Procediments en geografia

Els procediments de treball més habituals de la geografia són:

  1. La localització de l’espai geogràfic: la xarxa geogràfica i les coordenades.
  2. La representació de l’espai geogràfic: la cartografia, l’escala, la projecció …
  3. L‘explicació i interpretació de les fonts d’informació.

1. Localització de  l’espai geogràfic: és un dels principis bàsics de la Geografia. Utilitza una xarxa de línies imaginàries que formen uns eixos de coordenades. Aquestes línies són els paral·lels i els meridians. Sobre aquesta xarxa es mesuren les coordenades geogràfiques: longitud i latitud.

2. La representació de l’espai geogràfic: es realitza a partir de la cartografia (ciència que s’encarrega de l’estudi, anàlisi i elaboració de mapes i plànols.

Un mapa és la representació de la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla. Per a la seva realització és necessari:

a) Un sistema de projecció: mètode per a traslladar la xarxa geogràfica a un pla.

b) Una escala: relació entre una longitud mesurada sobre el mapa i la que té en la realitat.

c) Finalment, la representació de l’espai tridimensional sobre un bidimensional es resol gràcies als sistemes topogràfics: un mapa té dues dimensions, amplària i profunditat, mentre que en la realitat n’existeixen tres, ja que també tenim l’altura.

* La topografia (ciència de la representació del relleu) utilitza diversos sistemes per a representar l’altura en els mapes (veure: Com dibuixar un perfil topogràfic). Els més habituals són:

a) Mapes amb corbes de nivell (isopletes), que uneixen punts amb les mateixes altures. Són els anomenats mapes topogràfics.

Mapa topogràfic. Font: http://blocs .xtec.cat/ [en línia] [Consulta:23/06/2017]

b) Mapes temàtics corocromàtics, on cada interval d’altura es representa amb un color diferent. El més usual és utilitzar una gradació de verds per les zones més baixes i una gradació de marrons per les muntanyes  i el blanc o violeta per a les zones cobertes de gel.

Mapa corocromàtic de relleu. Font: https://apuntesdegeografia.com [en línia] [Consulta:23/06/2017]

3. L‘explicació i interpretació de les fonts d’informació. En Geografia tenim diferents fonts d’informació: cartogràfiques, gràfiques, estadístiques, escrites, audiovisuals, informàtiques.

  • Mapes (veure comentari): representació de la superfície de la Terra sobre un pla. Poden ser: bàsics (fotografies aèries, imatges de satèl·lit, mapes topogràfics) i temàtics: sobre un mapa bàsic es representa un fenomen concret.

Tipus:

a) Topogràfic (veure comentari): utilitza escales molt grans per representar superfícies molt petites, per tant proporciona informació molt detallada dels elements físics i els elements que defineixen el paisatge. El relleu es representa amb corbes de nivell o de tintes hipsomètriques.

b) Mapes de coropletes: assenyalen valors mitjans d’unitats de superfície. Utilitza colors i trames de major o menor intensitat per representar la importància d’un mateix fet (densitat de població, volum de producció, renda per càpita, …). Es representen en unitats administratives (estats, regions, províncies, municipis) o unitats físiques (conques hidrogràfiques). Les dades acostumen a tractar-se estadísticament per convertir-los de nombres absoluts a relatius.

Mapa densitat agrària Espanya. Font: http://geoperspectivas2bachiller.blogspot.com.es/ [en línia] [Consulta: 26/06/2017]

c) Mapes temàtics d’isolínies: els mapes d’isopletes o isolínies utilitzen línies corbes que uneixen punts d’igual valor. Per exemple: isòbares (línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica); isohietes (línies que uneixen punts amb la mateixa precipitació); isotermes (línies que uneixen punts amb la mateixa temperatura).

Mapa del temps isobàric. Font: https://medinaturalpia.blogspot.com.es/ [en línia] [Consulta: 26/06/2017]

d) Mapes temàtics de fluxos: els mapes de fluxos i fletxes s’utilitzen per representar la direcció d’un flux. Mostren ‘origen i el destí i la grossor és proporcional al volum.

Font: Observatorio del transporte y la logística en españa. Informe 2015. [en línia] [Consulta: 23/03/2017]

e) Mapes temàtics de figures (símbols proporcionals)(veure comentari): els mapes de figures utilitzen esferes o quadrats. La seva grandària és proporcional al seu valor.

