manxa, Galícia, Castella i Lleó, Aragó i Andalusia (Tarifa -Cadis -). El percentatge d’energia elèctrica produïda en els parcs eòlics respecte al total ha anat en augment els darrers anys: el 2005 estava al voltant del 7%, el 2010 ja assolia el 17% i un 19,1% el 2015, 18,4% de la producció total el 2016.

Accés als mapes eòlics d’Espanya.

Tot i que l’energia eòlica és una font d’energia renovable i neta, cal tenir en compte els inconvenients que presenten els parcs eòlics, relacionats amb els impactes visuals i paisatgístics que provoquen. També en el seu efecte sobre els ocells quan interfereixen amb les rutes de desplaçament d’aquests.

Energia de biomassa: s’obté per combustió o fermentació de matèria orgànica (poda dels boscos, activitat agrícola, forestal, alimentària o ramadera). La seva aportació el 2014 va ser d’1,3%.

Energia geotèrmica: l’arxipèlag canari és el més ben situat per tal d’obtenir aquest tipus d’energia. Jaciments geotèrmics de baixa temperatura permeten proporcionar calefacció i aigua calenta a balnearis (la Rioja, Navarra, Tarragona), ús domèstic (Ourense, Lleida), calefacció d’hivernacles (Tarragona, Múrcia, Granada). Veure: L’Atles de Geotèrmia de Catalunya.

Principals grups generadors d’energia Espanya (2012). És a dir, parlem de productors d’energia i la seva quota de producció.

  • Endesa: 25%
  • Iberdrola: 19%
  • Gas Natural Fenosa: 13%
  • EdP-Hidrocantábrico: 6%
  • E.On-Viesgo: 4%.
  • El  33% restant es troba en mans d’altres corporacions.

Principals comercialitzadores i la seva quota de mercat Espanya (2012):

  • Endesa: 37%
  • Iberdrola 25%
  • Gas Natural Fenosa 15%
  • Hidrocantábrico 8%
  • EOn 3%)
  • El 13%  restant està en mans d’altres grups comercialitzadors d’energia.

El consum més gran d’energia procedeix de la indústria i el transport, però cal destacar que els consums procedents de la vida quotidiana (llar, treball) cada cop són més significatiu (17% el 2014). En el següent gràfic podem observar el repartiment de consum d’energia final a Espanya.

Font: La energía en España 2015. http://www.minetad.gob.es [en línia] [Consulta: 17/10/2017]

2. Sector miner (indústria extractiva):

Pel que fa als recursos miners, queden lluny els temps en què Espanya era considerada un país miner important. Les reconversions industrials realitzades en els últims temps (carbó, siderometal·lúrgica), les concentracions industrials, les innovacions tecnològiques, han provocat una forta reconversió laboral (Astúries, Huelva, Terol).

A més a més la política minera de la UE, determina el tancament d’aquells jaciments no rendibles (minerals metàl·lics) i aquells amb problemes mediambientals, i el manteniment de la mineria no metàl·lica important i el creixement de les roques industrials dels darrers anys.

Mineria metàl·lica (sòcol hercinià): utilitzada per la indústria metal·lúrgia i química i per les indústries de transformació. Molt castigada per les successives crisis econòmiques amb el tancament de jaciments de ferro a Biscaia (Las Encarnaciones), els de mercuri a Ciudad Real (Almadén), o les de coure i pirita a Huelva (Rio Tinto).

Mineria no metàl·lica (formacions paleozoiques i conques terciàries): Espanya és principalment un bon productor de sal (sal gemma i sal marina). La sal gemma (fàbriques de sosa i d’altres indústries químiques), es produeix a Cantàbria. La sal marina s’obté de les salines del litoral mediterrani, sent la regió sud-atlàntica la més important. Torrevella (Alacant) i San Fernado  (Cadis).

Sals potàssiques (fertilitzants agrícoles, indústria química, colorants per medicaments, sabons i vidre). Important producció a la zona lacustre de Catalunya a Navarra.

Roques industrials: extretes de les pedreres. Lligada a la indústria química i a la construcció (calcària, pissarra, graves i sorra) i roques ornamentals (granit i  marbre). Granits a Galícia, marbres a Almeria i Badajoz.

