Projeccions en geografia

L’esfera és una figura geomètrica que no es pot desenrotllar (transformar en un pla). En ser la Terra esfèrica, no hi ha forma de representar-la directament sobre un pla.

Per a representar-la en el mapa, utilitzem els sistemes de projecció: mètodes que permeten traslladar la superfície esfèrica terrestre a un pla o a altra superfície que pot desenrotllar-se (un cilindre o un con).

Sistemes de projeccions:

a) Projecció cònica: tipus de projecció cònica en què hom projecta un hemisferi sobre un con secant al globus per dos paral·lels, anomenats paral·lels de referència. Si hom escull adientment els paral·lels de referència, aconsegueix que la projecció sigui equivalent; la projecció així definida és la projecció d’Albers. (Font: http://www.enciclopedia.cat). Es fan servir per representar mapes de gran escala corresponents a latituds mitjanes i altes, on la deformació és menor.

Projecció cònica. Font: https://iessonferrerdgh1e07.blogspot.com.es [en línia] [Consulta: 22/06/2017]

b) Projecció cilíndrica: es tracta d’una projecció cartogràfica que utilitza un cilindre tangent i s’hi projecta la superfície esfèrica de la Terra. El mapa obtingut presenta una xarxa de paral·lels i meridians perpendiculars. La deformació augmenta a mesura que ens apropem als pols. Les més conegudes són la de Peters, Mercator i Robinson.

Projecció cilíndrica. Font: https://iessonferrerdgh1e07.blogspot.com.es [en línia] [Consulta: 22/06/2017]

c) Projecció polar: també coneguda com a azimutal o zenital. El centre de la projecció és un dels pols. Representen les superfícies amb una gran aproximació a la realitat.

Projecció polar. Font: https://iessonferrerdgh1e07.blogspot.com.es [en línia] [Consulta: 22/06/2017]

Altres sistemes de projecció:

Projeccions conformes (Mercator): representen l’esfera respectant la forma, però no la superfície. (Mercator al s. XVI, presentà un planisferi on la visió de l’hemisferi Nord, Amèrica del Nord i Europa es representen amb unes dimensions més grans respecte a les de l’hemisferi Sud).

Projecció de Mercator. Font: http://www.xtec.cat/ [en línia] [Consulta: 22/06/2017]

Projeccions equivalents (Peters): respecten la superfície de les àrees, però no les seves formes. (El 1974 Arno Peters crea la seva pròpia projecció, la seva visió del món, més fidel a la realitat, però amb una forta distorsió de les superfícies, és considerada per la cartografia massa ideològica i poc científica).

Projecció de Peter. Font: http://www.xtec.cat/ [en línia] [Consulta: 22/06/2017]

Projeccions equidistants: mantenen la distància real entre els distints punts del mapa.

Projecció Equidistant. Font: https://ca.wikipedia.org/ [en línia] [Consulta: 22/06/2017]

Darrerament s’han desenvolupat gràcies a la fotografia aèria, els satèl·lits artificials i la informàtica nous sistemes per a la representació espacial:

Teledetecció: percepció remota mitjançant l’ús de satèl·lits artificials. Van equipats amb radars, sensors infrarojos o càmeres digitals. Tenen múltiples possibilitats d’ús: seguiments de fenòmens, incendis, sequeres, sediments dels rius, …

Sistemes de posicionament: sistemes de satèl·lits en òrbites estacionàries sobre la Terra que emeten senyals de manera coordinada. El sistema GPS n’és el més utilitzat, però està sota control dels EUA. La UE impulsa el projecte Galileu en la mateixa línia.

Cartografia informatitzada: La informàtica aplicada a la cartografia ha permès incorporar moltes dades en els mapes. Els mapes poden ser de gran precisió.

Sistemes d’informació geogràfica: És una aplicació informàtica consistent en una base de dades que es pot relacionar amb un mapa digital.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 1r Trimestre, Tema 1. Geografia, una ciència per al s. XXI. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s