Efectes a Espanya del canvi climàtic

Espanya per les seves característiques geogràfiques i socioeconòmiques es molt vulnerable al canvi climàtic. La temperatura ha augmentat un 1,5ºC al s. XX, el doble que la mitjana mundial. El nivell del mar està pujant (1-15 mm/any al Cantàbric i Atlàntic i 0,7 mm/any al Mediterrani. Les glaceres del Pirineu han retrocedit un 75 %, també al s. XX.

Al s. XXI les prediccions no són molt més bones. Més onades de calor (en el període 1971-2014 quaranta-sis observatoris de cinquanta capitals de provincia han experimentat un augment d’1,68ºC de temperatura mitjana anual). Menys precipitacions a l’hivern (entre 1971-2014 ha plogut un 35% menys i ha nevat un 39% menys). Els dies amb temperatures mitjanes superiors als 15ºC també han augmentat.

Augmentaran els processos d’erosió, empitjorant les condicions de desertificació allí on ja existeixen. Es preveu que el nivell del mar augmenti de 10 a 68 cm, amb la desaparició dels deltes dels rius.

Mapa desertització Espanya 2016. Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives. 2016. Font original: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Mapa desertització Espanya 2016. Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives. 2016. Font original: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Procés de desertització a Espanya:

  1. Clima semiàrid a grans zones, sequeres estacionals, extrema variabilitat de les pluges i pluges de gran intensitat.
  2. Sòls pobres amb marcada tendència a l’erosió.
  3. Relleu desigual, amb vessants escarpats i paisatges molt diversificats.
  4. Pèrdues de la coberta forestal causada pels incendis forestals.
  5. Crisi de l’agricultura tradicional, abandonament de les terres i deteriorament del sòl i de les estructures de conservació de l’aigua.
  6. Ocasional explotació no sostenible dels recursos hídrics subterranis, contaminació química i salinització dels aqüífers.
  7. Concentració de l’activitat econòmica a les zones costaneres com a resultat del creixement urbà, les activitats industrials, el turisme i l’agricultura de regadiu, la qual cosa exerceix una elevada pressió sobre els recursos naturals del litoral.

(Font: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.)

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 5 Paisatges naturals i culturals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s