CATALUNYA:

1.- Sector energètic: 

EN EL CAS CATALÀ, parlem també d’una forta dependència energètica, que podem situar en un 96% (importacions).  Segons l’Informe del Sector de l’Energia (2009) elaborat per la Generalitat de Catalunya: “Del total d’energia primària consumida a Catalunya, el 23,37% correspon a producció pròpia i el 76,63% restant al saldo positiu entre les importacions i exportacions, el que converteix a Catalunya en un país energèticament dependent, sobretot pel que a les importacions de combustibles fòssils es refereix”.

Pel que fa a la distribució territorial, també parlem d’un desequilibri entre la producció (principalment localitzada a la província de Tarragona) i el consum, aquest últim localitzat en bona mesura als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Per fonts energètiques, més de ¾ parts de la producció interna prové de l’energia nuclear, mentre que de la resta, la més rellevant és l’energia hidràulica si bé en un ordre molt més secundari.

Així doncs, el model energètic català, depèn cada vegada més de la importació de fonts energètiques externes (principalment gas natural, energia elèctrica i petroli) i per tant es troba subjecte a una major demanda d’infraestructures de transport, bé siguin línies elèctriques d’alta tensió, bé oleoductes/gasoductes bé transport mitjançant cisternes (en vaixells o camions), amb el consegüent impacte ambiental que porta associat.

Algunes dades:

  • Continua l’elevada dependència dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural): 70,5% del consum.
  • Gairebé la meitat del consum final correspon a productes derivats del petroli: 48,7%.
  • El sector del transport continua sent el major consumidor: 39,7%.
  • L’energia nuclear és la principal font de generació d’electricitat: 54,1%.
  • Les energies renovables representen: el 8,5% del consum brut d’energia final (any  2014); el 19,3% de la producció d’energia elèctrica en el període 2012-2014.

Font: Les dades de l’energia a Catalunya. 1990-2014. Institut Català de l’energia. Generalitat de Catalunya. [en línia] [Consulta: 08/11/2018]

Font: Les dades de l’energia a Catanya. 1990-2014. Institut Català de l’energia. Generalitat de Catalunya. [en línia] [Consulta: 08/11/2018]

Producció bruta d’energia elèctrica Catalunya- 2017- Font: http://icaen.gencat.cat/ [en línia] [Consulta: 08/11/2018]

L’any 2017, l’energia nuclear va ser la principal font energètica per a la producció d’energia elèctrica a Catalunya, representant un 53,5% de la producció total. Els cicles combinats i la cogeneració, van representar el 17,4% i el 11,7%, respectivament, de la producció total. Resumint, la producció d’energia elèctrica amb fonts energètiques no renovables a Catalunya va ser del 83,6%. 

D’altra banda, l’energia hidroelèctrica i l’energia eòlica han estat les principals fonts energètiques renovables per a la producció d’energia elèctrica a Catalunya, representant un 8,3% i 6,2%, respectivament. En conjunt, la producció d’energia elèctrica amb fonts energètiques renovables a Catalunya ha estat del 16,4% l’any 2017.

Font: Balanç energètic de Catalunya.,2014 http://icaen.gencat.cat [en línia] [Consulta: 17/10/2017]

Font: Balanç energètic de Catalunya. 2014 http://icaen.gencat.cat [en línia] [Consulta: 17/10/2017]

 

Catalunya és  un país amb pocs recursos energètics i minerals, amb forta dependència espanyola o estrangera.

Sector energètic: la mineria del carbó estava limitada en el passat a unes poques explotacions de lignit [les principals conques mineres catalanes del carbó es localitzaven al Berguedà (als municipis de Saldes, Cercs, Fígols i Vallcebre), al Ripollès (Ogassa i Surroca), i a Seròs, al Segrià], aprofitades per a centrals tèrmiques (Fígols tancarà el 1991) al Berguedà. Donada la seva alta contaminació i la baixa rendibilitat (en ser principalment de lignit, un tipus de carbó amb un poder calorífic mitjà i no tan valorat econòmicament com l’antracita o l’hulla) el sector van anar desapareixent i tancant cap a finals de segle XX. (Vegeu article: Mines de carbó de Fígols, 1985. ).