Mapa balanç hídric de les conques espanyoles. Font: http://images.slideplayer.es/ [Consulta: 22/06/2016]

f) Mapes temàtics de diagrames: on se superposen en una unitat de superfície per mostrar visualment una informació de dades quantificades.

g) Mapes anamòrfics: canvien la grandària real dels espais per fer-la proporcional al fet que cartografien.

Mapa anamòrfic de Menorca. Font: http://cartografia.cime.es/ [en línia] [Consulta: 26/06/2017]

h) Mapes de punts: mapa temàtic quantitatiu en el qual la distribució espacial d’un determinat fenomen o objecte és representada mitjançant símbols d’implantació puntual, tots iguals i petits, en forma de simples punts, el valor dels quals, sempre constant, és especificat a la llegenda.

Mapa d’estacions de bicing a Barcelona. Font: https://www.flickr.com [en línia] [Consulta: 26/06/2017]

  • Els gràfics: són representacions visuals fetes a partir d’elements geomètrics (línies, cercles, etc.) d’una sèrie de dades estadístiques. La seva utilitat rau en la facilitat de comprensió de les dades del fenomen estudiat. Depenen del nombre de variables a representar, de les seves característiques i de l’objectiu proposat s’utilitza un tipus o un altre de gràfic.

a) Gràfic lineal (veure comentari): s’utilitzen per a estudiar l’evolució d’un o diversos fenòmens en un període de temps. La variable temps es representa en l’eix horitzontal (abscisses)  i les dades estudiades en l’eix vertical (ordenades).

Font: La economía catalana. Juny 2016. Generalitat de Catalunya. [en línia] [Consulta: 16/03/2017]

b) Gràfics de barres (veure comentari): útils per comparar fenòmens en diverses unitats espacials o temporals. Sobre un eix cartesià la variable estudiada se situa en l’eix horitzontal (abscisses) i la mesura en l’eix vertical (ordenades). En podem trobar de diferents tipus: verticals, horitzontals, compostos …

Font: El empleo de las administraciones públicas en España. Banc d’Espanya. 2014. [En línia] [Consulta: 09/03/2017]

Veure conceptes: corba de demanda, corba d’oferta.

c) Gràfics sectorials (veure comentari): s’utilitzen per estudiar la composició d’un fenomen. El cercle complet (360º) suposa el 100% del fenomen estudiat, mentre que cadascuna de les parts que el componen es representen mitjançant sectors, proporcionals al percentatge de participació de les parts en el total.

Font: España en cifras. 2016. INE. [En línia] [Consulta: 09/03/2017]

d) Els climogrames: són la combinació d’un gràfic de barres (precipitacions) i un lineal (temperatures). S’acostuma a col·locar l’eix de les temperatures a l’esquerra i el de les temperatures a la dreta. Per a fer possible la seva lectura, el valor de les precipitacions ha de ser el doble que el de les temperatures, això ens permet observar amb un cop d’ull els mesos secs, les barres dels quals queden per sota de les línies de la temperatura.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

e) Histogrames: les piràmides de població són un tipus de gràfic de barres. La piràmide de població ens permet estudiar l’estructura demogràfica de la població en un moment concret.

Font: Projeccions de població
2021-2041. IDESCAT (base 2008)[en línia] [Consulta: 22/11/2014]

f) Les clisèries: es tracta d’una representació gràfica de la distribució esglaonada del tipus de vegetació en zones muntanyoses ocasionada per la diferència d’altitud i l’efecte del clima. En l’eix vertical es mesura l’altitud de la muntanya i a l’horitzontal es dibuixa el perfil topogràfic sobre el qual es mostra la varietat de la vegetació.

Paisatge vegetal de muntanya.
Font: Geografia. Batxillerat. Ed. Vicens Vives

g) Diagrama de dispersió (veure comentari): en certs estudis estadístics interessa veure la relació que hi ha entre dues variables. El gràfic més adient per fer-ne la representació és el diagrama de dispersió. Consisteix en considerar cada parell de dades com les coordenades d’un punt al pla.

Font: La energía en España 2010. Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio

  • Taules estadístiques (veure comentari): sèries numèriques que informen sobre el valor d’una o més variables. Permeten fer càlculs i utilitzar-los per a confeccionar mapes o gràfics. Les taules estadístiques poden ser simples (una sola variable) o múltiples (diverses variables).

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives.

  • Les fotografies (veure comentari): visualitzen una instantània d’un fenomen, normalment paisatgístic.
Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 1r Trimestre, Tema 1. Geografia, una ciència per al s. XXI. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s