Centrals nuclears: Ascó I i II i Vandellòs II, situades a Tarragona, produeixen quantitats massives d’energia poc transportable. Actualment Catalunya depèn en gran mesura de les nuclears. Segons dades de l’Institut Català de l’Energia de 2009 (les darreres disponibles en l’Anuari Estadístic de Catalunya), el 82% de l’energia produïda a escala catalana era d’origen nuclear. Un informe elaborat per l’organització ecologista ‘Tanquem les Nuclears-100% Renovables’ de l’any 2013 detalla que les centrals nuclears catalanes han patit més de 200 problemes de funcionament en els darrers set anys. Els incidents es presenten, segons els ecologistes, “com a resultat del pas del temps i de les mateixes limitacions de la tecnologia nuclear”.

Font: Balanç energètic de Catalunya. 2014 http://icaen.gencat.cat [en línia] [Consulta: 17/10/2017]

Les centrals nuclears s’haurien de tancar passats els 40 anys de vida útil. A Catalunya, aquestes instal·lacions estan situades a Ascó (Ribera d’Ebre) amb dos reactors, que van començar a operar els anys 1984 i 1986 respectivament, i a Vandellòs (Baix Camp), amb un sol reactor en funcionament, operatiu des de 1981. Per tant, queden entre 7 i 12 anys per resoldre la qüestió. Les nuclears catalanes ja han obtingut pròrrogues per continuar el seu funcionament.

Petroli: Catalunya té un segon problema: el consum de petroli. L’any 2007, només un 2,2% del petroli consumit es produïa a Catalunya, segons dades recollides per l’ICAEN. El petroli, però, és la principal font d’energia primària, representant el 47% del consum segons dades de 2009. L’encariment en la seva exportació, cada vegada més inestable a causa de l’esgotament de recursos i a crisis internacionals que afecten el seu subministrament, està forçant al govern català a replantejar-se el model energètic actual.

Energia hidroelèctrica: les centrals hidroelèctriques es localitzen on hi ha aigua abundant. A Catalunya se situen en punts del curs mitjà dels principals rius, propicis per a la construcció dels embassaments, sobretot en la conca Pirineus-Ebre, pantans de la Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i el Ter. També cal parlar de l’aprofitament del riu Ebre als ports de Beseit. La construcció d’embassaments presenta un fort impacte ambiental en el moment de la seva construcció, en inundar grans extensions de terreny que a vegades comporten el desplaçament de la població que els ocupava. També afecta el règim hidrològic dels rius al modificar artificialment el seu cabal.

En l’àmbit de les energies alternatives, té molta importància la biomassa, seguida a molta distància de l’eòlica.

Minerals no metàl·lics: potassa i sal gemma, han perdut embranzida i s’han tancat moltes mines. Trobem explotacions de potassa a Sallent.

Roques industrials: important l’extracció d’àrids naturals, roca calcària i argiles amb produccions cada cop més importants als darrers anys gràcies a la construcció.

El futur energètic català preveu multiplicar per 4 el consum d’energies renovables.

Enllaços recomanats:

Pla d’energia i canvi climàtic de Catalunya (2012-2020). Veure resum del Pla.

La línia de Molt Alta Tensió (MAT) (Programa de TV3)

Petroli escàs, preu abundant

Un model energètic alternatiu. SOM ENERGIA. Una cooperativa de consum d’energia verda.

¿De cuánta energía podremos disponer realmente? (el diario.es 12/01/2015)

Article recomanat:

La moratoria nuclear, aquel rescate financiero de las eléctricas

Políticas energéticas, entre la seguridad y el desafio climàtico.

Europa cumple la reducción de emisiones del Protocolo de Kioto.

Captura de CO2 (Article crític d’Ecologistes en Acció)

Vídeo:

La dependència energètica de Catalunya (TV3. 2:32)
http://www.ccma.cat/video/embed/3235931

 

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 4, Recursos i energia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s